Carlemany

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Charlemagne.jpg

Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de giner del 814), fon rei dels francs (768 - 814), rei dels llombarts (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814). Fon un personage central en la consolidació i prosperitat de l'Imperi Carolingi. Expandí els diferents regnes francs fins a transformar-los en un Imperi al qual va incorporar gran part d'Europa Occidental i Central. Conquerí Itàlia i fon coronat Imperator Augustus[1] pel Papa Lleó III el 25 de decembre de 800 a Roma. D'esta manera succeí a l'Imperi Bizantí com a protector de la cristiandat. Davant la indignació inicial de Costantinoble, l'any 812 es firmà un acort entre els dos imperis: tornà a haver-hi dos emperadors a Europa, un a l'Orient i un atre a l'Occident.[2] El regnat de Carlemany se sol associar en el "renaiximent carolingi", un resorgiment de la cultura, religió i arts llatines al llarc dels dominis carolingis dirigits per l'Església Catòlica. Per mig de les seues conquestes i les seues reformes internes, Carlemany assentà les bases del que va convertir-se l'Europa Occidental a l'Edat Mijana.

Referencies

  1. Fet que significava ser l'hereu de l'Imperi Romà
  2. Andre Maurois, Historia de Francia, p.37.