Diferència entre les revisions de "Jaume I" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 9:

Anulat el seu primer matrimoni per rao de parentesc, fet que provocà inseguritats entre les relacions entre [[Castella]] i [[Arago]] en els anys veniders; i va contraure segon matrimoni en la princesa Yoland o Violant d’Arpad-[[Hungria]] i Courtenay, filla d’Andreu II, rei d’[[Hungria]] ([[septembre]] de 1235); tres anys despuix, el [[9 d’octubre de 1238]], feu la seua entrada triunfal en [[Valencia]], que guanyà als musulmans, i molt pronte quedà el regne sancer d’este nom afegit al d’[[Arago]].

En [[1240]] concedix a la ciutat de [[Valencia]] un fur inspirat en el dret romà: [[Els Furs]], donant-li l'~~independencia~~ davant els atres territoris de la Corona. Igual com va ocorrer en [[Mallorca]], creà una corona i es titulà rei de [[Valencia]]. En [[1261]] convocà les corts en la ciutat de [[Valencia]], en la que se declara totalment independent el territori valencià, en titul de Regne.

En [[1240]] concedix a la ciutat de [[Valencia]] un fur inspirat en el dret romà: [[Els Furs]], donant-li l'independència davant els atres territoris de la Corona. Igual com va ocorrer en [[Mallorca]], creà una corona i es titulà rei de [[Valencia]]. En [[1261]] convocà les corts en la ciutat de [[Valencia]], en la que se declara totalment independent el territori valencià, en titul de Regne.

Tingue molts fills i deixà dos reis en la familia, [[Pere III]] rei d’[[Arago]] i [[Valéncia]], i a [[Jaume II]] rei de [[Mallorca]], Senyor-Baro de [[Montpellier]], Comte del [[Rossello]], de la [[Cerdanya]], de [[Conflent]], i moltes atres senyorius que se’l concediren al morir son pare en el seu testament. Estigue casat tres vegades i tingue unes amants.

@@ Llínea 9: / Llínea 9: @@
 Anulat el seu primer matrimoni per rao de parentesc, fet que provocà inseguritats entre les relacions entre [[Castella]] i [[Arago]] en els anys veniders; i va contraure segon matrimoni en la princesa Yoland o Violant d’Arpad-[[Hungria]] i Courtenay, filla d’Andreu II, rei d’[[Hungria]] ([[septembre]] de 1235); tres anys despuix, el [[9 d’octubre de 1238]], feu la seua entrada triunfal en [[Valencia]], que guanyà als musulmans, i molt pronte quedà el regne sancer d’este nom afegit al d’[[Arago]].
-En [[1240]] concedix a la ciutat de [[Valencia]] un fur inspirat en el dret romà: [[Els Furs]], donant-li l'independencia davant els atres territoris de la Corona. Igual com va ocorrer en [[Mallorca]], creà una corona i es titulà rei de [[Valencia]]. En [[1261]] convocà les corts en la ciutat de [[Valencia]], en la que se declara totalment independent el territori valencià, en titul de Regne.
+En [[1240]] concedix a la ciutat de [[Valencia]] un fur inspirat en el dret romà: [[Els Furs]], donant-li l'independència davant els atres territoris de la Corona. Igual com va ocorrer en [[Mallorca]], creà una corona i es titulà rei de [[Valencia]]. En [[1261]] convocà les corts en la ciutat de [[Valencia]], en la que se declara totalment independent el territori valencià, en titul de Regne.
 Tingue molts fills i deixà dos reis en la familia, [[Pere III]] rei d’[[Arago]] i [[Valéncia]], i a [[Jaume II]] rei de [[Mallorca]], Senyor-Baro de [[Montpellier]], Comte del [[Rossello]], de la [[Cerdanya]], de [[Conflent]], i moltes atres senyorius que se’l concediren al morir son pare en el seu testament. Estigue casat tres vegades i tingue unes amants.