Canvis

[[Archiu:Alexander Graham Bell in colors.jpg|thumb|100px|[[Alexander Graham Bell]] ]]

[[Archiu:Alexander Graham Bell in colors.jpg|thumb|100px|[[Alexander Graham Bell]] ]]

{{principal|Teléfon}}

{{principal|Teléfon}}

L'escocés-estadounidenc [[Alexander Graham Bell]], científic, inventor i [[logopèdia|logopeda]] ([[1847]]-[[1922]]), es disputà en atres investigadors l'invenció del [[teléfon]] i conseguí la patent oficial en els [[Estats Units]] en [[1876]].<ref>'''Alejandro Graham Bell'''. Cabezas, José Antonio. Susaeta Ediciones S.A ''Vidas Ilustres'' Barcelona, Espanya ISBN 84-305-1109-1 pg,20. "El Comité de Recompensas de la Exposición (Exposición Conmemorativa del Primer Centenario de la Independencia Norteamericana) estudia detenidamente el aparato, que ya había sido patentado por Bell en 1876 con el número 174.465."</ref> Prèviament havien sigut desenrollats dispositius similars per atres investigadors, entre els quals destacà [[Antonio Meucci]] ([[1871]]), que entaulà llitigis fallits en Bell fins a la seua mort, i és a qui se sol reconéixer actualment la prelació en l'invent.

L'escocés-estadounidenc [[Alexander Graham Bell]], científic, inventor i [[logopèdia|logopeda]] ([[1847]]-[[1922]]), es disputà en atres investigadors l'invenció del [[teléfon]] i conseguí la patent oficial en els [[Estats Units]] en [[1876]].<ref>'''Alejandro Graham Bell'''. Cabezas, José Antonio. Susaeta Ediciones S.A ''Vidas Ilustres'' Barcelona, Espanya ISBN 84-305-1109-1 pg,20. "El Comité de Recompensas de la Exposición (Exposición Conmemorativa del Primer Centenario de la Independència Norteamericana) estudia detenidamente el aparato, que ya había sido patentado por Bell en 1876 con el número 174.465."</ref> Prèviament havien sigut desenrollats dispositius similars per atres investigadors, entre els quals destacà [[Antonio Meucci]] ([[1871]]), que entaulà llitigis fallits en Bell fins a la seua mort, i és a qui se sol reconéixer actualment la prelació en l'invent.

Bell contribuí de manera decisiva al desenroll de les telecomunicacions a través de la seua empresa comercial (''[[Bell Telephone Company]]'', [[1877]], posteriorment [[AT&T]]). També fundà en la ciutat de [[Washington DC]] el [[Laboratori Volta]], a on, juntament en els seus socis, inventà un aparell que transmetia sons per mig de rajos de llum (el [[fotòfon]], [[1880]]); i desenrollà el primer cilindre de cera per a gravar ([[1886]]), cosa que posà les bases del [[gramòfon]]. Participà en la fundació de la ''[[National Geographic Society]]'' i de la revista ''[[Science]]''.

Bell contribuí de manera decisiva al desenroll de les telecomunicacions a través de la seua empresa comercial (''[[Bell Telephone Company]]'', [[1877]], posteriorment [[AT&T]]). També fundà en la ciutat de [[Washington DC]] el [[Laboratori Volta]], a on, juntament en els seus socis, inventà un aparell que transmetia sons per mig de rajos de llum (el [[fotòfon]], [[1880]]); i desenrollà el primer cilindre de cera per a gravar ([[1886]]), cosa que posà les bases del [[gramòfon]]. Participà en la fundació de la ''[[National Geographic Society]]'' i de la revista ''[[Science]]''.