Diferència entre les revisions de "Unix" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 19:

Fins eixe instant, no havia existit soport economic per part dels [[laboratoris Bell]], pero aixo canvià quan el Grup d'Investigacio en Ciencies de la Computacio decidi utilisar UNIX en una maquina superiora a la PDP-7. Thompson i Ritchie conseguiren complir en la solicitut d'agregar ferramentes que permeteren el processament de texts a UNIX en una maquina [[PDP-11/20]], i com conseqüencia d'aixo conseguiren el soport economic dels laboratoris Bell. Fon aixina com per volta primera, en [[1970]], se parla oficialment del sistema operatiu UNIX<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/firstport.html Porting UNIX for its first commercial application]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> eixecutat en una PDP-11/20. S'incloïa en ell un programa per a donar format a texts (runoff) i un [[editor de text]]. Tant el sistema operatiu com els programes foren escrits en el llenguage ensamblador de la PDP-11/20. Este "sistema de processament de text" inicial, compost tant pel sistema operatiu com de runoff i l'editor de text, fon utilisat en els laboratoris Bell per a processar les solicituts de patents que ells rebien. Pronte, runoff evolucionà fins convertir-se en [[troff]], el primer programa d'edicio electronica que permetia realisar [[tipografia|composicio tipografica]]. El [[3 de novembre]] de [[1971]] Thomson i Ritchie publicaren un manual de programacio d'UNIX (titul original en angles: "UNIX Programmer's Manual").<ref name="Articulo2deRitchie">Dennis M. Ritchie ''[http://cm.bell-labs.com/cm/cs/who/dmr/1stEdman.html Unix Programmer's Manual, First Edition (1971)]'' Bell Labs. Lucent Technologies Inc.(en angles)</ref>

En [[1972]] se prengue la decisio d'escriure novament UNIX, pero esta volta en el [[llenguage de programacio C]].<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/btoc.html From B language to NB to C]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> Este canvi significava que UNIX podria ser facilment modificat per a funcionar en atres computadores (d'esta manera, se tornava portable) i aixina atres variacions podien ser desenrollades per atres programadors. Ara, el codic era mes concis i compacte, lo que se tradui en un aument en la velocitat de desenroll d'UNIX. AT&T posà a UNIX a disposicio d'universitats i companyies, ~~tambe~~ al govern dels [[Estats Units]], a través de llicencies.<ref name="sharingUNIX">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/sharing.html Sharing UNIX with the rest of the world]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref>

En [[1972]] se prengue la decisio d'escriure novament UNIX, pero esta volta en el [[llenguage de programacio C]].<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/btoc.html From B language to NB to C]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> Este canvi significava que UNIX podria ser facilment modificat per a funcionar en atres computadores (d'esta manera, se tornava portable) i aixina atres variacions podien ser desenrollades per atres programadors. Ara, el codic era mes concis i compacte, lo que se tradui en un aument en la velocitat de desenroll d'UNIX. AT&T posà a UNIX a disposicio d'universitats i companyies, també al govern dels [[Estats Units]], a través de llicencies.<ref name="sharingUNIX">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/sharing.html Sharing UNIX with the rest of the world]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref>

Una d'estes llicencies fon otorgada al Departament de Computacio de l'Universitat de Californi, en seu en Berkeley.<ref name="sharingUNIX" /> En 1975 esta institucio desenrollà i publicà la seua propi succedaneu d'UNIX, coneguda com ''Berkeley Software Distribution'' ([[Berkeley Software Distribution|BSD]]), que se converti en una forta competencia per a la familia UNIX d'AT&T.

Llínea 49:

* [[AIX]]: Esta familia sorgix pel llicenciament d'UNIX System III a [[IBM]].

* [[Xenix]]: familia derivada de l'adquisicio dels drets originals d'AT&T primer per part de Microsoft i d'esta els vengue a SCO.

* [[GNU]]: En [[1983]], [[Richard Stallman]] anuncià el [[GNU|Proyecte GNU]], un ambicios esforç per a crear un sistema similar a Unix, que podese ser distribuit lliurement. El software desenrollat per este proyecte -per eixemple, GNU [[Emacs]] i [[GCC]] - ~~tambe~~ han segut part fonamental d'atres sistemes UNIX.

