Diferència entre les revisions de "Lliteratura valenciana"
m Text reemplaça - 'Categoria:Lliteratura Valenciana' a 'Categoria:Lliteratura valenciana' |
m Text reemplaça - 'segle' a 'sigle' |
||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
En el [[Regne de Valéncia]], despuix de la conquesta musulmana, la major part de la població encara parlava una llengua romanç<ref>Per a més informació llegir ''Cronología histórica de la Lengua Valenciana''</ref>. | En el [[Regne de Valéncia]], despuix de la conquesta musulmana, la major part de la població encara parlava una llengua romanç<ref>Per a més informació llegir ''Cronología histórica de la Lengua Valenciana''</ref>. | ||
El romanç valencià se seguia parlant en el [[sigle XII]] i en el [[ | El romanç valencià se seguia parlant en el [[sigle XII]] i en el [[sigle XIII|XIII]]. Quan arribà [[Jaume I el Conquistador]], la població autóctona ya parlava una [[llengua romanç]] i es per açò que lo rei va deixar que les sentencies se donaren en esta llengua. | ||
Alguns exemples de textos en romanç valencià de abans la conquesta d'en Jaume I són la ''Biblia Parva'', el ''Gamaliel'' i ''La disputa del Bisbe de Jaen contra los jueus'' d'en Sant Pere Pascual (1227), el ''Vocabulista in Arabico'' de R. Martí, un vocabulari [[àrap]], [[mossàrap]] valencià i llatí, de [[1233]] i les ''Planchs de San Esteve'', uns relats del [[ | Alguns exemples de textos en romanç valencià de abans la conquesta d'en Jaume I són la ''Biblia Parva'', el ''Gamaliel'' i ''La disputa del Bisbe de Jaen contra los jueus'' d'en Sant Pere Pascual (1227), el ''Vocabulista in Arabico'' de R. Martí, un vocabulari [[àrap]], [[mossàrap]] valencià i llatí, de [[1233]] i les ''Planchs de San Esteve'', uns relats del [[sigle XII]] en [[romanç]] valencià i [[llatí]]<ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=468 Parla romanç mossàrap-valenciana prejaimina - autors]</ref>. | ||
=== Cap a la madurea de la llengua === | === Cap a la madurea de la llengua === | ||
Durant el [[ | Durant el [[sigle XIV]], el romanç valencià evolucionà cap al "vulgar valencià" i despuix a la "[[llengua valenciana]]". | ||
== Segle d'Or valencià (sigle XV) == | == Segle d'Or valencià (sigle XV) == | ||
{{AP|Segle d'Or valencià}} | {{AP|Segle d'Or valencià}} | ||
El | El sigle d'Or valencià començà en un canvi de dinastia en la [[Corona d'Aragó]] (en l'entrada dels Trastàmara). En este sigle, la vanguarda europea i mundial a nivell lliterari va ser valenciana i italiana, puix les dos llengües varen tindre llor sigle d'or molt abans que atres com l'anglesa en [[Shakespeare]], la francesa en [[Molière]] i la castellana en [[Cervantes]], [[Calderón]] i [[Quevedo]]. | ||
=== Poesia === | === Poesia === | ||
| Llínea 37: | Llínea 37: | ||
El teatre, en llínia en el teatre europeu, predominava el tema religiós, dins del qual varen començar a destacar els Misteris, celebrats dins dels temples, centrats en temes pasquals, marians o hagiogràfics (documentats en els archius eclesials). Entre atres destacarien "La representació de la Nit de Nadal", els "Misteris de l'Assunció de la Verge", i el més conegut "Misteri d'Elig" que seguix representant-se, datat en el sigle XV. | El teatre, en llínia en el teatre europeu, predominava el tema religiós, dins del qual varen començar a destacar els Misteris, celebrats dins dels temples, centrats en temes pasquals, marians o hagiogràfics (documentats en els archius eclesials). Entre atres destacarien "La representació de la Nit de Nadal", els "Misteris de l'Assunció de la Verge", i el més conegut "Misteri d'Elig" que seguix representant-se, datat en el sigle XV. | ||
== Del | == Del sigle XVI fins a la Renaixença == | ||
=== La Decadència === | === La Decadència === | ||
=== Renaixença === | === Renaixença === | ||
{{VT|Carles Ros i Hebrera}} | {{VT|Carles Ros i Hebrera}} | ||
Carles Ros i Hebrera fon qui, en la segona mitat del [[ | Carles Ros i Hebrera fon qui, en la segona mitat del [[sigle XVIII]], inicià la Renaixença valenciana en la recuperació de la [[llengua valenciana]]. | ||
== De la Renaixença a l'actualitat == | == De la Renaixença a l'actualitat == | ||