Canvis

|dirigents_noms = [[Raúl Castre]]<br />[[Miquel Díaz-Canel]]<br />[[Raúl Castre]]

|dirigents_noms = [[Raúl Castre]]<br />[[Miquel Díaz-Canel]]<br />[[Raúl Castre]]

|fundacio = [[Independencia]] dels [[Estats Units d'America]]

|fundacio = [[Independencia]] dels [[Estats Units d'America]]

|fundaciónfechas = [[20 de maig]] de [[1902]], a les 12:00 hora local.<ref>Empero, en virtut de l'anticonstitucional [[Esmena Platt]] imposta pels [[Estats Units d'America]] als Constituents de 1901, condicio ''sine qua non'' els [[Estats Units d'America]] retindrien Cuba de manera indefinida, els [[Estats Units d'America]] usurparen part de la sobirania, a l'adjudicar-se, entre atres coses, 1. la tutela politica de l'Estat cuba, 2. el poder intervindre militarment, fins i tot, dins dels assunts interns de la nacio, 3. el poder d'apropiar-se en calitat d'arrendament perpetu de sol nacional, i a l'impondre relacions comercials preferents entre abdos nacions, que garantisaven el benefici de la part estadounidenc. La [[Illa de Pins]], hui cridada [[Illa de la Joventut]], fon extorsivamente retinguda pels [[Estats Units d'America]], que intercanvià la reintegrament de l'illa a la sobirania cubana en un tractat que buscà perpetuar els privilegis que impongue a través de la [[Esmena Platt]], despuix que la [[Constitucio de 1901]] fora substituida. Els [[Estats Units d'America]] justificaren formalment este procedir per l'associacio del territori de la [[Republica de Cuba]] exclusivament a la [[Illa de Cuba]], desconeixent (o negant tacitament) que el domini i la sobirania distints i certs de Cuba, des de l'epoca colonial, s'estenia sobre un complex geografic: el [[archipelec cuba]]. [[Estats Units d'America]] adquirix Cuba de [[Espanya]] el [[10 de decembre]] de [[1898]], data en la que Cuba passa a ser, com les restants colonies espanyoles en America i en el Pacific, [[Territori dels Estats Units d'America]], en virtut del [[Tractat de Pariu, de 1898]], en la condicio expressa de proveir lo necessari per a l'independencia d'estes; de Cuba, en particular. Des d'este punt de vista, esta independencia a miges, en lo territorial i en lo politic, fon una violacio del [[Tractat de Pariu, de 1898]], que entre, atres defectes, desconeix a la [[Republica de Cuba en Armes]] i manifesta l'inici d'una nova fase d'expansio imperialiste dels [[Estats Units d'America]].</ref>

|fundaciónfechas = [[20 de maig]] de [[1902]], a les 12:00 hora local.<ref>Empero, en virtut de l'anticonstitucional [[Esmena Platt]] imposta pels [[Estats Units d'America]] als Constituents de 1901, condicio ''sine qua non'' els [[Estats Units d'America]] retindrien Cuba de manera indefinida, els [[Estats Units d'America]] usurparen part de la sobirania, a l'adjudicar-se, entre atres coses, 1. la tutela politica de l'Estat cuba, 2. el poder intervindre militarment, fins i tot, dins dels assunts interns de la nacio, 3. el poder d'apropiar-se en calitat d'arrendament perpetu de sol nacional, i a l'impondre relacions comercials preferents entre abdos nacions, que garantisaven el benefici de la part estadounidenc. La [[Illa de Pins]], hui cridada [[Illa de la Joventut]], fon extorsivamente retinguda pels [[Estats Units d'America]], que intercanvià la reintegrament de l'illa a la sobirania cubana en un tractat que buscà perpetuar els privilegis que impongue a través de la [[Esmena Platt]], despuix que la [[Constitucio de 1901]] fora substituida. Els [[Estats Units d'America]] justificaren formalment este procedir per l'associacio del territori de la [[Republica de Cuba]] exclusivament a la [[Illa de Cuba]], desconeixent (o negant tacitament) que el domini i la sobirania distints i certs de Cuba, des de l'epoca colonial, s'estenia sobre un complex geografic: el [[archipelec cuba]]. [[Estats Units d'America]] adquirix Cuba de [[Espanya]] el [[10 de decembre]] de [[1898]], data en la que Cuba passa a ser, com les restants colonies espanyoles en America i en el Pacific, [[Territori dels Estats Units d'America]], en virtut del [[Tractat de Pariu, de 1898]], en la condicio expressa de proveir lo necessari per a l'independència d'estes; de Cuba, en particular. Des d'este punt de vista, esta independència a miges, en lo territorial i en lo politic, fon una violacio del [[Tractat de Pariu, de 1898]], que entre, atres defectes, desconeix a la [[Republica de Cuba en Armes]] i manifesta l'inici d'una nova fase d'expansio imperialiste dels [[Estats Units d'America]].</ref>

