The Terminator

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 10:27 19 maig 2022 per Jose2 (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - 't son ' a 't són ')
Anar a la navegació Anar a la busca

Terminator és una película estat unidenca de 1984, dirigida per James Cameron i protagonisada per Arnold Schwarzenegger, Linda Hamilton i Michael Biehn en els papers principals.

Guardonada en el Premi Saturn 1985, al millor maquillage, a la millor película de ciència ficció i al millor guió. Guardonada en el premi Grand Prize 1985, (James Cameron) en el Avoriaz Fantastic Film Festival .

Preservada des de 2008 en el National Film Registry de la Biblioteca del Congres dels Estats Units

Argument

En l'any 2029, despuix de devastar la Terra i esclavisar a l'Humanitat, les maquines, governades per Skynet , estan a punt de perdre la guerra contra la resistència humana liderada per John Connor. Front a eixa situació, les maquines entenen que assessinar a John Connor en el presente, seria irrellevant, donat que ya ha conduït la resistència a la victorià. Per lo tant, Skynet elabora la seua estratègia decidint eliminar al líder enemic abans de que este naixca, de modo que no puga complir-se la seua missió de conducció futura. Per açò envia al passat (any 1984) a un Terminator T-800 model Cyber Dyne 101, un cyborg assessí (Arnold Schwarzenegger), a través d'una maquina del temps, en la missió de exterminar a Sarah Connor, mare de John, abans que este siga concebut. El Terminator és una eficient maquina de matar que no té emocions, i ademés posseïx un poderós endosquelet metàlic que esta recobert en una capa exterior de teixit viu, per a que se parega a un ser humà.

Enterats del pla per a assessinar a la dona que donara a llum a l'únic home capaç de salvar a l'Humanitat, la resistència també conseguix accedir a la maquina del temps i conseguir enviar a un soldat humà, Kyle Reese (Michael Biehn), en la missió de protegir-la del Terminator.

Quant el cyborg aplega a 1984, nuet, ràpidament conseguix roba i armament, assessinant i robant, i comença a realisar la seua missió. Assessina sistemàticament a dos "Sarah Connor", de les quals troba la seua direcció en la guia telefònica de Los Ángeles. La policia esta sorpresa per la coincidència de que els assessinats passaren el mateix da, pel nom similar de les víctimes, i perque no tenien ninguna relació entre elles.

Al aplegar Sarah (Linda Hamilton) al seu treball com cambrera d'un restaurant, la seua companyera de treball, Ginger Ventura (Bess Motta) li mostra el noticier de televisió a on anuncien que una Sarah Connor havia segut assessinada.

Kyle Reese conseguix aplegar a 1984, nuet també, i li arrebata els seus pantalons a un vagabunt. Una patrullera de policia passa pel lloc, i davant els chillits del vagabunt, perseguixen a Reese. Este conseguix introduir-se en una una tenda de roba ya tancada, on agarra un parell de sabates i una gavardina. Despuix conseguix robar una escopeta des d'una patrullera estacionada i se allunta del lloc.

Eixa nit, despuix d'anular una cita, Sarah abandona el seu apartament, que compartix en la seua companyera de treball Ginger. Esta espera la visita del seu nóvio Matt Buchanan (Rick Rossovich). Sarah decidix llavors anar a un bar per a passar el temps. Allí s'entera per la televisió, de la noticia del assessinat de la segona Sara Connor, i decidix revisar el catàlec telefònic, trobant que ella és la següent Sarah Connor en la llista. Intenta cridar a Ginger per a advertir-la, pero el teléfon del bar no funciona i ix a buscar atre. En el camí ve que Kyle Reese l'esta seguint, i cree que ell és el assessí. Decidix llavors entrar al primer local públic que troba, la discoteca Tech Noir, i intenta cridar des d'allí novament, al no obtindre resposta, li deixa un mensage i despuix intenta cridar a la policia. Finalment conseguix conectar-se en el tinent Ed Traxler (Paul Winfield), que li diu que enviarà una patrullera buscar-la. Llavors Sarah se senta a esperar.

