Diferència entre les revisions de "Història d'Itàlia" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 4:

Hereua de múltiples [[cultura]]s antigues com la dels [[etrusc]]s i [[llatins]] i receptora de la [[colonisació grega]] i [[Cartago|cartaginesa]], va vore nàixer el [[Imperi romà]], llegador de gran part de la cultura occidental i un dels majors de la [[història]]. Despuix de la caiguda del [[Imperi romà|Imperi]], [[Itàlia]] va sofrir una série d'invasions germanes alternades en intents [[Imperi bizantí|bizantins]] i [[Imperi carolingi|francs]] de reconstruir la unitat de l'Imperi Romà. Roma, sèu del papat i font de llegitimitat imperial fon en eixos temps un foc que va atraure a figures com [[Justinià I]] i [[Carlomagno]].

Durant la [[Edat Mija]] Itàlia es convertiria en un mosaic de ciutats-estat que lluitaven entre sí per a conseguir l'hegemonia sobre el restant, en freqüents intervencions de les potències circumdants i de l'[[Iglésia Catòlica]]. La seua privilegiada situació geogràfica va fer que fora clau en el [[comerç]] europeu i va favorir [[repúbliques marítimes]] conectades en la història europea. La lluita entre el poder temporal imperial, que incloïa a Itàlia, i l'espiritual papal, que tenia la seua sèu en Roma, va tindre en Itàlia especials repercussions.

Durant la [[Edat Mija]] Itàlia es convertiria en un mosaic de ciutats-estat que lluitaven entre sí per a conseguir l'hegemonia sobre el restant, en freqüents intervencions de les potències circumdants i de l'[[Iglésia Catòlica]]. La seua privilegiada situació geogràfica va fer que fora clau en el [[comerç]] europeu i va favorir [[repúbliques marítimes]] conectades en l'història europea. La lluita entre el poder temporal imperial, que incloïa a Itàlia, i l'espiritual papal, que tenia la seua sèu en Roma, va tindre en Itàlia especials repercussions.

[[Categoria:Història d'Itàlia]]

@@ Llínea 4: / Llínea 4: @@
 Hereua de múltiples [[cultura]]s antigues com la dels [[etrusc]]s i [[llatins]] i receptora de la [[colonisació grega]] i [[Cartago|cartaginesa]], va vore nàixer el [[Imperi romà]], llegador de gran part de la cultura occidental i un dels majors de la [[història]]. Despuix de la caiguda del [[Imperi romà|Imperi]], [[Itàlia]] va sofrir una série d'invasions germanes alternades en intents [[Imperi bizantí|bizantins]] i [[Imperi carolingi|francs]] de reconstruir la unitat de l'Imperi Romà. Roma, sèu del papat i font de llegitimitat imperial fon en eixos temps un foc que va atraure a figures com [[Justinià I]] i [[Carlomagno]].
-Durant la [[Edat Mija]] Itàlia es convertiria en un mosaic de ciutats-estat que lluitaven entre sí per a conseguir l'hegemonia sobre el restant, en freqüents intervencions de les potències circumdants i de l'[[Iglésia Catòlica]]. La seua privilegiada situació geogràfica va fer que fora clau en el [[comerç]] europeu i va favorir [[repúbliques marítimes]] conectades en la història europea. La lluita entre el poder temporal imperial, que incloïa a Itàlia, i l'espiritual papal, que tenia la seua sèu en Roma, va tindre en Itàlia especials repercussions.
+Durant la [[Edat Mija]] Itàlia es convertiria en un mosaic de ciutats-estat que lluitaven entre sí per a conseguir l'hegemonia sobre el restant, en freqüents intervencions de les potències circumdants i de l'[[Iglésia Catòlica]]. La seua privilegiada situació geogràfica va fer que fora clau en el [[comerç]] europeu i va favorir [[repúbliques marítimes]] conectades en l'història europea. La lluita entre el poder temporal imperial, que incloïa a Itàlia, i l'espiritual papal, que tenia la seua sèu en Roma, va tindre en Itàlia especials repercussions.
 {{Història d'Europa}}
 [[Categoria:Història d'Itàlia]]