Diferència entre les revisions de "Història de la llengua valenciana"

En el moment de la reconquista cristiana del Taifa de Valencia per part del rei aragones Jaume I "el Conquistador" i les seues tropes cristianes, hauria que preguntar-se quina cantitat de "mossaraps" existien en terres valencianes. Evidentment, no estem parlant de "mossaraps cristians" solament, sino de tots aquells iberorromanos que continuaven parlant romanç, encara reconvertidos a la religio islamica (entre atres coses per a evitar les represalies dels fundamentalistas islamics).

Ademes, de la mateixa forma que existiren "criptojudeus" i "criptoislámicos", (judeus o moros "convertits" al cristianisme nomes en apariència i que mantenien a amagades la seua original religió hebrea o islamica), tambe existiren els "criptocristianos"; mossaraps que adoptaren la religio islamica nomes en apariencia, mentres que de forma secreta mantenien les seues creencies cristianes i la seua llengua romanç. Es llogic pensar que tots estos "criptocristianos", despuix de la reconquista, retornarien a través d'una nova "conversio" a la seua original religio cristiana, engrossant el numero de persones de parla mossàrap entre els cristians de les terres valencianes.

En la constitucio dels furs del Regne de Valéncia, Jaume I envià la traducció dels furs al valencià ("Per a que els valencians de tot el regne els entenguen i puguen complir-los" ordenà que se traduiren a la llengua que el poble parlava: el romanç).