Diferència entre les revisions de "Història contemporànea de la llengua valenciana"

Llínea 10: Llínea 10:


Una unitat ortogràfica per als idiomes català, valencià i mallorquí, la consideraven en aquell temps ''impossible per ser contra naturam'' (Revista l´Avenç, 31 de març de 1891). Aixina que, els escritors de ''L´Avenç'' establiren per a Catalunya unes normes ortogràfiques que encara varen ser posteriorment suavisades per Pompeu Fabra. Se publicaren en 1913 per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), radicat en Barcelona, i se les considerà definitives i inamovibles a finals de 1917. Són les que estan actualment en vigor.
Una unitat ortogràfica per als idiomes català, valencià i mallorquí, la consideraven en aquell temps ''impossible per ser contra naturam'' (Revista l´Avenç, 31 de març de 1891). Aixina que, els escritors de ''L´Avenç'' establiren per a Catalunya unes normes ortogràfiques que encara varen ser posteriorment suavisades per Pompeu Fabra. Se publicaren en 1913 per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), radicat en Barcelona, i se les considerà definitives i inamovibles a finals de 1917. Són les que estan actualment en vigor.
Al principi, estes normes uniformes foren molt contradites en Catalunya per la gran diferència indicada, pero es varen impondre per la tenacitat de la política catalanista; mes tart obtingueren algunes adhesions també fora de Catalunya, a pesar de que, per a la seua redacció, no s'havia contat per a res en filòlecs i llingüístes de tanta valia com el valencià P. Lluís Fullana i el mallorquí Mossén Antoni Maria Alcover. En 1929 alguns les adoptaren per a les Illes Balears.


== 1932 ==
== 1932 ==