Diferència entre les revisions de "Guerra de Troya" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

[[Image:J G Trautmann Das brennende Troja.jpg|thumb|''La caiguda de Troya'', per [[Johann Georg Trautmann]]]]

Els succés de la '''Guerra de Troya''' es troben entremesclats per la mitologia i la llegenda.

[[Tucidides]], antic historiador grec, qui tratava les tradicions com senyes ~~historiques~~, ~~somes~~ a la ~~critica~~, fon qui tractà sobre els primers episodis de ~~l’historia~~ de la '''Guerra de Troya'''. De les nou ciutats superpostes en [[Troya]], Troya VI fon destruïda pel foc aproximadament en l’época en que les tradicions ubiquen la guerra de Troya (1194-1184 a. C.). Homer descriu a [[Troya]] com la de l’ample ~~cami~~. H. D. F. Kitto ("Los Griegos", Eudeba, [[1982]]) diu que "Troya VI tenia un carrer ample al voltant de la ciutat, en l’interior dels murs. Estes murs foren edificats per dos deus i un mortal, i el sector construït per est últim era ~~mes~~ debil i resultà vulnerable: els murs de Troya VI eran ~~mes~~ debils en un punt (on l’acces era més dificil), i aço coincidix en la ~~descripcio~~ homerica." Els poemes dels poetes que anaven d’un lloc a un atre, nomenats "aedes" i els poemes epics d’[[Homer]] canten als heroes d’episodis belics.

[[Tucidides]], antic historiador grec, qui tratava les tradicions com senyes històriques, somés a la crítica, fon qui tractà sobre els primers episodis de l’història de la '''Guerra de Troya'''. De les nou ciutats superpostes en [[Troya]], Troya VI fon destruïda pel foc aproximadament en l’época en que les tradicions ubiquen la guerra de Troya (1194-1184 a. C.). Homer descriu a [[Troya]] com la de l’ample camí. H. D. F. Kitto ("Los Griegos", Eudeba, [[1982]]) diu que "Troya VI tenia un carrer ample al voltant de la ciutat, en l’interior dels murs. Estes murs foren edificats per dos deus i un mortal, i el sector construït per est últim era més debil i resultà vulnerable: els murs de Troya VI eran més debils en un punt (on l’acces era més dificil), i aço coincidix en la descripció homerica." Els poemes dels poetes que anaven d’un lloc a un atre, nomenats "aedes" i els poemes epics d’[[Homer]] canten als heroes d’episodis belics.

La '''Guerra de Troya''' va succeir a principis del Sigle XII ans de Crist, quan el Rei de Micenas, [[Atreu]] (pare de [[Agameno]]), va dirigir l’atac contra [[Troya]]. Segons la llegenda, Paris, fill de [[Priam]], rei de Troya, seqüestra a [[Helena]] (atres versions diuen que se l’entrega [[Afrodita]]), la muller de Menelau, rei d’[[Esparta]]. Per a rescatar-la i en venjança, Menelau solicita l’ajuda de son germà Agameno, rei de Micenas. En l’ajuda de tots els reis [[grec|grecs]] inicien la guerra a Troya. La guerra fon llarga puix també intervenien els deus, s’enfrontaven entre ells, ajudant als troyans en ocasions, i en uns atres als grecs. L’Iliada d’[[Homer]] tracta sobre un episodi d’esta guerra, en l’últim any d’accions beliques.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[Image:J G Trautmann Das brennende Troja.jpg|thumb|''La caiguda de Troya'', per [[Johann Georg Trautmann]]]]
 Els succés de la '''Guerra de Troya''' es troben entremesclats per la mitologia i la llegenda.
-[[Tucidides]], antic historiador grec, qui tratava les tradicions com senyes historiques, somes a la critica, fon qui tractà sobre els primers episodis de l’historia de la '''Guerra de Troya'''. De les nou ciutats superpostes en [[Troya]], Troya VI fon destruïda pel foc aproximadament en l’época en que les tradicions ubiquen la guerra de Troya (1194-1184 a. C.). Homer descriu a [[Troya]] com la de l’ample cami. H. D. F. Kitto ("Los Griegos", Eudeba, [[1982]]) diu que "Troya VI tenia un carrer ample al voltant de la ciutat, en l’interior dels murs. Estes murs foren edificats per dos deus i un mortal, i el sector construït per est últim era mes debil i resultà vulnerable: els murs de Troya VI eran mes debils en un punt (on l’acces era més dificil), i aço coincidix en la descripcio homerica." Els poemes dels poetes que anaven d’un lloc a un atre, nomenats "aedes" i els poemes epics d’[[Homer]] canten als heroes d’episodis belics.
+[[Tucidides]], antic historiador grec, qui tratava les tradicions com senyes històriques, somés a la crítica, fon qui tractà sobre els primers episodis de l’història de la '''Guerra de Troya'''. De les nou ciutats superpostes en [[Troya]], Troya VI fon destruïda pel foc aproximadament en l’época en que les tradicions ubiquen la guerra de Troya (1194-1184 a. C.). Homer descriu a [[Troya]] com la de l’ample camí. H. D. F. Kitto ("Los Griegos", Eudeba, [[1982]]) diu que "Troya VI tenia un carrer ample al voltant de la ciutat, en l’interior dels murs. Estes murs foren edificats per dos deus i un mortal, i el sector construït per est últim era més debil i resultà vulnerable: els murs de Troya VI eran més debils en un punt (on l’acces era més dificil), i aço coincidix en la descripció homerica." Els poemes dels poetes que anaven d’un lloc a un atre, nomenats "aedes" i els poemes epics d’[[Homer]] canten als heroes d’episodis belics.
 La '''Guerra de Troya''' va succeir a principis del Sigle XII ans de Crist, quan el Rei de Micenas, [[Atreu]] (pare de [[Agameno]]), va dirigir l’atac contra [[Troya]]. Segons la llegenda, Paris, fill de [[Priam]], rei de Troya, seqüestra a [[Helena]] (atres versions diuen que se l’entrega [[Afrodita]]), la muller de Menelau, rei d’[[Esparta]]. Per a rescatar-la i en venjança, Menelau solicita l’ajuda de son germà Agameno, rei de Micenas. En l’ajuda de tots els reis [[grec|grecs]] inicien la guerra a Troya. La guerra fon llarga puix també intervenien els deus, s’enfrontaven entre ells, ajudant als troyans en ocasions, i en uns atres als grecs. L’Iliada d’[[Homer]] tracta sobre un episodi d’esta guerra, en l’últim any d’accions beliques.