* [[GNU]]: En [[1983]], [[Richard Stallman]] anuncià el [[GNU|Proyecte GNU]], un ambicios esforç per a crear un sistema similar a Unix, que podese ser distribuit lliurement. El software desenrollat per este proyecte -per eixemple, GNU [[Emacs]] i [[GCC]] - també han segut part fonamental d'atres sistemes UNIX.

* [[Linux]]: En [[1991]], quan [[Linus Torvalds]] començà a propondre el ''nucleu'' [[Linux (nucleu)|Linux]] i a reunir colaboradors, les ferramentes GNU eren l'eleccio perfecta. Al combinar-se abdós elements, conformaren la base del sistema operatiu (basat en [[POSIX]]) que hui se coneix com [[GNU]]/[[Linux]]. Les [[Distribucio Linux|distribucions]] basades en el nucleu, el software GNU i atres agregats entre les que se poden mencionar a [[Slackware Linux]], [[Xarcia Hat Linux]] i [[Debian GNU/Linux]] s'han fet populars tant entre els aficionats a la computacio com en el mon empresarial. Obsérvese que Linux te un orige independent, per lo que se considera un 'clónico' d'UNIX i no un UNIX en el sentit historic.

Llínea 55:

* La familia BSD sorgix del llicenciament de l'UNIX original d'AT&T.

* Xenix ~~tambe~~ sorgix per llicenciament de l'UNIX original d'AT&T, encara que encara no era propietat de SCO.

* Xenix també sorgix per llicenciament de l'UNIX original d'AT&T, encara que encara no era propietat de SCO.

* AIX sorgix per llicenciament d'UNIX System III, pero ~~tambe~~ incorpora propietat intelectual de BSD.

* AIX sorgix per llicenciament d'UNIX System III, pero també incorpora propietat intelectual de BSD.

* La familia original AT&T incorpora illegalment propietat intelectual de BSD en UNIX System III r3.

* La familia AIX torna a incorporar propietat intelectual de la familia AT&T, esta volta procedent d'UNIX System V.

* Linux incorpora propietat intelectual de BSD, gracies a que este ~~tambe~~ se llibera en una llicencia de codic obert denominada ''Open-source BSD''.

* Linux incorpora propietat intelectual de BSD, gracies a que este també se llibera en una llicencia de codic obert denominada ''Open-source BSD''.

* Segons [[SCO Group]], Linux incorpora propietat intelectual procedent d'AIX, gracies a la colaboracio d'IBM en la versio 2.4, mes encara no està demostrat, hi ha un proces judicial al respecte: [[Disputes de SCO sobre Linux]].

Llínea 66:

UNIX es una marca registrada de Novell, despuix d'una disputa en [[The Open Group]] en Estats Units i atres països. Esta marca nomes se pot aplicar als sistemes operatius que complixen la "[[Single Unix Specification]]" d'esta organisacio i han pagat les regalies establides.

En la practica, el terme UNIX s'utilisa en la seua accepcio de familia. S'aplica ~~tambe~~ a sistemes multiusuario basats en [[POSIX]] (tals com [[GNU/Linux]], [[Mac VOS X]] [el qual, en la seua versio 10.5 ya ha alcançat la certificacio UNIX], [[FreeBSD]], [[NetBSD]], [[OpenBSD]]), els quals no busquen la certificacio UNIX per resultar cara per a productes destinats al consumidor final o que se distribuixen lliurement en Internet. En estos casos, el terme se suele escriure com "UN*X", "UNIX*", "*NIX", o "*N?X". Per a referir-se a ells (tant a Unix, com als sistema basats en Unix/POSIX) ~~tambe~~ s'utilisa "Unixes", pero "Unices" (que tracta la paraula ''Unix'' com un nom llati de la tercera declinacio) es aixina mateixa popular.