|superficie =110&nbsp;860

|superficie =110&nbsp;860

|superfície_lloc = 105

|superfície_lloc = 105

En esta última direcció encaminà els seus esforços [[Narcis López]], general d'orige veneçolá que, despuix de haver servit llarcs anys en l'eixercit espanyol, s'involucrà en els trafecs conspirativos anexionistes. López condui a Cuba dos fracassades expedicions, i en l'ultima fon capcionat i eixecutat per les autoritats colonials en [[1851]].

En esta última direcció encaminà els seus esforços [[Narcis López]], general d'orige veneçolá que, despuix de haver servit llarcs anys en l'eixercit espanyol, s'involucrà en els trafecs conspirativos anexionistes. López condui a Cuba dos fracassades expedicions, i en l'ultima fon capcionat i eixecutat per les autoritats colonials en [[1851]].

Atre corrent separatiste mes radical aspirava a conquistar l'independencia de Cuba. De temprana aparició —en [[1810]] se descobrix la primera conspiració independentiste liderada per Román de la Llum—, este separatisme alcança un moment d'auge en els primers anys de la decada de [[1820]]. Baix l'influix coincident de la gesta emancipadora en el continent i el trieni constitucional en Espanya, proliferaren en l'illa [[llogies francmaçoniques]] i societats secretes. Dos importants conspiracions foren malparides en esta etapa, la dels Sols i Rachos de Bolívar ([[1823]]), en la que participava el poeta [[Josep María Heredia]] -capdamunt del romanticisme lliterari cuba- i mes avant la de la Gran Legió de l'Aguila Negra encorajada des de [[Mèxic]].

Atre corrent separatiste mes radical aspirava a conquistar l'independència de Cuba. De temprana aparició —en [[1810]] se descobrix la primera conspiració independentiste liderada per Román de la Llum—, este separatisme alcança un moment d'auge en els primers anys de la decada de [[1820]]. Baix l'influix coincident de la gesta emancipadora en el continent i el trieni constitucional en Espanya, proliferaren en l'illa [[llogies francmaçoniques]] i societats secretes. Dos importants conspiracions foren malparides en esta etapa, la dels Sols i Rachos de Bolívar ([[1823]]), en la que participava el poeta [[Josep María Heredia]] -capdamunt del romanticisme lliterari cuba- i mes avant la de la Gran Legió de l'Aguila Negra encorajada des de [[Mèxic]].

El Pare Felix Varela Morals, definit per Llum i Cavaller com “el que nos ensenyà primer en pensar”, fon l'iniciador de l'ideologia de l'independencia cubana. Educador, polític sagaç, filosof, sostingué que Cuba devia ser independent tant d'Espanya com dels [[Estats Units]] i que eixa independencia soles seria real si se conseguia en els propis mijos i pels propis naturals. Fon condenat a mort per la Corona espanyola, vixqué en l'exili fins la seua mort en [[1853]]. El seu esforç, no obstant, tardaria llarcs anys en fructificar puix les circumstancies, tant internes com externes, no resultaven favorables a l'independentisme cuba.

El Pare Felix Varela Morals, definit per Llum i Cavaller com “el que nos ensenyà primer en pensar”, fon l'iniciador de l'ideologia de l'independència cubana. Educador, polític sagaç, filosof, sostingué que Cuba devia ser independent tant d'Espanya com dels [[Estats Units]] i que eixa independència soles seria real si se conseguia en els propis mijos i pels propis naturals. Fon condenat a mort per la Corona espanyola, vixqué en l'exili fins la seua mort en [[1853]]. El seu esforç, no obstant, tardaria llarcs anys en fructificar puix les circumstancies, tant internes com externes, no resultaven favorables a l'independentisme cuba.

