Estornell

Revisió de 09:31 16 ago 2019 per Xavier (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «L''''estornell''' (Del llatí ''sturnĕllu'', derivat dim. de ''stŭrnus'', mat. sign.), en castellà ''estornino'', és un pardal de la família Stu...»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)

L'estornell (Del llatí sturnĕllu, derivat dim. de stŭrnus, mat. sign.), en castellà estornino, és un pardal de la família Sturnus vulgaris, d'uns 22 centímetros de llongitut, de cap menut, ales i coa llarga, en plomes negres en reflexos verts i morats i taquetes blanques. Les pates són rojoses, i el bec és negre en l'hivern i groc en l'estiu. A diferència dels adults, les aus jovenils tenen un plomall marró. És un au sorollosa, sobretot en perches comunitàries i atres situacions gregaries, i té un cant variat, pero poc musical. Té la capacitat d'imitar els sons del seu entorn i fins i tot deprendre'ls.

Es reconeix prop d'una dotzena de subespècies que es reproduïxen en hàbitats oberts en la seua àrea de distribució natural en Europa i Àsia templada. L'espècie ha segut introduïda en Austràlia, Nova Zelanda, Amèrica del Nort, Argentina, Suràfrica i atres llocs. És sedentària en el sur i l'oest d'Europa i el suroest d'Àsia, mentres que en l'hivern les poblacions del norest migran cap al sur i l'oest dins de l'àrea de reproducció, i fins i tot més al sur, cap a la península ibèrica i el nort d'Àfrica.

Construïx el seu niu en una cavitat natural o artificial on posa quatre o cinc ous de color blau clar. Estos eclosionen despuix de dos semanes, i les cries permaneixen en el niu durant tres semanes. Normalment hi ha una o dos posades cada any. És una espècie omnívora que s'alimenta d'una àmplia gama d'invertebrats, i també de llavors i frutes. És depredat per varis mamífers i rapaces, i és l'amfitrió d'una gran varietat de paràsits externs i interns.

Forma grans surrats que poden ser beneficioses per a l'agricultura per combatre plagues, ya que consumixen grans cantitats d'insectes i atres invertebrats. No obstant, els mateixos estornells poden aplegar a ser considerats plaga, quan acaben en cultius de frutes i desenterren brots agrícoles. També poden representar una molèstia quan els surrats pernocten en cables o postes urbans, pel volum del soroll i dels excrements que produïxen.

Passa la primavera d'hivern i l'hivern en terres valencianes, fugint del fret dels països del nort d'Europa. Danya la vinya i l'oliveral menjant-se els seus fruits.

Expressions valencianes

  • Paréixer un estornell, loc. Se diu de la persona a la que li agrada menjar olives.
  • Tindre el cap com un estornell, loc. Tindre molt de monyo, ariçonat i en desorde.

Enllaços externs