El Terminator aplega al apartament de Sarah i assessina a Ginger, confonent-la en Sarah, i al seu nóvio Matt, qui intenta detindre-lo. Estant per retirar-se, escolta la cridada telefònica i el mensage de Sarah donant-li la seua ubicació. Despuix de buscar en els caixons, troba una foto de Sarah i ix per a trobar-la en la discoteca Tech Noir, on se supon que ella estava. Despuix de passejar-se entre els assistents, conseguix trobar-la i li dispara, provocant el pànic i una massacre entre el públic de la discoteca. Quant pareix que conseguira assessinar a Sarah, apareix Kyle Reese, i li dispara en la poderosa escopeta, deixant al Terminator temporalment neutralisat. Reese conseguix convéncer a Sarah de fugir en ell. El Terminator se recupera i comença a perseguir-los. Reese havia robat un automòvil i se disponia a fugir junt a l'aterrorisada Sarah, que no entenia lo que estava passant, quant apareix el Terminator. La persecució acaba quant Reese conseguix disparar-li novament, neutralisant-lo novament per uns instants. Moments despuix el Terminator se recupera novament i assessina a un policia que s'havia detengut a investigar, puja a la seua patrullera i contínua la persecució.

Sarah i Reese s'oculten en un estacionament. Allí, Kyle li comença a explicar a Sarah que ell ve del futur i té la missió de protegir-la dels intents d'assessinat del Terminator. Continua explicant-li que en el futur, els militars estat unidencs crearan una inteligència nomenada Skynet, per a pendre decisions estratègiques, pero que Skynet havia pres consciencia de sí mateixa i decidí que la raça humana era una amenaça, per lo que decidí destruir-la. Per això, havia iniciat un atac termonuclear total, resultant posteriorment en una guerra entre els supervivents humans i les maquines. El paper de Sarah era procrear a John Connor, qui seria el futur líder de la resistència i dirigira als humans a la victòria.

El Terminator, aprofitant l'informació que obté de la ràdio policial, apareix novament i torna a perseguir-los. Despuix d'una violenta carrera, seguits també per vehículs policials, el Terminator choca i conseguix escapar-se. Reese i Sarah són detenguts i duts a un quarter de policia. Allí, Reese és interrogat pel doctor Peter Silberman (Earl Boen), que despuix definix a Kyle com un llunàtic i que el seu extrany relat són deliris que no tenen proba alguna. Mentres tant en un motel, el Terminator repara el seu braç dret i se extirpa el seu ull esquerre biològic, danyats en la persecució. Despuix de colocar-se unes ulleres de sol per a cobrir el seu ull electrònic, se dirigix a la comissaria de policia.

Quant aplega allí, pregunta en la recepció de la comissaria per Sarah Connor, de qui diu ser el seu amic. Al ser-li negada la visita, el Terminator se retira dient Tornaré, cosa que fa moments despuix conduint a alta velocitat un pesat vehícul, destruint l'entrada i esclafant al recepcionista. Sense donar temps a res, entra en la comissaria i busca a Sarah, assessina a cada oficial de policia que apareix en el seu camí tractant de detindre-lo. Per a facilitar la seua missió, arranca els cables d'alimentació i deixa el quarter a obscures, seguix en la seua mascare utilisant la seua capacitat per a vore en l'obscuritat. Al sentir el tiroteig, Sarah s'amaga i es rescatada per Kyle que aprofita l'obscuritat per a escapar d'allí. Ya de nit en la carretera, deuen abandonar el seu vehícul per falta de combustible i se refugien baix d'un pont. En un flashback se mostra el passat de Reese (el futur). En eixe futur post-nuclear, Reese té una foto de Sarah que resulta cremada en un violent atac sorpresa d'un Terminator a una base humana.

Al dia següent, Sarah i Kyle s'oculten en un motel. Kyle ix a comprar i torna en material per a fabricar bombes de tubo per a estar preparats davant una nova aparició del Terminator. Sarah li pregunta a Kyle si alguna vegada ha tengutt una amant i ell li respon que no, i despuix li revela a Sarah que la ama. Al principi, Kyle se sent algo panoli per haver-li revelat això, pero Sarah el besa i fan l'amor.

