Diferència entre les revisions de "Gavarda" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 7:

[[Alqueria]] [[musulmà|musulmana]] que durant l'ocupació cristiana va vore com [[Jaume I]], repartia les terres a cadascú de sis dels seus lloctinents i la donà a poblar a catorze cristians. En [[1364]], Olfo de Pròxida va adquirir-la i en [[1432]], [[Alfons el Magnànim|Alfons V]] va donar la jurisdicció civil i criminal als successors d'aquell.

En [[1612]], despuix de l'expulsió morisca, el duc de l'Infantat, donà [[carta pobla]] a 30 cristians vells; a principis del [[~~segle~~ XIX]] produïa [[arròs]], [[seda]], [[blat]], [[oli]], [[vi]], [[meló|melons]] i atres [[fruita|fruites]] i [[hortaliça|hortalices]], ademés contava en dos pedreres; com a conseqüència de la "[[pantanà]]" del [[1982]] el poble fon construït de nou en cotes propenques més elevades; si be encara queden un bon número d'habitants en l'antiga Gavarda.

En [[1612]], despuix de l'expulsió morisca, el duc de l'Infantat, donà [[carta pobla]] a 30 cristians vells; a principis del [[sigle XIX]] produïa [[arròs]], [[seda]], [[blat]], [[oli]], [[vi]], [[meló|melons]] i atres [[fruita|fruites]] i [[hortaliça|hortalices]], ademés contava en dos pedreres; com a conseqüència de la "[[pantanà]]" del [[1982]] el poble fon construït de nou en cotes propenques més elevades; si be encara queden un bon número d'habitants en l'antiga Gavarda.

== Demografia ==

Llínea 18:

|}

== Economia ==

L'agricultura és l'activitat més important. Està basada en el cultiu de la [[mandarina]] i la [[taronja]] i en el comerç d'abdós. També n'hi ha cultius d'horta tradicional i encara en queden algunes oliveres i [[GARROFA|garroferes]]. A partir dels anys 60 del passat ~~segle~~ escomença una important crisis, i l'agricultura entra en un periodo de recessió. Ara es troba en una fase de transformació. Per lo que es referix a l'indústria, es reduïx a l'envasat i la comercialisació de les fruites i [[hortalices]] i taronges i també existix indústria textil.

L'agricultura és l'activitat més important. Està basada en el cultiu de la [[mandarina]] i la [[taronja]] i en el comerç d'abdós. També n'hi ha cultius d'horta tradicional i encara en queden algunes oliveres i [[GARROFA|garroferes]]. A partir dels anys 60 del passat sigle escomença una important crisis, i l'agricultura entra en un periodo de recessió. Ara es troba en una fase de transformació. Per lo que es referix a l'indústria, es reduïx a l'envasat i la comercialisació de les fruites i [[hortalices]] i taronges i també existix indústria textil.

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

@@ Llínea 7: / Llínea 7: @@
 [[Alqueria]] [[musulmà|musulmana]] que durant l'ocupació cristiana va vore com [[Jaume I]], repartia les terres a cadascú de sis dels seus lloctinents i la donà a poblar a catorze cristians. En [[1364]], Olfo de Pròxida va adquirir-la i en [[1432]], [[Alfons el Magnànim|Alfons V]] va donar la jurisdicció civil i criminal als successors d'aquell.
-En [[1612]], despuix de l'expulsió morisca, el duc de l'Infantat, donà [[carta pobla]] a 30 cristians vells; a principis del [[segle XIX]] produïa [[arròs]], [[seda]], [[blat]], [[oli]], [[vi]], [[meló|melons]] i atres [[fruita|fruites]] i [[hortaliça|hortalices]], ademés contava en dos pedreres; com a conseqüència de la "[[pantanà]]" del [[1982]] el poble fon construït de nou en cotes propenques més elevades; si be encara queden un bon número d'habitants en l'antiga Gavarda.
+En [[1612]], despuix de l'expulsió morisca, el duc de l'Infantat, donà [[carta pobla]] a 30 cristians vells; a principis del [[sigle XIX]] produïa [[arròs]], [[seda]], [[blat]], [[oli]], [[vi]], [[meló|melons]] i atres [[fruita|fruites]] i [[hortaliça|hortalices]], ademés contava en dos pedreres; com a conseqüència de la "[[pantanà]]" del [[1982]] el poble fon construït de nou en cotes propenques més elevades; si be encara queden un bon número d'habitants en l'antiga Gavarda.
 == Demografia ==
@@ Llínea 18: / Llínea 18: @@
 |}
 == Economia ==
-L'agricultura és l'activitat més important. Està basada en el cultiu de la [[mandarina]] i la [[taronja]] i en el comerç d'abdós. També n'hi ha cultius d'horta tradicional i encara en queden algunes oliveres i [[GARROFA|garroferes]]. A partir dels anys 60 del passat segle escomença una important crisis, i l'agricultura entra en un periodo de recessió. Ara es troba en una fase de transformació. Per lo que es referix a l'indústria, es reduïx a l'envasat i la comercialisació de les fruites i [[hortalices]] i taronges i també existix indústria textil.
+L'agricultura és l'activitat més important. Està basada en el cultiu de la [[mandarina]] i la [[taronja]] i en el comerç d'abdós. També n'hi ha cultius d'horta tradicional i encara en queden algunes oliveres i [[GARROFA|garroferes]]. A partir dels anys 60 del passat sigle escomença una important crisis, i l'agricultura entra en un periodo de recessió. Ara es troba en una fase de transformació. Per lo que es referix a l'indústria, es reduïx a l'envasat i la comercialisació de les fruites i [[hortalices]] i taronges i també existix indústria textil.
 				{{Municipis de La Ribera Alta}}
 [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]