Diferència entre les revisions de "Història d'Andorra"

La construcció de FHASA fou importantíssima per la modernització del país, però aquesta no es va donar sense l’impuls [[immigració|immigrant]] i emigrant. La modernització venia catapultada pels propis andorrans residents a l’exterior i estrangers residents a Andorra. Centrem-nos però, per ara, en els primers. Van sortir del país en busca d’una vida millor i finalment s’hi van quedar creant [[associacionisme|associacions]] i iniciatives empresarials destacades. Per exemple, Pau i Josep Benazet Moles, nascut a Ordino, es va instal·lar a [[Sitges]] i l’any 1904 va adquirir una fàbrica de sabates. Alfons Martisella va obrir el Bar de la Punyalada a [[Barcelona]]. Eduard Fornells Marco es va dedicar a la gravació i cisallament en metalls. Després d’això es va traslladar a [[París]] on va conèixer [[René Lalique]]. És aquí quan es dedica a la creació de perfums. Fornells, la seva pròpia empresa, va deixar pas a la fabricació de boles de billar sintètiques (1936). Amb tot es pot dir que fou un d’aquells andorrans internacionals, però no l’únic. Bonaventura Serena Rabigó va viatjar per tot Amèrica, visitant l’[[Argentina]] i el [[Gran Canyó|Canyó del Colorado]].{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 218, 219}}{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 536 a 539}}  

Aquests són l'exemple del tipus d’andorrans que, impregnats pel [[moviment obrer]], pel [[Estat Català|republicanisme català]] i pel [[capitalisme]] en clara progressió, van desenvolupar un pensament crític envers el país, el que es va traduir en associacions i divulgació d’informació de caràcter polític. Pretenien canviar Andorra des de fora i agermanar els residents al voltant d’una associació que reivindiqués el sentiment de pertinença a la [[nació]] andorrana. El [[Casal]] Andorrà de Barcelona, per exemple, organitzava iniciatives de tota mena, aixina com l’Amicale Franco-Andorrana de [[Besiers]] (França). El Butlletí de la Societat Andorrana de Residents de Barcelona, on hi habitava prop del 14% o més dels andorrans, publicat entre el 1929 i 1932, és l’expressió d’aquest compromís i reivindicació de canvi i modernització nacional. Foren ells qui publicaren el primer periòdic del país, Nova Andorra, que s’editava a Barcelona i en llengua catalana per despuix expedir-se cap a Andorra. Un cop allà havia de divulgar les idees del partit polític [[Unió Andorrana]], un partit creat per aquests residents.{{sfn|Ministeri d'Educació, Joventut i Esports|1998|p = 10, 11, 12, 13}}{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 536 a 539}}{{sfn|Soriano|2005|p = 25}}   

El seu ideari buscava determinar les competències i atribucions dels coprínceps, reduint aixina la seva capacitat de decisió, considerant que Andorra no podia ser governada per prínceps feudals, però per principis republicans ([[sobirania nacional]]). En aquesta mateixa línia, volien organismes públics, com aquells que es podien trobar a Catalunya. Volien la igualtat dels ciutadans davant la llei, amb [[sufragi universal]] per a tota persona major d’edat i resident a Andorra. Creien que calia regular el dret a la [[nacionalitat]] andorrana, sabent que França tractava el país com un protectorat. És d’aquesta iniciativa que sortiran els primers passaports, tot i que només atorgats als que renunciaven la seva nacionalitat d’origen perquè aixina ho volia el mateix partit. Pensaven que calia reorganitzar la funció judicial -monopolitzada pels coprínceps-, crear una economia nacional, "garantir el respecte a tota classes d’interessos legalment creats", i finalment declarar públics i de propietat de les valls els protocols notarials, fer publicitat de les sessions del Consell General i organitzar la instrucció pública. En definitiva, Unió Andorrana volia un país modern, on la sobirania residís en el poble andorrà, integrat en un estat democràtic amb separació de poders i igualtat per a tothom i de sistema capitalista. Totes aquestes idees van penetrar considerablement entre la joventut andorrana. Això alimentat a les idees progressistes que venien des dels treballadors de FHASA, es pot dir que el país va enderrocar la vella Andorra, però no sense reticències.{{sfn|Ministeri d'Educació, Joventut i Esports|1998|p = 10, 11, 12, 13}}