Per la nit, el Terminator aplega fins al motel montat en una motocicleta i es rebut pels lladruscs d'un gos. Kyle sap per experiència pròpia que el cyborg assessí els ha alcançat i junt a Sarah conseguixen fugir, següent perseguits en una autopista pel Terminator. Comença un combat a alta velocitat. Sarah pren el volant i Kyle tira les bombes que havia preparat, el Terminator dispara i conseguix ferir-lo. Sarah conseguix fer chocar al Terminator en una camioneta, pero al tractar d'evitar una colisió, se bolca. El Terminator se recupera i seqüestra un camió cisterna en combustible, per a seguir la persecució. Sarah i Kyle conseguixen escapar, i Kyle prepara una emboscada, refugiant-se en un contenidor de basura. Al passar el camió conduït pel Terminator, ix d'ell i conseguix introduir algunes bombes restants en el vehícul, provocant una gran explosió i incendi, reduint-lo a escombres.

Quant creuen que finalment el Terminator esta destruit, l'endosquelet metàlic d'este ix de les flames i els perseguix fins una fabrica automatisada. En la fabrica, Kyle encén les maquines per a evitar que el endosquelet els rastrege, pero este els troba i Kyle l'enfronta, sense conseguir danyar-lo i resultant ferit. Conseguix encendre una bomba i la coloca en el tors de l'endosquelet, volant-li les cames. Per l'explosió, Sarah és ferida per un tros de metal que se li clava en una cama, i que l'impossibilita de caminar. Arrastrant-se, aplega al costat de Kyle, pero este ya esta mort. L'endosquelet conseguix reactivar-se i comença a perseguir a Sarah, arrastrant-se. Sarah per a fugir, també deu arrastrar-se degut a la seua ferida, i s'introduïx en una gran prensa hidràulica, creent que d'esta manera evitarà ser alcançada, pero l'endosquelet la seguix a l'interior de la prensa. Sarah conseguix passar a l'atre costat de la prensa i veu en terror com l'endosquelet estira el seu braç en el fi d'estrangular-la, pero ella conseguix posar en funcionament la prensa, i la maquina assessina és esclafada i destruïda.

Temps despuix, Sarah viaja en un vell jeep per Mèxic, gravant vàries audiocintes que despuix donarà al seu futur fill quant este estiga preparat. Sarah ya esta encinta del futur John Connor. Les cintes revelen que Kyle és el seu pare i que el conceberen en la nit que passaren junts en el motel.

Sarah se deté uns minuts per a repondre gasolina, quant un chiquet (Anthony Trujillo) li fa una fotografia en una càmara Polaroid i li demana cinc dólars per ella. La foto és la mateia que Kyle dura damunt en el futur. Despuix, el chiquet menciona que se ve una tormenta, a lo que Sarah respon Ho sé, referint-se als obscurs acontenyiments futurs.

Repartiment

  • Arnold Schwarzenegger és el Terminator T-800: un cyborg (organisme cibernètic) assessí model Cyberdyne 1.0.1. enviat des del futur per assessinar a Sarah J. Connor, mare de John Connor, líder de la resistència humana en el futur.
  • Michael Biehn és Kyle Reese: sargent i membre de la resistència enviat al passat per a protegir a Sarah Connor i ser el pare de John Connor.
  • Linda Hamilton és Sarah J. Connor: cambrera d'un bar de Los Ángeles, la seua vida transcorre en normalitat fins l'aplegada de Kyle Reese. Mare de John Connor, deurà d'escapar del seu enemic, Terminator.
  • Paul Winfield és el Tinent Ed Traxler: treballa en el departament d'homicidis en la Comissaria de Los Ángeles. Du el cas sobre els assessinats en torn a Sarah Connor.
  • Lance Henriksen és el Detectiu Vukovich: ajudant del tinent Traxler en el departament d'homicidis en la Comissaria de Los Ángeles. Investiga els assessinats en torn al nom de Sarah Connor.
  • Earl Boen és el Dr. Peter Silberman: siquiatra de la policia de Los Ángeles, evaluarà si lo que diu Kyle Reese sobre el futur és cert.

Atres personages que apareixen son:

  • Bess Motta és Ginger Ventura: companyera de pis de Sarah Connor, se creua en el camí del Terminator.
  • Rick Rossovic és Matt Buchanan: nóvio de Ginger, també tindrà un destí fatal al trobar-se en el Terminator.
  • Dick Miller és el Dependent de la tenda d'armes: li proporciona al Terminator les armes necessàries per a eliminar a Sarah Connor.
  • Franco Columbo és el Terminator en el futur que entra en el refugi a on se troba Kyle Reese.
  • Bill Paxton és el Líder Punk: líder d'un grup de punks que se creuen en el Terminator.
  • Brian Thompson és el Punk 2: membre del grup de punks que se riuen del Terminator. Mor al arrancar-li Terminator el cor.
  • Brad Rearden és el Punk 3: membre del grup de punks que se riuen del Terminator. Li entrega la seua roba per a evitar ser assessinat.

