Diferència entre les revisions de "Ximén Pérez de Arenós" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

Jimeno, Ximeno, Eximent o '''Ximén Pérez de Tarazona''' i després '''Ximén Pérez d'Arenós'''.(Aragó ? - [[Múrcia]] [[1266]]).

D'orige aragonés, els [[Tarazona]], apareixen a mig del [[sigle XII]] en [[Tolosa de Llenguadoc]] junt en atres llinages aragonesos, com els [[Jaca]] i els [[Tudela]] tots els quals ~~van~~ pertànyer, sens dubte, al grup que va partir en els occitans quan estos després d'ajudar a la conquista del vall de l'[[Riu Ebre|Ebre]], es varen tornar cap al seu país.

D'orige aragonés, els [[Tarazona]], apareixen a mig del [[sigle XII]] en [[Tolosa de Llenguadoc]] junt en atres llinages aragonesos, com els [[Jaca]] i els [[Tudela]] tots els quals varen pertànyer, sens dubte, al grup que va partir en els occitans quan estos després d'ajudar a la conquista del vall de l'[[Riu Ebre|Ebre]], es varen tornar cap al seu país.

Va servir des de molt jove al rei El senyor [[Jaume I]] El Conquistador com figura principal de sa Casa Real.

Llínea 11:

El [[30 de giner]] de [[1232]] es va firmar el segon tractat de vassallage i protecció de [[Zeit Abu Zeit]] en el rei [[Jaume I]], a on el rei moro va cedir tots els drets sobre Valéncia en estos acorts: [[Zeit Abu Zeit]] va passar de ser rei [[almohade]] de [[Valéncia]] a ser senyor feudal cristià, en eixèrcit propi i baix la protecció del senyor Jimeno Pérez de Arenós.

Aixina va conquistar molts pobles i castells entre ells [[Castalla]] i [[Onil]]. Esta conquiste va haver de realisar-se sobre l'any [[1244]]-[[1245]]. El rei moro se'ls va regalar als seus dos fills quan es ~~van~~ casar en membres de la família Arenós.

Aixina va conquistar molts pobles i castells entre ells [[Castalla]] i [[Onil]]. Esta conquiste va haver de realisar-se sobre l'any [[1244]]-[[1245]]. El rei moro se'ls va regalar als seus dos fills quan es varen casar en membres de la família Arenós.

==Fets d'armes i possessions==

Llínea 20:

===Burriana===

Acompanyà al rei en el principi de la conquista del [[Regne de Valéncia]]. Quan es va posar sege a la ciutat de [[Burriana]], els [[Rics Hòmens]] que coneixien la gran inexpugnabilitat d'esta ciutat, ~~van~~ decidir parlar en el rei per a dir-li que desistira de la conquiste i s'alçara el sege.

Acompanyà al rei en el principi de la conquista del [[Regne de Valéncia]]. Quan es va posar sege a la ciutat de [[Burriana]], els [[Rics Hòmens]] que coneixien la gran inexpugnabilitat d'esta ciutat, varen decidir parlar en el rei per a dir-li que desistira de la conquiste i s'alçara el sege.

El rei els va escoltar i es va disgustar molt per aquella actitut, cridà a Ximen i al seu germà [[Ferrando Pérez de Tarazona]], que era [[Justícia Major d'Aragó]], per la gran familiaritat que en ells tenia. El rei [[Jaume I]] els va comunicar el seu pensament, i els dos germans ho varen animar a que duguera a terme la conquista de Burriana mantenint el siti fins a rendir-la.

Llínea 55:

[[Jaume I]] va respondre en l'orde d'expulsió i el mandat de ser abandonades les terres en el terminí d'un mes. El caudill moro, acompanyat d'uns xixanta mil moros sublevats varen proseguir la seua rebelió i varen conquistar una dotzena de castells més.

Reunits els moros en [[Montesa]], es varen donar conte que la seua força era molt desigual enfront de les hosts ordenades dels soldats del rei, manades pel senyor Jimeno Pérez d'Arenós, en conseqüència ~~van~~ pregar a este que intercedira davant del rei a fi de renunciar a la guerra i obtindre el permís i la seguritat per a poder-se traslladar a [[Múrcia]] o a [[Granada]]. El rei [[Jaume I]] no va posar cap dificultat a concedir el perdó a aquella multitut, puix sabia que aquella gent ben dirigida i ordenada podrien posar en sério perill els estats de [[Valéncia]].

