Diferència entre les revisions de "Mare de Deu" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 23:

Finalment, està en els seus nous fills -que estigueren presents en l'Ascensió- en el "pis de dalt" on se feu present [[L'Esperit Sant]] enviat, el Paràclit promés, en la festa de [[Pentecostés]].

En la llògica desprenguda de l'evangeli i avalada per la tradició, vixqué més tart en [[Joan]], el discípul més jove, fins que muigué o no muigué, en [[~~Éfeso~~]] o en [[Jerusalem]], i passà al Cel de modo perfecte, definitiu i cabal pel voler just de Deu que volia glorificar-la.

En la llògica desprenguda de l'evangeli i avalada per la tradició, vixqué més tart en [[Joan]], el discípul més jove, fins que muigué o no muigué, en [[Efes]] o en [[Jerusalem]], i passà al Cel de modo perfecte, definitiu i cabal pel voler just de Deu que volia glorificar-la.

Donà al seu fill lo que qualsevol mare dona: el cos, que en el seu cas era per concepció miraculosa i virginal. L'anima humana, espiritual i immortal, la crea i dona Deu en cada concepció per a que l'home engendrat siga distint i més que l'animal. La divinitat, llògic, no naix per a la seua eternitat.

@@ Llínea 23: / Llínea 23: @@
 Finalment, està en els seus nous fills -que estigueren presents en l'Ascensió- en el "pis de dalt" on se feu present [[L'Esperit Sant]] enviat, el Paràclit promés, en la festa de [[Pentecostés]].
-En la llògica desprenguda de l'evangeli i avalada per la tradició, vixqué més tart en [[Joan]], el discípul més jove, fins que muigué o no muigué, en [[Éfeso]] o en [[Jerusalem]], i passà al Cel de modo perfecte, definitiu i cabal pel voler just de Deu que volia glorificar-la.
+En la llògica desprenguda de l'evangeli i avalada per la tradició, vixqué més tart en [[Joan]], el discípul més jove, fins que muigué o no muigué, en [[Efes]] o en [[Jerusalem]], i passà al Cel de modo perfecte, definitiu i cabal pel voler just de Deu que volia glorificar-la.
 Donà al seu fill lo que qualsevol mare dona: el cos, que en el seu cas era per concepció miraculosa i virginal. L'anima humana, espiritual i immortal, la crea i dona Deu en cada concepció per a que l'home engendrat siga distint i més que l'animal. La divinitat, llògic, no naix per a la seua eternitat.