Diferència entre les revisions de "Gaetà Huguet i Breva" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 136:

[[Image:Dedicatoria de LF a GH.jpg|thumb|right|250px|<center> Dedicatòria del ''Compendi de la Gramàtica Valenciana'' de Lluís Fullana a '''Huguet i Breva'''</center>]]

Gaetà Huguet, també va ser intim amic del [[pare Fullana]] ([[Lluïs Fullana i Mira]], Benimarfull [[1871]]-[[Madrit]] [[1948]]) i entusiaste propagandiste de la seua ~~Gramatica~~ (la llibreria de la viuda de Ramon Ortega de [[Valéncia]], publicà el “Compèndi de la Gramática Valenciana”, [[1922]]), de la qual costejà una edicio popular de tres mil eixemplars i va obsequiar en uns cents de tan “estimable obra didactica” a la Societat Castellónenca de Cultura. El propi Fullana li dedicà unes paraules d’agraïment l’any [[1921]], per haver cobert els gastos de l’edicio de la gramatica, considerant a Gaetà com el “Patriarca del Renaiximent lliterari valencià”. En la dedicatoria que fa l’autor a Huguet explica l’idea d’esta obra “per a propaganda i divulgació d’esta nostra amada llengua”.

Gaetà Huguet, també va ser intim amic del [[pare Fullana]] ([[Lluïs Fullana i Mira]], Benimarfull [[1871]]-[[Madrit]] [[1948]]) i entusiaste propagandiste de la seua Gramàtica (la llibreria de la viuda de Ramon Ortega de [[Valéncia]], publicà el “Compèndi de la Gramática Valenciana”, [[1922]]), de la qual costejà una edicio popular de tres mil eixemplars i va obsequiar en uns cents de tan “estimable obra didactica” a la Societat Castellónenca de Cultura. El propi Fullana li dedicà unes paraules d’agraïment l’any [[1921]], per haver cobert els gastos de l’edicio de la gramatica, considerant a Gaetà com el “Patriarca del Renaiximent lliterari valencià”. En la dedicatoria que fa l’autor a Huguet explica l’idea d’esta obra “per a propaganda i divulgació d’esta nostra amada llengua”.

En l’any [[1918]], Fullana llegia una conferencia en la [[Diputació Provincial de Valéncia]] que titulava “La cooficialitat de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]”. Raonant sobre les quatre opinions dominants respecte a la llengua que deu mantindre’s com a oficial en el [[Regne de Valéncia]]: la castellana, la catalana, la valenciana, i la valenciana i la castellana per igual, conclou que lo mes llogic i posat en rao es la cooficialitat del [[valencià]] i el [[castellà]]. Xixanta anys despuix, l’any [[1982]], vindria a donar-li la rao l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana en l’articul septim, que diu: “Els dos idiomes oficials de la [[Comunitat Valenciana]] son el [[valencià]] i el [[castellà]]. Tots tenen el dret a coneixer-los i usar-los”.

Llínea 148:

* Normes Ortografiques ([[1914]])

* ~~Gramatica~~ Elemental de la llengua valenciana ([[1915]])

* Gramàtica Elemental de la llengua valenciana ([[1915]])

* Vocabulari Ortografic Valencià-Castellà ([[1921]])

* Ortografía Valenciana ([[1932]])

@@ Llínea 136: / Llínea 136: @@
 [[Image:Dedicatoria de LF a GH.jpg|thumb|right|250px|<center> Dedicatòria del ''Compendi de la Gramàtica Valenciana'' de Lluís Fullana a '''Huguet i Breva'''</center>]]
-Gaetà Huguet, també va ser intim amic del [[pare Fullana]] ([[Lluïs Fullana i Mira]], Benimarfull [[1871]]-[[Madrit]] [[1948]]) i entusiaste propagandiste de la seua Gramatica (la llibreria de la viuda de Ramon Ortega de [[Valéncia]], publicà el “Compèndi de la Gramática Valenciana”, [[1922]]), de la qual costejà una edicio popular de tres mil eixemplars i va obsequiar en uns cents de tan “estimable obra didactica” a la Societat Castellónenca de Cultura. El propi Fullana li dedicà unes paraules d’agraïment l’any [[1921]], per haver cobert els gastos de l’edicio de la gramatica, considerant a Gaetà com el “Patriarca del Renaiximent lliterari valencià”. En la dedicatoria que fa l’autor a Huguet explica l’idea d’esta obra “per a propaganda i divulgació d’esta nostra amada llengua”.
+Gaetà Huguet, també va ser intim amic del [[pare Fullana]] ([[Lluïs Fullana i Mira]], Benimarfull [[1871]]-[[Madrit]] [[1948]]) i entusiaste propagandiste de la seua Gramàtica (la llibreria de la viuda de Ramon Ortega de [[Valéncia]], publicà el “Compèndi de la Gramática Valenciana”, [[1922]]), de la qual costejà una edicio popular de tres mil eixemplars i va obsequiar en uns cents de tan “estimable obra didactica” a la Societat Castellónenca de Cultura. El propi Fullana li dedicà unes paraules d’agraïment l’any [[1921]], per haver cobert els gastos de l’edicio de la gramatica, considerant a Gaetà com el “Patriarca del Renaiximent lliterari valencià”. En la dedicatoria que fa l’autor a Huguet explica l’idea d’esta obra “per a propaganda i divulgació d’esta nostra amada llengua”.
 En l’any [[1918]], Fullana llegia una conferencia en la [[Diputació Provincial de Valéncia]] que titulava “La cooficialitat de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]”. Raonant sobre les quatre opinions dominants respecte a la llengua que deu mantindre’s com a oficial en el [[Regne de Valéncia]]: la castellana, la catalana, la valenciana, i la valenciana i la castellana per igual, conclou que lo mes llogic i posat en rao es la cooficialitat del [[valencià]] i el [[castellà]]. Xixanta anys despuix, l’any [[1982]], vindria a donar-li la rao l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana en l’articul septim, que diu: “Els dos idiomes oficials de la [[Comunitat Valenciana]] son el [[valencià]] i el [[castellà]]. Tots tenen el dret a coneixer-los i usar-los”.
@@ Llínea 148: / Llínea 148: @@
 * Normes Ortografiques ([[1914]])
-* Gramatica Elemental de la llengua valenciana ([[1915]])
+* Gramàtica Elemental de la llengua valenciana ([[1915]])
 * Vocabulari Ortografic Valencià-Castellà ([[1921]])
 * Ortografía Valenciana ([[1932]])