Reunits els moros en [[Montesa]], es varen donar conte que la seua força era molt desigual enfront de les hosts ordenades dels soldats del rei, manades pel senyor Jimeno Pérez d'Arenós, en conseqüència varen pregar a este que intercedira davant del rei a fi de renunciar a la guerra i obtindre el permís i la seguritat per a poder-se traslladar a [[Múrcia]] o a [[Granada]]. El rei [[Jaume I]] no va posar cap dificultat a concedir el perdó a aquella multitut, puix sabia que aquella gent ben dirigida i ordenada podrien posar en sério perill els estats de [[Valéncia]].

Esta multitut de moros va arribar a oferir al senyor Jimeno Pérez d'Arenós part de les seues facendes pera que els guiara a terres musulmanes. Els moros preferien tractar en Jimeno Pérez d'Arenós, per ser consogre de [[Zeit Abu Zeit]], puix en certa manera Jimeno Pérez d'Arenós estava més sensibilisat a favor de la causa mora.

Llínea 61:

Pérez d'Arenós els va guiar fins a [[Villena]]. El caudill moro, que no havia abandonat ni el seu territori ni la seua idea de sublevació i conquista, en els seus fidels seguidors, va presentar de nou batalla al rei [[Jaume I]] . Este va nomenar al senyor Pérez d'Arenós cap de l'eixèrcit, pero el d'Arenós va recomanar al seu rei que no participara en la batalla per l'alvançada edat del senyor [[Jaume I]] per lo perillós del terreny de batalla(escarpat i montanyós). No obstant es va desencadenar la batalla que va tindre lloc enfront del castell de [[Peñacadell]] (Alacant) on els moros es varen preparar per a la defensa d'este castell.

El senyor Jimeno va presentar batalla i des d'una encerrellada montanyosa ~~van~~ lluitar i varen véncer donant mort al capità del caudill moro [[Aben Bazel]]. Tot l'eixèrcit moro fon liquidat.

El senyor Jimeno va presentar batalla i des d'una encerrellada montanyosa varen lluitar i varen véncer donant mort al capità del caudill moro [[Aben Bazel]]. Tot l'eixèrcit moro fon liquidat.

