Ozotoceros bezoarticus bezoarticus
El venado de les pampes brasiler, o cérvol de les pampes del Tancat, (Ozotoceros bezoarticus bezoarticus) és una de les subespecies en que es dividix la espècie Ozotoceros bezoarticus, un cérvido de tamany mijà que forma el monotípico gènero Ozotoceros. Habita en estepas, praderies, sabanes, i xares obertes del centre i noreste d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
Esta subespecie habitava originalment des de les sabanes del Tancat al sur de la Amazònia, el planalto-matogrossense, i la part superior del ric São Francisco, fins al centre i surest del Brasil.[1]
Linnaeus, en l'any 1758, va senyalar que la localitat tipo de l'espècie (després aplicable a la seua subespecie) era: «Habitat in America australis». En l'any 1911 Thomas la va restringir a: «Pernambuco, Brasil.»
Descripció
Els eixemplars d'esta subespecie alcancen un llarc de 150 cm, i uns 70 cm d'alçada. El macho és alguna cosa més pesat, al voltant de 45 kg. El factor principal de dimorfisme sexual, no obstant, són les astes que presenta el macho adult; estes es ramifican generalment en no més de 3 puntes cada una, de les quals una es dirigix cap a davant i les restants cap a arrere. Excepcionalment s'han observat cornamentas més ramificadas.
El pelaje general de O. b. bezoarticus és de tons acanelados, variant de bayo-rojós a un pàlit marró-rojós. Mostren invariablement marques blanques al voltant del hocico, en la cara interna de les orellas, la part inferior del coll, el pancha i la cara inferior de la coa, que és curta i tupida. La cara superior de la coa és més obscura que el restant del pelaje, i està acompanyada en ocasions per una llínea del mateix color a lo llarc de l'espina dorsal. En la base del coll i la creu sol presentar-se una mola de pelaje més llarc. Els eixemplars jovenils presenten una coloració més clara i jaspeado en els flancs.
El macho és reconeixible a la distància per la seua forta olor almizclado, secretado per unes glándulas interdigitales, en el que marca el seu territori, sobretot durant l'época de celosia. Atres glándulas, ubicades en el hocico i en la regió ocular, intervenen per a distinguir entre eixemplars.
Costums
S'alimenta de herbáceas, com a diverses espècies de gramíneas, leguminosas, i ciperáceas. Formen menudes manades de fins a una dotzena d'individus, que es dissolen en l'época de celosia, a fins de l'estiu, durant la qual els machos es mostren fortament territorials i agressius.
Entre 2 a 3 mesos abans de la brama es renova la cornamenta del macho. La nova està recoberta per un teixit suau, aterciopelado i molt sensible. A fins de giner eixe teixit cau, i llavors el macho l'utilisarà per a exhibicions durant la celosia, topant a atres machos, i removent en elles el sol per a delimitar el seu territori. Després del apareamiento, i despuix d'una gestació que dura al voltant de 7 mesos, naix un cervatillo per femella, una volta acabat l'hivern. Conviurà en la mare fins a la seua madurea.
Conservació
Les majors poblacions existents d'esta subespecie es ubicadan en el noreste de l'ecosistema del Tancat a on viuen uns 2000 venados. Va ser redescubierta una aïllada població —única del surest brasiler— d'esta subespecie en el estat de Paraná, la qual va ser estima en menys de 100 venados.[2] La població més important es troba en el parc nacional dones Emas estat de Goiás.
Antigament esta subespecie era un dels mamífers més numerosos en el seu ecosistema. Estes abundants poblacions de sigles passats varen ser caçades per la seua carn i la seua pell, originalment per les #ètnia amerindias, i posteriorment pels #colon de cultura occidental. En els sigles
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
i
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
, a causa de la caça massiva de la que va anar objecte, i la reconversió del seu hàbitat per a dedicar-ho a la crío de ganado vacú i oví, a l'agricultura, i a la forestación, s'ha tornat una subespecie sériament amenaçada. L'intensa disminució de les seues poblacions es va produir per la modificació del seu hàbitat i per la competència ecològica del ganado; les malalties infeccioses, sobretot la febra aftosa, varen mermar la seua població en el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
. Hui habita solament en àrees aïllades, marginals en els seus aspectes agropecuariamente productius, aixina com també en àrees protegides o grans emprendimientos particulars.
Està registrat en l'Apèndix I del llistat d'espècies protegides de CITES.
Vore també
- Ozotoceros bezoarticus leucogaster
- Ozotoceros bezoarticus celer
- Ozotoceros bezoarticus uruguayensis
- Ozotoceros bezoarticus arerunguaensis
Referències
- ↑ Pinder, L. 1994. Status of Pampes deer in Brazil. In: S. González, M. Merino, M. Gimenez-Dixon and S. Ellis (eds), Seal Population and Habitat Viability Assessment for the Pampes Deer (Ozotoceros bezoarticus). Report CBSG/IUCN,, Apple Valley, Minnesota, USA.
- ↑ Braga, F. G., González, S. and Maldonado, J. I. 2005. Characterization of the genetic variability of Pampes deer in the state of Paraná. Deer Specialist Group News, Uruguay 20: 2-4.
Enllaços externs
- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ozotoceros bezoarticus bezoarticus.
Wikispecies té un artícul sobre Ozotoceros bezoarticus bezoarticus.
