Diferència entre les revisions de "Lliteratura francesa"

mSense resum d'edició
m Text reemplaça - 'tenir' a 'tindre'
Llínea 4: Llínea 4:
En  l'[[edat mija]] el [[llatí]] es va anar transformant en les llengües romàniques corresponents a cada país. Es troba lliteratura pròpiament escrita en francés des del [[sigle XI]], abans els documents estaven en un [[llatí]] tardà o pertanyen a la lliteratura en [[occità]], de gran influència a l'época pel prestigi dels seus [[trobador]]s.  
En  l'[[edat mija]] el [[llatí]] es va anar transformant en les llengües romàniques corresponents a cada país. Es troba lliteratura pròpiament escrita en francés des del [[sigle XI]], abans els documents estaven en un [[llatí]] tardà o pertanyen a la lliteratura en [[occità]], de gran influència a l'época pel prestigi dels seus [[trobador]]s.  


La lliteratura en francés comença en l'[[èpica]], a on destaca ''La [[Chanson de Roland]]'', que va ser profusament imitada per tota [[Europa]]. Les rondalles i cançons de gesta al voltant de la figura de [[Carlemany]] també van tenir força èxit.
La lliteratura en francés comença en l'[[èpica]], a on destaca ''La [[Chanson de Roland]]'', que va ser profusament imitada per tota [[Europa]]. Les rondalles i cançons de gesta al voltant de la figura de [[Carlemany]] també van tindre força èxit.


En el [[sigle XII]] [[Chrétien de Troyes]] va escriure les gran obres sobre el cicle artúric de Bretanya. La poesia  amorosa se desenrollà seguint l'ideal de l'amor cortés fins a arribar a [[Alain Chartier]] i [[François Villon]], que tanquen la poesia medieval.  
En el [[sigle XII]] [[Chrétien de Troyes]] va escriure les gran obres sobre el cicle artúric de Bretanya. La poesia  amorosa se desenrollà seguint l'ideal de l'amor cortés fins a arribar a [[Alain Chartier]] i [[François Villon]], que tanquen la poesia medieval.