Pierre-Gilles de Gennes

Pierre-Gilles de Gennes (24 d'octubre de 1932 - 18 de maig de 2007) va ser un físic francés guanyador del Premi Nobel de Física en 1991.

Va nàixer en París, França. Gennes va estudiar en la École Normale Supérieure. Despuix de deixar la École en 1955, es va convertir en ingenier investigador en el centre de Saclay del Commissariat à l'Énergie Atomique, treballant principalment en dispersió de neutrons i magnetisme en A. Abragam i J. Friedel. Va obtindre el seu doctorat en 1957.

Va ser premiat en la Medalla Lorentz i el Premi Wolf en 1990. Va ser director de l'històrica École Supérieure de Physique et de Chimie Industrielles de la Ville de Paris (ESPCI), des de 1976 fins a 2002.

Va rebre el Premi Nobel de Física en 1991 per "el descobriment i desenroll de métodos alvançats per a estudiar els fenomens simples dels materials, per a crear formes més complexes de matèria, en particular, cristals líquits i polímero".

Ha treballat en material granular i en la naturalea dels objectes en la memòria en el cervell. Va fallir el 23 de maig de 2007.

[[Categoria:Alumnat de la École Normale Supérieure ]] [[Categoria:Científics de París ]] [[Categoria:Cristals líquits ]]