Comentaris

L'història esta basada en varios relats i idees d'Harlan Ellison, qui no fon acreditat en la película fins molts anys més tart. La forma de l'Exterminador, el ciborc assessí, esta basada en diferents malensomis que Cameron tingué estant mal, participant despuix en l'idea en varios storyboards. La película va supondre tota una revolució pels seus efectes especials innovadors per a l'época i el disseny del ciborc.

L'èxit de la película donaria orige a Terminator 2: El juí final , Terminator 3: La rebelió de les maquines , i l'última entrega Terminator Salvation que s'estrenà en maig del 2009, en les que se desenrolla el viage en el temps i el paper de Connor en la futura resistència post-nuclear.

Terminator significà un punt d'inflexió en el món de les películes de ciència ficció i en el cine en general pels mencionats efectes especials, els quals foren idea i obra de Stan Winston, productor i dissenyador de robots per a películes: formà part de l'equip en la 2ª, 3ª i 4ª part de Terminator, dissenyà els robots per a Jurassic Park , Doom (basada en el popular videojoc del mateix nom), Constantine , Big Fish , Inteligència Artificial , Aliens i Edward Scissorhands entre atres.

El disseny de l'endosquelet del Terminator fon realisat en metal i necessità d'un mando a distancia per a poder controlar-lo. En les escenes que se veu al robot en cos sancer, este estava animat a través de la tècnica de stop-motion .

Producció

Cameron pensà originalment en Terminator com un ser indestructible, pero que, a la vegada, és capaç d'ocultar-se fàcilment. Com resultat, la seua primera elecció per al paper fon Lance Henriksen. O.J. Simpson estava en la llista, pero Cameron, que no creïa que "el chic fora un desapiadat assessí" el descartà. D'acort en ell i co-escritor William Wisher, a Schwarzenegger se li oferí el paper de Kyle Reese. A pesar d'açò, se donaren conter de que ell s'adaptava millor al paper de Terminator, que com conseqüència se convertí en gran i musculat. Michael Biehn també estava en la llista per al Terminator, i no par a l'héroe Kyle Reese.

La producció estava prevista que s'iniciara per a la primavera de 1983 en Toronto, pero despuix de que Dino de Laurentis elegira a Schwarzenegger per a la película Conan el Destructor, la filmació se retarda fins març de 1984 en Los Ángeles.

Varies escenes tallades de la película estan disponibles en alguns DVD. Una escena en particular que implica la destrucció de Cyberdyne inspirà una trama molt similar per a la seqüela. En esta escena, Reese sugerix a Sarah que troben Cyberdyne Systems i destruir-lo abans de que puguen inventar Skynet, la prevenció de la guerra. Al final de la película, quant Sarah esta següent duta per l'ambulància, dos treballadors de la fabrica troben els restos del Terminator i decidixen dur-los a Investigació i Desenroll, en la càmara reduint el zoom se revela el nom de la fabrica: Cyberdyne Systems. Estes dos escenes establixen els punts principals de l'argument de Terminator 2.

El Terminator "protector" comunica a Sarah i a John que s'ha lograt recuperar la CPU i un braç quant acaben en ell (el propi Terminator) la primera vegada, i que utilisant ingeniera inversa sobre la CPU i el braç de Terminator en el futur, se conseguix crear Skynet, per lo que Sarah, John i Terminator decidixen volar Cyberdyne per a evitar la guerra.

James Cameron digué una vegada que lo que l'inspirà per a fer Terminator foren dos episodis de la década de 1960, de la série de televisió de ciència ficció The Outer Limits (en Espanya: Més Allà del Llímit: Soldat i El Dimoni en la Ma de Cristal. No donant-se conte de que abdós episodis foren escrits per l'autor de ciència-ficció, Harlan Ellison. Ellison demandà l'estudi per a que en la película original se reconeguera l'aportació d'Ellison, també deuen incloure's en totes les futures versions de la película.

Vore també

Referències