Esta victòria fon molt poc ventajosa per al senyor Jimeno Pérez d'Arenós, que va obligar al cabdell moro rebel [[Al-Azraq]] a refugiar-se en el rei El senyor [[Alfons el Sabi]] que es va declarar el seu protector.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 Jimeno, Ximeno, Eximent o '''Ximén  Pérez  de Tarazona''' i després '''Ximén Pérez d'Arenós'''.(Aragó ? - [[Múrcia]] [[1266]]).
-D'orige aragonés, els [[Tarazona]], apareixen a mig del [[sigle XII]] en [[Tolosa de Llenguadoc]] junt en atres llinages aragonesos, com els [[Jaca]] i els [[Tudela]] tots els quals van pertànyer, sens dubte, al grup que va partir en els occitans quan estos després d'ajudar a la conquista del vall de l'[[Riu Ebre|Ebre]], es varen tornar cap al seu país.
+D'orige aragonés, els [[Tarazona]], apareixen a mig del [[sigle XII]] en [[Tolosa de Llenguadoc]] junt en atres llinages aragonesos, com els [[Jaca]] i els [[Tudela]] tots els quals varen pertànyer, sens dubte, al grup que va partir en els occitans quan estos després d'ajudar a la conquista del vall de l'[[Riu Ebre|Ebre]], es varen tornar cap al seu país.
 Va servir des de molt jove al rei El senyor [[Jaume I]] El Conquistador com  figura principal de sa Casa Real.
@@ Llínea 11: / Llínea 11: @@
 El [[30 de giner]] de [[1232]] es va firmar el segon tractat de vassallage i protecció de [[Zeit Abu Zeit]] en el rei [[Jaume I]], a on el rei moro va cedir tots els drets sobre Valéncia en estos acorts: [[Zeit Abu Zeit]] va passar de ser rei [[almohade]] de [[Valéncia]] a ser senyor feudal cristià, en eixèrcit propi i baix la protecció del senyor Jimeno Pérez de Arenós.
-Aixina va conquistar molts pobles i castells entre ells [[Castalla]] i [[Onil]]. Esta conquiste va haver de realisar-se sobre l'any [[1244]]-[[1245]]. El rei moro se'ls va regalar als seus dos fills quan es van casar en membres de la família Arenós.
+Aixina va conquistar molts pobles i castells entre ells [[Castalla]] i [[Onil]]. Esta conquiste va haver de realisar-se sobre l'any [[1244]]-[[1245]]. El rei moro se'ls va regalar als seus dos fills quan es varen casar en membres de la família Arenós.
 ==Fets d'armes i possessions==
@@ Llínea 20: / Llínea 20: @@
 ===Burriana===
-Acompanyà al rei en el principi de la conquista del [[Regne de Valéncia]]. Quan es va posar sege a la ciutat de [[Burriana]], els [[Rics Hòmens]] que coneixien la gran inexpugnabilitat d'esta ciutat, van decidir parlar en el rei per a dir-li que desistira de la conquiste i s'alçara el sege.
+Acompanyà al rei en el principi de la conquista del [[Regne de Valéncia]]. Quan es va posar sege a la ciutat de [[Burriana]], els [[Rics Hòmens]] que coneixien la gran inexpugnabilitat d'esta ciutat, varen decidir parlar en el rei per a dir-li que desistira de la conquiste i s'alçara el sege.
 El rei els va escoltar i es va disgustar molt per aquella actitut, cridà a Ximen i al seu germà [[Ferrando Pérez de Tarazona]], que era [[Justícia Major d'Aragó]], per la gran familiaritat que en ells tenia. El rei [[Jaume I]] els va comunicar el seu pensament, i els dos germans ho varen animar a que duguera a terme la conquista de Burriana mantenint el siti fins a rendir-la.
@@ Llínea 55: / Llínea 55: @@
 [[Jaume I]] va respondre en l'orde d'expulsió i el mandat de ser abandonades les terres en el terminí d'un mes. El caudill moro, acompanyat d'uns xixanta mil moros sublevats varen proseguir la seua rebelió i varen conquistar una dotzena de castells més.
-Reunits els moros en [[Montesa]], es varen donar conte que la seua força era molt desigual enfront de les hosts ordenades dels soldats del rei, manades pel senyor Jimeno Pérez d'Arenós, en conseqüència van pregar a este que intercedira davant del rei a fi de renunciar a la guerra i obtindre el permís i la seguritat per a poder-se traslladar a [[Múrcia]] o a [[Granada]]. El rei [[Jaume I]] no va posar cap dificultat a concedir el perdó a aquella multitut, puix sabia que aquella gent ben dirigida i ordenada podrien posar en sério perill els estats de [[Valéncia]].
+Reunits els moros en [[Montesa]], es varen donar conte que la seua força era molt desigual enfront de les hosts ordenades dels soldats del rei, manades pel senyor Jimeno Pérez d'Arenós, en conseqüència varen pregar a este que intercedira davant del rei a fi de renunciar a la guerra i obtindre el permís i la seguritat per a poder-se traslladar a [[Múrcia]] o a [[Granada]]. El rei [[Jaume I]] no va posar cap dificultat a concedir el perdó a aquella multitut, puix sabia que aquella gent ben dirigida i ordenada podrien posar en sério perill els estats de [[Valéncia]].
 Esta multitut de moros va arribar a oferir al senyor Jimeno Pérez d'Arenós part de les seues facendes pera que els guiara a terres musulmanes. Els moros preferien tractar en Jimeno Pérez d'Arenós, per ser consogre de [[Zeit Abu Zeit]], puix en certa manera Jimeno Pérez d'Arenós estava més sensibilisat a favor de la causa mora.
@@ Llínea 61: / Llínea 61: @@
 Pérez d'Arenós els  va guiar fins a [[Villena]]. El caudill moro, que no havia abandonat ni el seu territori ni la seua idea de sublevació i conquista, en els seus fidels seguidors, va presentar de nou batalla al rei [[Jaume I]] . Este va nomenar al senyor Pérez d'Arenós cap de l'eixèrcit, pero el d'Arenós va recomanar al seu rei que no participara en la batalla per l'alvançada edat del senyor [[Jaume I]] per lo perillós del terreny de batalla(escarpat i montanyós). No obstant es va desencadenar la batalla que va tindre lloc enfront del castell de [[Peñacadell]] (Alacant) on els moros es varen preparar per a la defensa d'este castell.
-El senyor Jimeno va presentar batalla i des d'una encerrellada montanyosa van lluitar i varen véncer donant mort al capità del caudill moro [[Aben Bazel]]. Tot l'eixèrcit moro fon liquidat.
+El senyor Jimeno va presentar batalla i des d'una encerrellada montanyosa varen lluitar i varen véncer donant mort al capità del caudill moro [[Aben Bazel]]. Tot l'eixèrcit moro fon liquidat.
 Esta victòria fon molt poc ventajosa per al senyor Jimeno Pérez d'Arenós, que va obligar al cabdell moro rebel [[Al-Azraq]] a refugiar-se en el rei El senyor [[Alfons el Sabi]] que es va declarar el seu protector.