En la practica, el terme UNIX s'utilisa en la seua accepcio de familia. S'aplica també a sistemes multiusuario basats en [[POSIX]] (tals com [[GNU/Linux]], [[Mac VOS X]] [el qual, en la seua versio 10.5 ya ha alcançat la certificacio UNIX], [[FreeBSD]], [[NetBSD]], [[OpenBSD]]), els quals no busquen la certificacio UNIX per resultar cara per a productes destinats al consumidor final o que se distribuixen lliurement en Internet. En estos casos, el terme se suele escriure com "UN*X", "UNIX*", "*NIX", o "*N?X". Per a referir-se a ells (tant a Unix, com als sistema basats en Unix/POSIX) també s'utilisa "Unixes", pero "Unices" (que tracta la paraula ''Unix'' com un nom llati de la tercera declinacio) es aixina mateixa popular.

== Implementaciones mes importants ==

Llínea 75:

* [[Solaris (sistema operatiu)|Solaris]] de [[Sun Microsystems]]. Un dels sistemes operatius Unix mes difosos en l'entorn empresarial i conegut per la seua gran estabilitat. Part del codic font de Solaris s'ha deslliurat en llicencia de fonts obertes ([[OpenSolaris]]).

* [[AIX]] de [[IBM]]. L'UNIX "propietari" d'IBM compli 20 anys de vida en el 2006 i continua en ple desenroll, en una perceptible herencia del mainframe en camps com la [[virtualización]] o la RAS dels servicis, heretada de les seues "germans majors".

* [[HP-UX]] de [[Hewlett-Packard]]. Este sistema operatiu ~~tambe~~ naixque lligat a les computadores departamentals d'este fabricant. Tambe es un sistema operatiu estable que continua en desenroll.

* [[HP-UX]] de [[Hewlett-Packard]]. Este sistema operatiu també naixque lligat a les computadores departamentals d'este fabricant. Tambe es un sistema operatiu estable que continua en desenroll.

* [[Mac VOS X]]. Se tracta d'un UNIX complet, aprovat per [[The Open Group]]. La seua diferencia marcada es que posseix una interfaz grafica propietaria cridada [[Aqua (Mac VOS X)|Aqua]], i es principalment desenrollada en [[Objective-C]] en lloc de C o C++.

Existixen sistemes operatius basats en el nucleu [[Linux]], i el conjunt d'aplicacions [[GNU]] (~~tambe~~ denominat [[GNU/Linux]]), entre les mes utilisades trobem:

Existixen sistemes operatius basats en el nucleu [[Linux]], i el conjunt d'aplicacions [[GNU]] (també denominat [[GNU/Linux]]), entre les mes utilisades trobem:

* [[Xarcia Hat Enterprise Linux]]. Cuyo fabricant [[Xarcia Hat]] es conegut per la seua ampla gama de solucions i aportes al desenroll de [[software lliure]]. Recolza el [[proyecte Fedora]] del qual se beneficia i d'ella se deriven distribucions compatibles com [[Oracle Enterprise Linux]] i [[CentOS]], ~~tambe~~ distribucions com [[Mandriva Linux]], se basà en una de les seues primeres versions.

* [[Xarcia Hat Enterprise Linux]]. Cuyo fabricant [[Xarcia Hat]] es conegut per la seua ampla gama de solucions i aportes al desenroll de [[software lliure]]. Recolza el [[proyecte Fedora]] del qual se beneficia i d'ella se deriven distribucions compatibles com [[Oracle Enterprise Linux]] i [[CentOS]], també distribucions com [[Mandriva Linux]], se basà en una de les seues primeres versions.

* [[SUSE Linux]] de [[Novell]]. Originalment deslliurat per la companyia alemana [[SuSE]]. Es popular per les seues ferramentes d'administracio centralisada. De manera analega a [[RedHat]] en [[Proyecte Fedora|Fedora]], recolza el proyecte [[openSUSE]].

* [[Debian GNU/Linux]]. En una de les comunitats mes grans i antigues del moviment de [[software lliure]], es base per a distribucions com [[Xandros]], [[Mepis]], [[Linspire]] i [[Ubuntu]].

