Diferència entre les revisions de "Cuba"
m Text reemplaça - 'tambe' a 'també' |
m Text reemplaça - 'tecnica' a 'tècnica' |
||
| Llínea 184: | Llínea 184: | ||
Els facendats criolls s'enriquiren i el seu flamant poder se materialisà en institucions que, com la Societat Economica d'Amics del Païs i el Real Consulat, canalisaren la seua influéncia en el govern colonial. | Els facendats criolls s'enriquiren i el seu flamant poder se materialisà en institucions que, com la Societat Economica d'Amics del Païs i el Real Consulat, canalisaren la seua influéncia en el govern colonial. | ||
En este context fa la seua entrada en l'escena històrica cubana un tancat i retillent grup d'hómens de pensament, la Generació del 92 o l'Ilustració Reformiste Cubana. [[Francesc d'Arango i Parreño]] es el més retillent expositor del proyecte socioeconómico i el de major agudea política. Les principals proposicions d'este grup liderado per Parreño eren: lliure comerç d'esclaus; aument de l'esclavitut per a resolver les necessitats de força de treball i eliminació de tots els vectigals que impedixen la seua explotació intensiva; millorament i perfeccionament en l'utilisació de terres i l'aplicació de la mes moderna | En este context fa la seua entrada en l'escena històrica cubana un tancat i retillent grup d'hómens de pensament, la Generació del 92 o l'Ilustració Reformiste Cubana. [[Francesc d'Arango i Parreño]] es el més retillent expositor del proyecte socioeconómico i el de major agudea política. Les principals proposicions d'este grup liderado per Parreño eren: lliure comerç d'esclaus; aument de l'esclavitut per a resolver les necessitats de força de treball i eliminació de tots els vectigals que impedixen la seua explotació intensiva; millorament i perfeccionament en l'utilisació de terres i l'aplicació de la mes moderna tècnica; desenroll tecnologic de la manufactura sucrera, desenroll cientific del país, llibertat de comerç i disminució de l'usura en els prestams necessaris per a incrementar l'agricultura i la manufactura. | ||
Cap a l'any [[1802]], escomença a observar-se atre corrent en l'Ilustració Reformiste Cubana. El moviment s'aglutinà al voltant del bisbe de L'Havana [[Bisbe Espasa|Joan Josep Díaz d'Espasa Fernández i Landa]] i te dos centres de proyecció colocats baix la direcció d'aquell: el Real i Conciliar Colege [[Seminari de Sant Carles i Sant Ambrosio]] i la Real Societat Economica d'Amics del País. L'activitat d'este nou grup se dirigix més a l'esfera social i a la del pensament que a l'economica. | Cap a l'any [[1802]], escomença a observar-se atre corrent en l'Ilustració Reformiste Cubana. El moviment s'aglutinà al voltant del bisbe de L'Havana [[Bisbe Espasa|Joan Josep Díaz d'Espasa Fernández i Landa]] i te dos centres de proyecció colocats baix la direcció d'aquell: el Real i Conciliar Colege [[Seminari de Sant Carles i Sant Ambrosio]] i la Real Societat Economica d'Amics del País. L'activitat d'este nou grup se dirigix més a l'esfera social i a la del pensament que a l'economica. | ||
| Llínea 365: | Llínea 365: | ||
[[Archiu:Beauvoir Sartre - Che Guevara -1960 - Cuba.jpg|thumb|300px|El [[Che Guevara]] s'entrevista en els intelectuals francesos [[Simone de Beauvoir]] i [[Jean-Paul Sartre]].]] | [[Archiu:Beauvoir Sartre - Che Guevara -1960 - Cuba.jpg|thumb|300px|El [[Che Guevara]] s'entrevista en els intelectuals francesos [[Simone de Beauvoir]] i [[Jean-Paul Sartre]].]] | ||
El 7 de novembre de 1960 el [[Che Guevara]] viajà durant dos mesos per [[Checoslovaquia]], [[Unio Sovietica]], [[Chinenca]], [[Corea]] i [[Alemania Democratica]]. Tant la [[Unio Sovietica]] com [[Chinenca]] se comprometeren a comprar la major part de la safra cubana. Quan finalisà la visita, Cuba tenia acorts comercials i financers, ademés de vinculs culturals, en tots els països del bloc Comuniste, relacions diplomatiques en tots menys [[Alemania Oriental]] i acorts d'assistencia cientifica i | El 7 de novembre de 1960 el [[Che Guevara]] viajà durant dos mesos per [[Checoslovaquia]], [[Unio Sovietica]], [[Chinenca]], [[Corea]] i [[Alemania Democratica]]. Tant la [[Unio Sovietica]] com [[Chinenca]] se comprometeren a comprar la major part de la safra cubana. Quan finalisà la visita, Cuba tenia acorts comercials i financers, ademés de vinculs culturals, en tots els països del bloc Comuniste, relacions diplomatiques en tots menys [[Alemania Oriental]] i acorts d'assistencia cientifica i tècnica en tots menys [[Albania]]. | ||
El [[3 de giner]] de [[1961]], en una de les ultimes mides del seu govern abans d'entregar el poder a [[John F. Kennedy]], el president [[Eisenhower]] tallà les relacions diplomatiques entre [[Estats Units]] i Cuba. | El [[3 de giner]] de [[1961]], en una de les ultimes mides del seu govern abans d'entregar el poder a [[John F. Kennedy]], el president [[Eisenhower]] tallà les relacions diplomatiques entre [[Estats Units]] i Cuba. | ||