Diferència entre les revisions de "Anex:Cites que reconeixen el valencià com llengua"
m Text reemplaça - 'Ademes' a 'Ademés' |
m Text reemplaça - 'lliteraria' a 'lliterària' |
||
| Llínea 456: | Llínea 456: | ||
[1985] Torcuato Luca De Tena, miembro de la Real Academia Española de la Lengua, declaró : ‘La noción de catalanismo como la lengua madre de la valenciana y de la balear es falsa históricamente. Las manifestaciones culturales baleáricas y valencianas son muy anteriores a las del catalán’. | [1985] Torcuato Luca De Tena, miembro de la Real Academia Española de la Lengua, declaró : ‘La noción de catalanismo como la lengua madre de la valenciana y de la balear es falsa históricamente. Las manifestaciones culturales baleáricas y valencianas son muy anteriores a las del catalán’. | ||
[1987] Lleopolt Peñarroja, Catedrático Universidad de Compostela y considero uno de los mejores mozarabistas del mundo, en “Orige i formacio de la Llengua Valenciana- Del sustrac iberic a la Reconquista” diu, ‘“… de les lleis fonetiques no es deduïx una diferenciacio essencial entre esta aljamia o ‘parla romanç’ | [1987] Lleopolt Peñarroja, Catedrático Universidad de Compostela y considero uno de los mejores mozarabistas del mundo, en “Orige i formacio de la Llengua Valenciana- Del sustrac iberic a la Reconquista” diu, ‘“… de les lleis fonetiques no es deduïx una diferenciacio essencial entre esta aljamia o ‘parla romanç’ prelliterària de Valencia i el valencià migeval… podem ara pensar en una continuitat romanica del territorio valencià …’. | ||
[1990] Manuel Mourelle de Lema, doctor en Filología, nos dice que ‘en la Lengua Valenciana se encuentran vivos muchos vocablos procedentes del árabe... Hibridación y seudomorfosis son fenómenos lingüisticos rsultantes de una larga convivencia de dos culturas;: la ibero-latinavalenciana y la árabe’. | [1990] Manuel Mourelle de Lema, doctor en Filología, nos dice que ‘en la Lengua Valenciana se encuentran vivos muchos vocablos procedentes del árabe... Hibridación y seudomorfosis son fenómenos lingüisticos rsultantes de una larga convivencia de dos culturas;: la ibero-latinavalenciana y la árabe’. | ||
| Llínea 809: | Llínea 809: | ||
Encara en la Espanya sia aquella tant amorosa e bella, insigne ciutat de Valencia e regne de aquella, pus altament ennoblida e luada per totes les gents del mon, de les moltes insignes e grans nobleses de aquella, esser tan altament ennoblida de tanta amorositat a totes maneres de gents, dotada de tan dolça e afable e graciosa parleria. | Encara en la Espanya sia aquella tant amorosa e bella, insigne ciutat de Valencia e regne de aquella, pus altament ennoblida e luada per totes les gents del mon, de les moltes insignes e grans nobleses de aquella, esser tan altament ennoblida de tanta amorositat a totes maneres de gents, dotada de tan dolça e afable e graciosa parleria. | ||
En el temps en que vixqué en Valencia Eiximenis, de 1383 a 1408, fon el perido de máxima activitat | En el temps en que vixqué en Valencia Eiximenis, de 1383 a 1408, fon el perido de máxima activitat lliterària. Es conserva un incunable del “Art de ben morir”, de finals del XIV,- tal volta de 1391- que no du el colofó que si trobem en l´edició Barcelonina de 1507: “...he desliberat traurel segons la possibilitat del meu pobre entendre en lengua valenciana e manifest estil : ab ses istories correspondents segons en lati exemplar lo trobe...” Un català, naixcut 87 any passats de la conquista de Valencia, y 49 despuix de la mort de Jaume I, diu escriure en llengua valenciana. Si la llengua valenciana no existia, ¿Estaria mal del cap Eximenis? | ||
Sanchis Guarner, en la REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA, publicada en 1964, per la Institucio Alfons el Magnanim de Valencia Pag. 241, tom VI, nums. 2-3 (1949-1962), escriu un articul que titula: “Identificació de nous fragments de la Bíblia valenciana”. Diu que val la pena reproduir el colofó de la Bíblia. “Transcriu”: “....la qual fon trelladada de aquella propria que fon arromançada en lo monestir de Portaceli per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer doctor en cascun dret....” | Sanchis Guarner, en la REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA, publicada en 1964, per la Institucio Alfons el Magnanim de Valencia Pag. 241, tom VI, nums. 2-3 (1949-1962), escriu un articul que titula: “Identificació de nous fragments de la Bíblia valenciana”. Diu que val la pena reproduir el colofó de la Bíblia. “Transcriu”: “....la qual fon trelladada de aquella propria que fon arromançada en lo monestir de Portaceli per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer doctor en cascun dret....” | ||