Llínea 119:

== Véase ~~tambe~~ ==

== Véase també ==

* [[Jerarquia de directoris en sistemes tipo UNIX]]

* [[The Open Group]]

@@ Llínea 19: / Llínea 19: @@
 Fins eixe instant, no havia existit soport economic per part dels [[laboratoris Bell]], pero aixo canvià quan el Grup d'Investigacio en Ciencies de la Computacio decidi utilisar UNIX en una maquina superiora a la PDP-7. Thompson i Ritchie conseguiren complir en la solicitut d'agregar ferramentes que permeteren el processament de texts a UNIX en una maquina [[PDP-11/20]], i com conseqüencia d'aixo conseguiren el soport economic dels laboratoris Bell. Fon aixina com per volta primera, en [[1970]], se parla oficialment del sistema operatiu UNIX<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/firstport.html Porting UNIX for its first commercial application]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> eixecutat en una PDP-11/20. S'incloïa en ell un programa per a donar format a texts (runoff) i un [[editor de text]]. Tant el sistema operatiu com els programes foren escrits en el llenguage ensamblador de la PDP-11/20. Este "sistema de processament de text" inicial, compost tant pel sistema operatiu com de runoff i l'editor de text, fon utilisat en els laboratoris Bell per a processar les solicituts de patents que ells rebien. Pronte, runoff evolucionà fins convertir-se en [[troff]], el primer programa d'edicio electronica que permetia realisar [[tipografia|composicio tipografica]]. El [[3 de novembre]] de [[1971]] Thomson i Ritchie publicaren un manual de programacio d'UNIX (titul original en angles: "UNIX Programmer's Manual").<ref name="Articulo2deRitchie">Dennis M. Ritchie ''[http://cm.bell-labs.com/cm/cs/who/dmr/1stEdman.html Unix Programmer's Manual, First Edition (1971)]'' Bell Labs. Lucent Technologies Inc.(en angles)</ref>
-En [[1972]] se prengue la decisio d'escriure novament UNIX, pero esta volta en el [[llenguage de programacio C]].<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/btoc.html From B language to NB to C]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> Este canvi significava que UNIX podria ser facilment modificat per a funcionar en atres computadores (d'esta manera, se tornava portable) i aixina atres variacions podien ser desenrollades per atres programadors. Ara, el codic era mes concis i compacte, lo que se tradui en un aument en la velocitat de desenroll d'UNIX. AT&T posà a UNIX a disposicio d'universitats i companyies, tambe al govern dels [[Estats Units]], a través  de llicencies.<ref name="sharingUNIX">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/sharing.html Sharing UNIX with the rest of the world]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref>
+En [[1972]] se prengue la decisio d'escriure novament UNIX, pero esta volta en el [[llenguage de programacio C]].<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/btoc.html From B language to NB to C]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> Este canvi significava que UNIX podria ser facilment modificat per a funcionar en atres computadores (d'esta manera, se tornava portable) i aixina atres variacions podien ser desenrollades per atres programadors. Ara, el codic era mes concis i compacte, lo que se tradui en un aument en la velocitat de desenroll d'UNIX. AT&T posà a UNIX a disposicio d'universitats i companyies, també al govern dels [[Estats Units]], a través  de llicencies.<ref name="sharingUNIX">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/sharing.html Sharing UNIX with the rest of the world]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref>
 Una d'estes llicencies fon otorgada al Departament de Computacio de l'Universitat de Californi, en seu en Berkeley.<ref name="sharingUNIX" /> En 1975 esta institucio desenrollà i publicà la seua propi succedaneu d'UNIX, coneguda com ''Berkeley Software Distribution'' ([[Berkeley Software Distribution|BSD]]), que se converti en una forta competencia per a la familia UNIX d'AT&T.
