Eulamaops parallelus
Eulamaops parallelus és una espècie de mamífer artiodàctil extint, únic integrant del gènero monotípico Eulamaops. Este camélido va habitar en el centre-este del Con Sur d'Amèrica del Sur.
Taxonomia
Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 1884 pel naturaliste, arqueòlec, antropòlec, paleontòlec i geólogo argentí Florentino Ameghino,[1] baixe la combinació científica de Auchenia parallela. Cinc anys despuix, en 1889 el propi Ameghino crea Eulamaops, un gènero exclusiu per a esta espècie, en raó de les seues particularitats que ho distinguixen d'atres gèneros de camélidos.[2]
- Holotip
El holotip és el catalogat com: MACN A 1185; consistix en un fragment craneal en P3-M3 drets i P4-M3 esquerres.
- Localitat tipo
La localitat tipo referida és: “Quinta de Azpeitia, depòsit del pampeano llacustre del riu Luján, Buenos Aires, Argentina”.
- Etimologia
Etimológicamente, el terme específic parallelus referix a una suposta característica de la conformació dental de l'espècie.
- Edat atribuïda
L'edat postulada per a l'estrat portador és assignat al Lujanense (Pleistoceno final) de la regió pampeana de l'Argentina.
- Història taxonómica
En 1930, D. J. López-Aranguren manté al gènero i li inclou un fragment de dentició, el qual és molt distint als restants camélidos suramericans, en presentar una distància gran entre el marge anterior de la branca mandibular i el llímit distal del M³ (en els demés eixa distància és menor a molt menor).[3] En 1932, Ángel Cabrera va incloure en esta espècie a Paleolama brevirostris.[4] En 1974, D. Webb ho va considerar un gènero vàlit.[5] En 1984 Marshall -i uns atres- varen considerar a este gènero com del Lujanense.[6]
En 2000 Menegaz també ho considera vàlit, i aporta nous materials que ella creu que pertanyen a este tàxon. De la mateixa manera que ho havia fet Cabrera, es deté en l'espècimen MLP 9-71, indicant que permet inferir la seua pertinença a Eulamaops parallelus tenint en conte la superfície oclusal de la corona, la que tendix a disminuir l'ample vestíbul-llingual a mida que la dent va sofrint el desgast. Açò s'observa solament en el M2 (el M3 és igual als restants camélidos suramericans i el M1 ya està molt gastat).[7]
En 2009, Carolina Saldanha Scherer –en la seua tesis doctoral- conclou que l'única mostra que realment deu ser adscrita a Eulamaops parallelus és el tipo, ya que la totalitat de les que posteriorment varen ser referides com a pertanyents a este tàxon varen terminar sent assignades a uns atres.[8]
Caracterisació
Pel tamany del cràneu es conclou que era un camélido de gran tamany. Posseïx lófidos en forma de “O”, cràneu en braquignatia (rostre curt), #lo que influïx que el foramen mentoniano se situe just baixe el canino (en els demés camélidos sol estar just darrere d'eixa dent).[8]
El caràcter supostament diagnòstic indicat per Ameghino de que exhibix la série d'molar superiors casi paralels entre sí (versus séries convergint anteriorment) va ser desestimat posteriorment perque el material tipo (que es va creure perdut molt temps pero que va conseguir ser localisat) presenta una fractura en la regió de la sutura entre els palatinos i els maxilars, la qual va ser reconstruïda amprant algeps, i en fer-ho es va modificar la forma del palato secundari, exagerant l'impressió de que serien paraleles.[8]
Un caràcter que entre tots els Lamini sí és exclusiu d'este gènero (segons l'espècimen utilisat per a descriure-ho) és el que el seu paladar no presenta el característic biselado posterior entre la porció de les apófisis palatinas, generant una obertura de les coanas el llímit anterior de les quals varia des d'entre els lòbuls mesiales del M² fins als del M³. En l'eixemplar tipo no exhibix dita obertura, la sutura entre els palatinos s'estén fins al llímit del marge posterior del M³ (a on els palatinos estan fracturats).[8]
Vejau també
Referències
- ↑ Ameghino, Florentino (1884). Excursions geològiques i paleontológicas en la província de Buenos Aires. Bolletí de l'Acadèmia Nacional de Ciències de Còrdova, vol. 6, p. 161–257.
- ↑ Ameghino, Florentino (1889). Contribució al coneiximent dels mamífers fòssils de la República Argentina. Actes de l'Acadèmia Nacional de Ciències de Còrdova, vol. 6, p. 1–1027.
- ↑ López Aranguren, D. J. (1930). Camélidos fòssils argentins. In Anals de la Societat Científica Argentina (Vol. 109, pp. 15-39).
- ↑ Cabrera, A. (1932). Sobre els camélidos fòssils i actuals de l'Amèrica austral. Revista del Museu de l'Argent 33: 89-117.
- ↑ Webb, D. (1974). Pleistocene Crides of Florida, with a brief review of the Lamini. In: Pleistocene Mammals of Florida. (SD Webb ed.): 170-259; Gainesville: University of Florida Press.
- ↑ Marshall, L. G., A. Berta, R. Hoffstetter, R. Pascual, O. A. Reig, M. Bombin, and A. Mones (1984). Mammals and Stratigraphy, En: Geochronology of the continental mammal-bearing. Quaternary of South America, Palaeovertebrata Mémoire Estraordinaire, Montpeller, pp. 1–76.
- ↑ Menegaz, Adriana Nora (2000). Els camélidos i cérvidos del cuaternario del sector bonaerense de la regió pampeana. Tesis de doctorat per al grau de Doctor en Ciències Naturals. Director: Tonni, Eduardo Pedro, 80 pàgines. Facultat de Ciències Naturals i Museu, L'Argent.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Scherer, Carolina Saldanha (2009). Vos Camelidae Lamini (Mammalia, Artiodactyla) do plesistoceno dona Amèrica do Sul: aspectes taxonômicos i filogenético.Tese (doutorado) Universidade Federal do Rio Gran do Sul, Institut de Geociências, Programa de Pós-Graduação em Geociências, Porte Alegre, RS, BR, 2009.