El fracàs de la Junta d'Informació convocada en [[1867]] pel govern metropolità per a revisar la seua política colonial en Cuba, supongué un colp derrocador per a les esperances reformistes frustrades en reiterades ocasions. Tals circumstancies favoriren l'independentisme latent entre els sectors més alvançats de la societat cubana, propiciant l'articulació d'un vast moviment conspirativo en les regions centre orientals del país.

El fracàs de la Junta d'Informació convocada en [[1867]] pel govern metropolità per a revisar la seua política colonial en Cuba, supongué un colp derrocador per a les esperances reformistes frustrades en reiterades ocasions. Tals circumstancies favoriren l'independentisme latent entre els sectors més alvançats de la societat cubana, propiciant l'articulació d'un vast moviment conspirativo en les regions centre orientals del país.

==== José Martí ====

==== José Martí ====

[[Archiu:Jose Marti head.jpg|thumb|150px|El lider [[José Martí]].]]

[[Archiu:Jose Marti head.jpg|thumb|150px|El lider [[José Martí]].]]

[[José Martí]] fon la figura cimera del [[sigle XIX]] continental. El seu ideari político–social transcendí les fronteres de la seua patria, marcant falses que conduisen a [[Amèrica Llatina]] a la seua “segona independencia”. En la creació del [[Partit Revolucionari Cuba]], concebut com l'organisació única de tots els independentistes cubans que devia conseguir els mijos materials i humans per a la nova empresa emancipadora, i la seua llabor com periodiste de talla universal, impulsà una llabor de clarificació i unificació, centrada en els núcleus d'emigrats cubans, principalment en Estats Units, pero en ampla repercussió en l'illa. Martí impulsà una tremenda renovació dins de les lletres hispanes de fins de la centuria.

[[José Martí]] fon la figura cimera del [[sigle XIX]] continental. El seu ideari político–social transcendí les fronteres de la seua patria, marcant falses que conduisen a [[Amèrica Llatina]] a la seua “segona independència”. En la creació del [[Partit Revolucionari Cuba]], concebut com l'organisació única de tots els independentistes cubans que devia conseguir els mijos materials i humans per a la nova empresa emancipadora, i la seua llabor com periodiste de talla universal, impulsà una llabor de clarificació i unificació, centrada en els núcleus d'emigrats cubans, principalment en Estats Units, pero en ampla repercussió en l'illa. Martí impulsà una tremenda renovació dins de les lletres hispanes de fins de la centuria.

==== La Guerra del 95 ====

==== La Guerra del 95 ====

Martí i Gómez abans de partir per a Cuba des de la [[Republica Dominicana]] firmen el [[Manifest de Montecristi]], redactat pel primer. Este document es considerat el programa de la Revolució en la Guerra Necessaria. Martí senyala que eixa guerra és continuació de l'anterior, també expressa la necessitat de fer una Republica nova en iguals drets per a tots. Al final destaca el significatiu latinoamericanismo de la guerra en Cuba.

Martí i Gómez abans de partir per a Cuba des de la [[Republica Dominicana]] firmen el [[Manifest de Montecristi]], redactat pel primer. Este document es considerat el programa de la Revolució en la Guerra Necessaria. Martí senyala que eixa guerra és continuació de l'anterior, també expressa la necessitat de fer una Republica nova en iguals drets per a tots. Al final destaca el significatiu latinoamericanismo de la guerra en Cuba.

Despuix de arribar a Cuba els tres grans de la Guerra d'independencia (Macetege, Gómez i Martí) el 1º i 11 d'abril respectivament, se reúnen el 5 de maig en L'Almoraduix i, per damunt de les diferencies d'enfocaments, organisen la Guerra i s'aprova el pla d'invasio a Occident.

Despuix de arribar a Cuba els tres grans de la Guerra d'independència (Macetege, Gómez i Martí) el 1º i 11 d'abril respectivament, se reúnen el 5 de maig en L'Almoraduix i, per damunt de les diferencies d'enfocaments, organisen la Guerra i s'aprova el pla d'invasio a Occident.

Durant l'estiu de [[1895]] s'esten la lluita en Orient, Camagüey i Les Viles. En Orient Macetege obté victories en els combats de El Jobito, Peralejo i Sao de l'Indi. En Camagüey venç Gómez en el combat d'Altagracia i La Llarga. En Les Viles s'alcen [[Carles Roloff]] i [[Serafi Sánchez]].

