Diferència entre les revisions de "Llingüística"
m un catalanisme menys |
m Text reemplaça - 'segle' a 'sigle' |
||
| Llínea 77: | Llínea 77: | ||
== Història de la llingüística == | == Història de la llingüística == | ||
{{principal|Història de la llingüística}} | {{principal|Història de la llingüística}} | ||
La llingüística, estudi sistemàtic de la llengua, va nàixer en l'[[Índia]] en l'anàlisis del [[sànscrit]]. Es varen formar moltes escoles a partir del | La llingüística, estudi sistemàtic de la llengua, va nàixer en l'[[Índia]] en l'anàlisis del [[sànscrit]]. Es varen formar moltes escoles a partir del sigle VIII abans de Crist que varen tindre una gran activitat durant molts sigles i aixina la gramàtica de [[Panini]] es convertí en prescriptiva. | ||
En l'[[Orient mig]], el llingüista persa [[Sibawayh]] va fer una descripció detallada i professional de la [[llengua àrap]] el [[760]], a la seua obra colossal: ''Al-kitab fi al-nahw'' (الكتاب في النحو, ''el llibre de gramàtica''). | En l'[[Orient mig]], el llingüista persa [[Sibawayh]] va fer una descripció detallada i professional de la [[llengua àrap]] el [[760]], a la seua obra colossal: ''Al-kitab fi al-nahw'' (الكتاب في النحو, ''el llibre de gramàtica''). | ||
En Europa el llingüista més important va ser el teòric [[Wilhelm von Humboldt]], que va establir la tipologia llingüística, és dir, els tipo de llengües, i va destacar el caràcter propi que té cada llengua i la influència d'esta en el pensament. Atres autors importants del [[ | En Europa el llingüista més important va ser el teòric [[Wilhelm von Humboldt]], que va establir la tipologia llingüística, és dir, els tipo de llengües, i va destacar el caràcter propi que té cada llengua i la influència d'esta en el pensament. Atres autors importants del [[sigle XIX]] varen ser [[Jacob Grimm]], que va idear el principi del canvi consonàntic que es coneix com a la [[llei de Grimm]]; [[Karl Verner]], que el [[1822]] va descobrir la "llei" que es dirà despuix la [[llei de Verner]]; [[August Schleicher]], que va crear la "Stammbaumtheorie", i [[Johannes Schmidt]], que va desenrollar la "Wellentheorie" ("model d'ona") el [[1872]]. Estos autors seguien el model positivista de les ciències naturals. | ||
Al darrer terç de | Al darrer terç de sigle apareixen els neogramàtics que aporten una concepció molt més rigorosa, desvinculen la llingüística de les ciències naturals i la situen en la [[sicologia]] i la sociologia. Hi destaquen Hermann Paul, el sicòlec Wundt, Gabelentz, etc. | ||
[[Ferdinand de Saussure]] és el principal fundador de la llingüística estructural moderna, considera la llengua com un sistema de signes, i establix les famoses dicotomies llengua/parla, sincronia/diacronia, relacions paradigmàtiques/sintagmàtiques, crea el concepte de sintagma, etc. A partir d'ell sorgixen les diferents escoles estructurals europees: els diferents funcionalismes: Jakobson i l'escola de Praga, Martinet, Coseriu; i el cas particular de la glossemàtica de Hjelmslev. | [[Ferdinand de Saussure]] és el principal fundador de la llingüística estructural moderna, considera la llengua com un sistema de signes, i establix les famoses dicotomies llengua/parla, sincronia/diacronia, relacions paradigmàtiques/sintagmàtiques, crea el concepte de sintagma, etc. A partir d'ell sorgixen les diferents escoles estructurals europees: els diferents funcionalismes: Jakobson i l'escola de Praga, Martinet, Coseriu; i el cas particular de la glossemàtica de Hjelmslev. | ||
| Llínea 172: | Llínea 172: | ||
== Escoles llingüístiques == | == Escoles llingüístiques == | ||
=== Antimentalisme === | === Antimentalisme === | ||
Concepció que predominava en la llingüística del final del | Concepció que predominava en la llingüística del final del sigle XIX i del començament del XX. Pot ser resumida en les tres tesis següents: | ||
* L'aprenentage del llenguage és un procés d'habituació i de condicionament per repetició | * L'aprenentage del llenguage és un procés d'habituació i de condicionament per repetició | ||
* Els parlants d'una llengua no tenen cap consciència dels recursos de qué fan us, és per això que els canvis, particularment el canvi fonètic, procedixen d'una manera cega i sense trobar cap resistència | * Els parlants d'una llengua no tenen cap consciència dels recursos de qué fan us, és per això que els canvis, particularment el canvi fonètic, procedixen d'una manera cega i sense trobar cap resistència | ||