Diferència entre les revisions de "Àlgebra de Boole"
m Text reemplaça - 'Així' a 'Aixina' |
mSense resum d'edició |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
L{{'}}'''àlgebra de Boole''' és una branca de les matemàtiques en propietats i regles similars, encara que diferents, a les de l'[[àlgebra]] ordinària. | L{{'}}'''àlgebra de Boole''' és una branca de les matemàtiques en propietats i regles similars, encara que diferents, a les de l'[[àlgebra]] ordinària. | ||
Fon creada per [[George Boole]] durant el primer quart del [[ | Fon creada per [[George Boole]] durant el primer quart del [[sogle XIX]]. Pretenia explicar les lleis fonamentals d'aquelles operacions de la ment humana per les quals es regixen els raonaments. Posteriorment, esta àlgebra fon utilisada per al disseny de [[circuit digital|circuits digitals]]. | ||
L'aïna bàsica per a l'anàlisis i el disseny de circuits digitals és l'àlgebra booleana. | L'aïna bàsica per a l'anàlisis i el disseny de circuits digitals és l'àlgebra booleana. | ||
Esta àlgebra és un conjunt de regles matemàtiques (similars en alguns aspectes a l'àlgebra | Esta àlgebra és un conjunt de regles matemàtiques (similars en alguns aspectes a l'àlgebra convencional), pero que tenen l'aventage de pertànyer al comportament de circuits basats en dispositius de commutació (interruptors, relés, transistors, etc.). | ||
convencional), pero que tenen l'aventage de pertànyer al comportament de circuits basats en | |||
dispositius de commutació (interruptors, relés, transistors, etc.). | |||
L'àlgebra de Boole té una característica especial: les seues variables només poden adoptar dos valors, tradicionalment denominats ''cert'' i ''fals'' (normalment representats com a 1 i 0, respectivament). Aixina puix, l'àlgebra de Boole maneja valors llògics binaris. | L'àlgebra de Boole té una característica especial: les seues variables només poden adoptar dos valors, tradicionalment denominats ''cert'' i ''fals'' (normalment representats com a 1 i 0, respectivament). Aixina puix, l'àlgebra de Boole maneja valors llògics binaris. | ||