Terra (planeta)

Revisió de 18:15 7 jun 2013 per Valencian (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - 'mijana' a 'mija')

La Terra és el tercer planeta del sistema solar per orde de proximitat al Sol i el quint quant a diàmetro. Forma part dels planetes terrestres o telúrics i és l'únic cos celest on s'ha confirmat la presència de vida. Gira al voltant del Sol al llarc d'una òrbita molt poc excèntrica (una elipse molt semblant a una circumferència) a una distància mija de 149.600.000 km (1 UA) i a una velocitat de 29,8 km/s. També gira sobre si mateix en un periodo de rotació de 23 hores, 56 minuts i 3,5 segons, moviment que determina el dia i la nit. El seu diàmetro equatorial és de 12.756 km.

La Terra te un satèlit natural, la Lluna, que es el quint satèlit és gran del sistema solar.

Dispon d’un potent camp magnètic, a on les partícules carregades portades pel vent solar es dirigixen cap als polos, inclosos els que causen les aurores i la generació de cinturons concèntrics de radiació en tot el mon com resultat de l’acumulació d’estes partícules atrapades en el camp Magnètic de la Terra. La magnetosfera actua com un escut que protegix el nostre planeta del vent solar.


Orige i formació

La Terra i els atres planetes del sistema solar es formaren fa 4467 millons d’anys a partir d’una nebulosa solar, la massa de pols i gas en forma de disc individual del Sol en formació. Inicialment fondada, la capa externa de la Terra es va gelar per a formar una corfa sòlida. Més tart, els impactes dels asteroides han causat molts canvis en l’ambient de la superfície. La Lluna es formà poc després, provablement després d’una colisió en un objecte del tamany de Mart (a vegades nomenat Theia). Part d'açò se va a aglomerar en la Terra, mentres que una atra porció, mesclada en tal vegada 10% de la massa total de la Terra, hauria segut expulsat a l’espai, on s'hauria format la Lluna.

L’activitat volcànica ha produït una atmòsfera primitiva. De vapor d’aigua condensada, mesclada en gel portat per cometes, es produïren els oceans. Es supon que l’activitat química en una energia molt intensa ha produït una molècula capaç de reproduir-se, hi ha prop de 4 millons d’anys. La vida mateixa ha aparegut 500 000 anys després.