Durant l'estiu de [[1895]] s'esten la lluita en Orient, Camagüey i Les Viles. En Orient Macetege obté victories en els combats de El Jobito, Peralejo i Sao de l'Indi. En Camagüey venç Gómez en el combat d'Altagracia i La Llarga. En Les Viles s'alcen [[Carles Roloff]] i [[Serafi Sánchez]].

Les critiques a la credibilitat [[Democracia|democratica]] de les eleccions cubanes se referixen tant al particular regim de llibertats politiques en que se desenrollen –prohibición de qualsevol partit politic excepte el comuniste, de qualsevol propaganda considerada antirrevolucionaria, monopoli estatal de tots els mijos de comunicacio, etc.– com al sistema electoral mateix.  

Les critiques a la credibilitat [[Democracia|democratica]] de les eleccions cubanes se referixen tant al particular regim de llibertats politiques en que se desenrollen –prohibición de qualsevol partit politic excepte el comuniste, de qualsevol propaganda considerada antirrevolucionaria, monopoli estatal de tots els mijos de comunicacio, etc.– com al sistema electoral mateix.  

En quant a este, s'objecta en primer lloc el metodo de designacio de candidats: el metodo de ma rastollada per als candidats a delegats de base perque supon segons els critics un element coactiu; i el de la designacio directa per part de les Comissions de Candidatura dels candidats a representants provincials i nacionals perque se qüestiona l'independencia i representatividad d'estes, a l'estar constituides per representants d'unes organisacions de masses presuntament dominades pel Partit Comuniste, que aixina s'asseguraria d'antemano l'adhesio de les assamblees<ref name="cubanosincensura.blogspot.com">http://cubanosincensura.blogspot.com/2009_07_01_archive.html.</ref>  

En quant a este, s'objecta en primer lloc el metodo de designacio de candidats: el metodo de ma rastollada per als candidats a delegats de base perque supon segons els critics un element coactiu; i el de la designacio directa per part de les Comissions de Candidatura dels candidats a representants provincials i nacionals perque se qüestiona l'independència i representatividad d'estes, a l'estar constituides per representants d'unes organisacions de masses presuntament dominades pel Partit Comuniste, que aixina s'asseguraria d'antemano l'adhesio de les assamblees<ref name="cubanosincensura.blogspot.com">http://cubanosincensura.blogspot.com/2009_07_01_archive.html.</ref>  

Per atra part, l'eleccio per votacio secreta dels candidats te la caracteristica de que el numero de representants a triar es el mateix que el de candidats, per lo que no constituiria una verdadera eleccio sino un referendo.<ref name="cubanosincensura.blogspot.com"/>

Per atra part, l'eleccio per votacio secreta dels candidats te la caracteristica de que el numero de representants a triar es el mateix que el de candidats, per lo que no constituiria una verdadera eleccio sino un referendo.<ref name="cubanosincensura.blogspot.com"/>

Actualment, el govern de Cuba mante estretes relacions en [[Chinenca]], [[Veneçola]], [[Bolivia]], [[Equador]] i en general [[America Llatina]] i les represes relacions en [[Europa]] principalment en [[Espanya]]. Seguix perdent mils de millons anualment pel [[Relacions diplomatiques cuba-null|bloqueig economic, financer i comercial que soste el govern d'EE.&nbsp;UU.]] des de 1959. Cuba recolza incondicionalment a països de Latinoamérica i ha ajudat a països en desastres com el terremot de [[Pakistán]], el tsunami de [[Indonesia]] i molts atres països que ha solicitat ajuda humanitaria enviant brigades mediques, aliments i atres recursos per al benefici dels mes necessitats.

Actualment, el govern de Cuba mante estretes relacions en [[Chinenca]], [[Veneçola]], [[Bolivia]], [[Equador]] i en general [[America Llatina]] i les represes relacions en [[Europa]] principalment en [[Espanya]]. Seguix perdent mils de millons anualment pel [[Relacions diplomatiques cuba-null|bloqueig economic, financer i comercial que soste el govern d'EE.&nbsp;UU.]] des de 1959. Cuba recolza incondicionalment a països de Latinoamérica i ha ajudat a països en desastres com el terremot de [[Pakistán]], el tsunami de [[Indonesia]] i molts atres països que ha solicitat ajuda humanitaria enviant brigades mediques, aliments i atres recursos per al benefici dels mes necessitats.