@@ Llínea 49: / Llínea 49: @@
 * [[AIX]]: Esta familia sorgix pel llicenciament d'UNIX System III a [[IBM]].
 * [[Xenix]]: familia derivada de l'adquisicio dels drets originals d'AT&T primer per part de Microsoft i d'esta els vengue  a SCO.
-* [[GNU]]: En [[1983]], [[Richard Stallman]] anuncià el [[GNU|Proyecte GNU]], un ambicios esforç per a crear un sistema similar a Unix, que podese ser distribuit lliurement. El software desenrollat per este proyecte -per eixemple, GNU [[Emacs]] i [[GCC]] - tambe han segut part fonamental d'atres sistemes UNIX.
+* [[GNU]]: En [[1983]], [[Richard Stallman]] anuncià el [[GNU|Proyecte GNU]], un ambicios esforç per a crear un sistema similar a Unix, que podese ser distribuit lliurement. El software desenrollat per este proyecte -per eixemple, GNU [[Emacs]] i [[GCC]] - també han segut part fonamental d'atres sistemes UNIX.
 * [[Linux]]: En [[1991]], quan [[Linus Torvalds]] començà a propondre el ''nucleu'' [[Linux (nucleu)|Linux]] i a reunir colaboradors, les ferramentes GNU eren l'eleccio perfecta. Al combinar-se abdós elements, conformaren la base del sistema operatiu (basat en [[POSIX]]) que hui se coneix com [[GNU]]/[[Linux]]. Les [[Distribucio Linux|distribucions]] basades en el nucleu, el software GNU i atres agregats entre les que se poden mencionar a [[Slackware Linux]], [[Xarcia Hat Linux]] i [[Debian GNU/Linux]] s'han fet populars tant entre els aficionats a la computacio com en el mon empresarial. Obsérvese que Linux te un orige independent, per lo que se considera un 'clónico' d'UNIX i no un UNIX en el sentit historic.
@@ Llínea 55: / Llínea 55: @@
 * La familia BSD sorgix del llicenciament de l'UNIX original d'AT&T.
-* Xenix tambe sorgix per llicenciament de l'UNIX original d'AT&T, encara que encara no era propietat de SCO.
+* Xenix també sorgix per llicenciament de l'UNIX original d'AT&T, encara que encara no era propietat de SCO.
-* AIX sorgix per llicenciament d'UNIX System III, pero tambe incorpora propietat intelectual de BSD.
+* AIX sorgix per llicenciament d'UNIX System III, pero també incorpora propietat intelectual de BSD.
 * La familia original AT&T incorpora illegalment propietat intelectual de BSD en UNIX System III r3.
 * La familia AIX torna a incorporar propietat intelectual de la familia AT&T, esta volta procedent d'UNIX System V.
-* Linux incorpora propietat intelectual de BSD, gracies a que este tambe se llibera en una llicencia de codic obert denominada ''Open-source BSD''.
+* Linux incorpora propietat intelectual de BSD, gracies a que este també se llibera en una llicencia de codic obert denominada ''Open-source BSD''.
 * Segons [[SCO Group]], Linux incorpora propietat intelectual procedent d'AIX, gracies a la colaboracio d'IBM en la versio 2.4, mes encara no està demostrat, hi ha un proces judicial al respecte: [[Disputes de SCO sobre Linux]].
@@ Llínea 66: / Llínea 66: @@
 UNIX es una marca registrada de Novell, despuix d'una disputa en  [[The Open Group]] en Estats Units i atres països.  Esta marca nomes se pot aplicar als sistemes operatius que complixen la "[[Single Unix Specification]]" d'esta organisacio i han pagat les regalies establides.
-En la practica, el terme UNIX s'utilisa en la seua accepcio de familia. S'aplica tambe a sistemes multiusuario basats en [[POSIX]] (tals com [[GNU/Linux]], [[Mac VOS X]] [el qual, en la seua versio 10.5 ya ha alcançat la certificacio UNIX], [[FreeBSD]], [[NetBSD]], [[OpenBSD]]), els quals no busquen la certificacio UNIX per resultar cara per a productes destinats al consumidor final o que se distribuixen lliurement en Internet. En estos casos, el terme se suele escriure com "UN*X", "UNIX*", "*NIX", o "*N?X". Per a referir-se a ells (tant a Unix, com als sistema basats en Unix/POSIX) tambe s'utilisa "Unixes", pero "Unices" (que tracta la paraula ''Unix'' com un nom llati de la tercera declinacio) es aixina mateixa popular.
