Diferència entre les revisions de "Juan Vilanova i Piera" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 14:

Participà en la Comissió del mapa geologic, i posteriorment en la Junta Nacional d'Estadistica (organisme que la substitui), a on colaborà com vocal per a les provincies de [[Castelló]] i [[Valéncia]]. Esta és una obra de gran transcendencia per al estudi i explotacio del sol.

Formà part del grup fundacional de la Societat espanyola d'Història Natural en [[1871]] en la que participà molt activament i de la que fon president en [[1878]]. Son rellevants les edicions dels Anals de la Societat. ~~Ademes~~ fon membre de la Real Academia de Ciencies Exactes, Fisiques i Naturals des de [[1874]].

Formà part del grup fundacional de la Societat espanyola d'Història Natural en [[1871]] en la que participà molt activament i de la que fon president en [[1878]]. Son rellevants les edicions dels Anals de la Societat. Ademés fon membre de la Real Academia de Ciencies Exactes, Fisiques i Naturals des de [[1874]].

Entre atres fets notables de la seua prolífica carrera està la primera descripció de la troballa d'un dinosauri en [[Espanya]] (restes d'Iguanodó en Utrillas, [[Terol]] i [[Morella]] (Castelló) o el defendre com autentiques les pintures rupestres de la Cova d'Altamira, en contra de l'opinió generalisada que se resistia tenaçment a considerar-les com tals. Descobrí importants jaciments, com Parpalló i la Cova Negra. Juan Vilanova morí en Madrit en [[1893]].

Llínea 24:

==Obra==

Publicà diverses obres sobre prehistoria espanyola com Orige, Naturalea i Antigor de l'home ([[1872]]). ~~Ademes~~ d'en les arees de geologia, paleontologia i prehistoria, destacà en la divulgació. Eixemple destacat d'esta faceta es l'obra La Creació. Història Natural, que baix la seua direcció publicà Montaner i Simón entre [[1872]] i [[1876]] i que inclou un extens prolec a on expón la teoria de Charles Darwin anys abans de la publicació en Espanya d'El orige de les especies.

Publicà diverses obres sobre prehistoria espanyola com Orige, Naturalea i Antigor de l'home ([[1872]]). Ademés d'en les arees de geologia, paleontologia i prehistoria, destacà en la divulgació. Eixemple destacat d'esta faceta es l'obra La Creació. Història Natural, que baix la seua direcció publicà Montaner i Simón entre [[1872]] i [[1876]] i que inclou un extens prolec a on expón la teoria de Charles Darwin anys abans de la publicació en Espanya d'El orige de les especies.

Escrigué ademés un Compendi de Geologia, Madrit: Imprenta d'Aleixandre Gómez Fuentenebro, 1872, dividit en quatre parts i a on borda qüestions generals de petrografia, mineralogia, estratigrafia i paleontologia en numeroses làmines.

@@ Llínea 14: / Llínea 14: @@
 Participà en la Comissió del mapa geologic, i posteriorment en la Junta Nacional d'Estadistica (organisme que la substitui), a on colaborà com vocal per a les provincies de [[Castelló]] i [[Valéncia]]. Esta és una obra de gran transcendencia per al estudi i explotacio del sol.
-Formà part del grup fundacional de la Societat espanyola d'Història Natural en [[1871]] en la que participà molt activament i de la que fon president en [[1878]]. Son rellevants les edicions dels Anals de la Societat. Ademes fon membre de la Real Academia de Ciencies Exactes, Fisiques i Naturals des de [[1874]].
+Formà part del grup fundacional de la Societat espanyola d'Història Natural en [[1871]] en la que participà molt activament i de la que fon president en [[1878]]. Son rellevants les edicions dels Anals de la Societat. Ademés fon membre de la Real Academia de Ciencies Exactes, Fisiques i Naturals des de [[1874]].
 Entre atres fets notables de la seua prolífica carrera està la primera descripció de la troballa d'un dinosauri en [[Espanya]] (restes d'Iguanodó en Utrillas, [[Terol]] i [[Morella]] (Castelló) o el defendre com autentiques les pintures rupestres de la Cova d'Altamira, en contra de l'opinió generalisada que se resistia tenaçment a considerar-les com tals. Descobrí importants jaciments, com Parpalló i la Cova Negra. Juan Vilanova morí en Madrit en [[1893]].
@@ Llínea 24: / Llínea 24: @@
 ==Obra==
-Publicà diverses obres sobre prehistoria espanyola com Orige, Naturalea i Antigor de l'home ([[1872]]). Ademes d'en les arees de geologia, paleontologia i prehistoria, destacà en la divulgació. Eixemple destacat d'esta faceta es l'obra La Creació. Història Natural, que baix la seua direcció publicà Montaner i Simón entre [[1872]] i [[1876]] i que inclou un extens prolec a on expón la teoria de Charles Darwin anys abans de la publicació en Espanya d'El orige de les especies.
+Publicà diverses obres sobre prehistoria espanyola com Orige, Naturalea i Antigor de l'home ([[1872]]). Ademés d'en les arees de geologia, paleontologia i prehistoria, destacà en la divulgació. Eixemple destacat d'esta faceta es l'obra La Creació. Història Natural, que baix la seua direcció publicà Montaner i Simón entre [[1872]] i [[1876]] i que inclou un extens prolec a on expón la teoria de Charles Darwin anys abans de la publicació en Espanya d'El orige de les especies.
 Escrigué ademés un Compendi de Geologia, Madrit: Imprenta d'Aleixandre Gómez Fuentenebro, 1872, dividit en quatre parts i a on borda qüestions generals de petrografia, mineralogia, estratigrafia i paleontologia en numeroses làmines.