La politica exterior de Cuba s'adherix oficialment als principis basics del Dret Internacional: el respecte a la sobirania, l'independencia i l'integritat territorial dels Estats; l'autodeterminación dels pobles; l'igualtat dels Estats i els pobles; el rebuge a l'injerencia en els assunts interns d'atres Estats; el dret a la cooperacio internacional en benefici i interés mutu i equitatiu; les relacions pacifiques entre els Estats, i demes preceptes consagrats en la Carta de les Nacions Unides. D'acort al govern cuba, la base de la politica exterior cubana son l'internacionalisme, l'antiimperialismo, la solidaritat i l'unitat entre els països del Tercer Mon.

La politica exterior de Cuba s'adherix oficialment als principis basics del Dret Internacional: el respecte a la sobirania, l'independència i l'integritat territorial dels Estats; l'autodeterminación dels pobles; l'igualtat dels Estats i els pobles; el rebuge a l'injerencia en els assunts interns d'atres Estats; el dret a la cooperacio internacional en benefici i interés mutu i equitatiu; les relacions pacifiques entre els Estats, i demes preceptes consagrats en la Carta de les Nacions Unides. D'acort al govern cuba, la base de la politica exterior cubana son l'internacionalisme, l'antiimperialismo, la solidaritat i l'unitat entre els països del Tercer Mon.

El govern de Cuba condena tota practica hegemonista, injerencista i discriminatoria en les relacions internacionals, aixina com l'amenaça o l'us de la força, l'adopcio de mides coercitives unilaterals, l'agressio i qualsevol forma de terrorisme, incloent el terrorisme d'Estat.

El govern de Cuba condena tota practica hegemonista, injerencista i discriminatoria en les relacions internacionals, aixina com l'amenaça o l'us de la força, l'adopcio de mides coercitives unilaterals, l'agressio i qualsevol forma de terrorisme, incloent el terrorisme d'Estat.

[[Archiu:Graduación Pre Medico Andhy.jpg|200px|thumb|Graduacio Pre Medic Elam26.]]

[[Archiu:Graduación Pre Medico Andhy.jpg|200px|thumb|Graduacio Pre Medic Elam26.]]

A l'alcançar l'independencia els subsegüents governs promogueren l'educacio en Cuba. Encara que este sector mai gojà d'amples recursos se deu reconeixer que s'instaurà un sistema d'educacio primaria publica, gratuïta i obligatoria. Degut a aço, Cuba consegui nivells d'educacio satisfaents al ser comparat en el restant de països de l'America Llatina. Per eixemple, en l'any 1959 els nivells d'analfabetisme oscilaven entre el 8,5%,<ref>[http://granma.co.cu/alfabe40/dg1.html...I 707 000 cubans deixaren de ser analfabets.]</ref> el 23% o el 30%.{{cita requerida}}

A l'alcançar l'independència els subsegüents governs promogueren l'educacio en Cuba. Encara que este sector mai gojà d'amples recursos se deu reconeixer que s'instaurà un sistema d'educacio primaria publica, gratuïta i obligatoria. Degut a aço, Cuba consegui nivells d'educacio satisfaents al ser comparat en el restant de països de l'America Llatina. Per eixemple, en l'any 1959 els nivells d'analfabetisme oscilaven entre el 8,5%,<ref>[http://granma.co.cu/alfabe40/dg1.html...I 707 000 cubans deixaren de ser analfabets.]</ref> el 23% o el 30%.{{cita requerida}}

En el triumfo de la [[Revolucio Cubana]] se donà un impuls fonamental al sector educacional. En [[1961]] s'organisà una [[Campanya Nacional d'Alfabetización en Cuba|campanya nacional d'alfabetización]]. Aço feu que en la practica s'erradicara l'analfabetisme en Cuba. D'igual manera, l'obligatoriedad de l'educacio s'estengue al sext grau.

En el triumfo de la [[Revolucio Cubana]] se donà un impuls fonamental al sector educacional. En [[1961]] s'organisà una [[Campanya Nacional d'Alfabetización en Cuba|campanya nacional d'alfabetización]]. Aço feu que en la practica s'erradicara l'analfabetisme en Cuba. D'igual manera, l'obligatoriedad de l'educacio s'estengue al sext grau.

|-----

|-----

|[[10 d'octubre]]

|[[10 d'octubre]]

|Inici de les guerres d'independencia

|Inici de les guerres d'independència

|-----

|-----

|[[25 de decembre]]

|[[25 de decembre]]