+En la practica, el terme UNIX s'utilisa en la seua accepcio de familia. S'aplica també a sistemes multiusuario basats en [[POSIX]] (tals com [[GNU/Linux]], [[Mac VOS X]] [el qual, en la seua versio 10.5 ya ha alcançat la certificacio UNIX], [[FreeBSD]], [[NetBSD]], [[OpenBSD]]), els quals no busquen la certificacio UNIX per resultar cara per a productes destinats al consumidor final o que se distribuixen lliurement en Internet. En estos casos, el terme se suele escriure com "UN*X", "UNIX*", "*NIX", o "*N?X". Per a referir-se a ells (tant a Unix, com als sistema basats en Unix/POSIX) també s'utilisa "Unixes", pero "Unices" (que tracta la paraula ''Unix'' com un nom llati de la tercera declinacio) es aixina mateixa popular.
 == Implementaciones mes importants ==
@@ Llínea 75: / Llínea 75: @@
 * [[Solaris (sistema operatiu)|Solaris]]  de [[Sun Microsystems]]. Un dels sistemes operatius Unix mes difosos en l'entorn empresarial i conegut per la seua gran estabilitat. Part del codic font de Solaris s'ha deslliurat en llicencia de fonts obertes ([[OpenSolaris]]).
 * [[AIX]] de [[IBM]]. L'UNIX "propietari" d'IBM compli 20 anys de vida en el 2006 i continua en ple desenroll, en una perceptible herencia del mainframe en camps com la [[virtualización]] o la RAS dels servicis, heretada de les seues "germans majors".
-* [[HP-UX]] de [[Hewlett-Packard]]. Este sistema operatiu tambe naixque lligat a les computadores departamentals d'este fabricant. Tambe es un sistema operatiu estable que continua en desenroll.
+* [[HP-UX]] de [[Hewlett-Packard]]. Este sistema operatiu també naixque lligat a les computadores departamentals d'este fabricant. Tambe es un sistema operatiu estable que continua en desenroll.
 * [[Mac VOS X]]. Se tracta d'un UNIX complet, aprovat per [[The Open Group]]. La seua diferencia marcada es que posseix una interfaz grafica propietaria cridada [[Aqua (Mac VOS X)|Aqua]], i es principalment desenrollada en [[Objective-C]] en lloc de C o C++.
-Existixen sistemes operatius basats en el nucleu [[Linux]], i el conjunt d'aplicacions [[GNU]] (tambe denominat [[GNU/Linux]]), entre les mes utilisades trobem:
+Existixen sistemes operatius basats en el nucleu [[Linux]], i el conjunt d'aplicacions [[GNU]] (també denominat [[GNU/Linux]]), entre les mes utilisades trobem:
-* [[Xarcia Hat Enterprise Linux]]. Cuyo fabricant [[Xarcia Hat]] es conegut per la seua ampla gama de solucions i aportes al desenroll de [[software lliure]]. Recolza el [[proyecte Fedora]] del qual se beneficia i d'ella se deriven distribucions compatibles com [[Oracle Enterprise Linux]] i [[CentOS]], tambe distribucions com  [[Mandriva Linux]], se basà en una de les seues primeres versions.
+* [[Xarcia Hat Enterprise Linux]]. Cuyo fabricant [[Xarcia Hat]] es conegut per la seua ampla gama de solucions i aportes al desenroll de [[software lliure]]. Recolza el [[proyecte Fedora]] del qual se beneficia i d'ella se deriven distribucions compatibles com [[Oracle Enterprise Linux]] i [[CentOS]], també distribucions com  [[Mandriva Linux]], se basà en una de les seues primeres versions.
 * [[SUSE Linux]] de [[Novell]]. Originalment deslliurat per la companyia alemana [[SuSE]]. Es popular per les seues ferramentes d'administracio centralisada. De manera analega a [[RedHat]] en [[Proyecte Fedora|Fedora]], recolza el proyecte [[openSUSE]].
 * [[Debian GNU/Linux]]. En una de les comunitats mes grans i antigues del moviment de [[software lliure]], es base per a distribucions com [[Xandros]], [[Mepis]], [[Linspire]] i [[Ubuntu]].
@@ Llínea 119: / Llínea 119: @@
 {{listaref|2}}
-== Véase tambe ==
+== Véase també ==
 * [[Jerarquia de directoris en sistemes tipo UNIX]]
 * [[The Open Group]]