Diferència entre les revisions de "Bohílgues"
m Text reemplaça - 'termes' a 'térmens' |
|||
| Llínea 43: | Llínea 43: | ||
== Paisage i patrimoni == | == Paisage i patrimoni == | ||
A lo llarc del curs del Bohílgues se succeïxen els bancals escalonats d'horta en cultius de regadiu. Son especialment característics els anouers, que ya el botànic [[Cavanilles]] en el [[ | A lo llarc del curs del Bohílgues se succeïxen els bancals escalonats d'horta en cultius de regadiu. Son especialment característics els anouers, que ya el botànic [[Cavanilles]] en el [[sigle XVIII]] els califica de monstruosos, pel seu tamany. El seu curs també s'aprofita tradicionalment per a l'establiment de molins fariners, dels quals hi ha un bon número distribuïts en el seu recorregut, alguns d'ells datats d'época musulmana, com el Molí de la Vila d'[[Ademús]]. També en dates més recents se construí una chicoteta central elèctrica, en el curs mig, hui en desús. Un lloc resenyant és la Font del ''Tío Juan Manzano'' i l'Assut. | ||
A la vora del seu curs també existieren algunes ermites com la de ''San Juan de las Veguillas'', en les rodalies de [[Vallanca]], pero encara en terme d'Ademús. L'[[Ermita de Nostra Senyora del Rosel (Ademús)|ermita de Nostra Senyora del Rosel]] se troba poc abans de desembocar el Bohílgues en el Túria.<ref><small>Font: Raúl Eslava Blasco, ''Ademuz y su patrimonio histórico-artístico''. Ademuz, 2007. ISBN 978-84-606-4251-0</ref> | A la vora del seu curs també existieren algunes ermites com la de ''San Juan de las Veguillas'', en les rodalies de [[Vallanca]], pero encara en terme d'Ademús. L'[[Ermita de Nostra Senyora del Rosel (Ademús)|ermita de Nostra Senyora del Rosel]] se troba poc abans de desembocar el Bohílgues en el Túria.<ref><small>Font: Raúl Eslava Blasco, ''Ademuz y su patrimonio histórico-artístico''. Ademuz, 2007. ISBN 978-84-606-4251-0</ref> | ||