Pampatherium

Revisió de 14:55 8 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Creant artícul sobre el mamífer)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)


Pampatherium (gr. "béstia de la pampa") és un gènero extint de mamífers placentarios del orde Cingulata emparentats en els actuals armadillos i els gliptodóntidos, també extints. Varen habitar en Argentina, Bolívia, Uruguay i Mèxic fins a fa uns 11 000 anys.

Archiu:Pleistocenomcnpucminas.jpg
Pampatherium (Pampatherium)


Descripció

Pampatherium era un mamífer acorazar de gran tamany pertanyent a la família Pampatheriidae. Els eixemplars adults podien alcançar aproximadament 2 m de llongitut i superar els 200 kg de pes, #lo que ho convertia en un dels pampatéridos més grans coneguts. El seu cos estava protegit per una closca composta per un escut escapular, tres bandes mòvils i un escut pèlvic, estructura que li proporcionava certa flexibilitat, encara que no li permetia enrollarse completament com ocorre en alguns armadillos actuals.[1]

Els osteodermos de Pampatherium presenten escassa ornamentació i carixen de banda marginal deprimida; ademés, els de l'escut posterior són majoritàriament rectangulars.[2]

Es creu que Pampatherium excavava paleomadrigueras i que estes guaridas podien servir de refugi contra grans carnívors com Arctotherium angustidens que a la seua volta, varen poder aprofitar-les per a refugiar-se.[3]

Taxonomia

Pampatherium va ser un dels primers mamífers fòssils descrits de Sudamérica. Peter Wilhelm Lund ho va descobrir originalment baixe el nom de Chlamytherium en 1839, que posteriorment va ser canviat a Chlamydotherium en 1841. En 1875, Florentino Ameghino va establir el gènero Pampatherium, substituint la denominació anterior per problemes de nomenclatura zoológica.[4]

Distribució

Pampatherium humboldtii i Pampatherium typum varen habitar en Amèrica del Sur (principalment en Brasil) durant el Pleistoceno; Pampatherium humboldtii va sobreviure fins al Pleistoceno tardà final.[5][6][7]

Referències

  1. Swiss Journal of Palaeontology.134(1)
    109–116.ISSN 1664-2376.doi:10.1007/s13358-015-0070-5.Consultat el 2026-07-05.
  2. Edmund, A . Gordon (1996-12-31). A review of Pleistocene giant armadillos (Mammalia, Xenarthra, Pampatheriidae), University of Toronto Press, pp. 300–321. ISBN 978-1-4875-7415-4.
  3. Alcheringa: An Australasian Journal of Palaeontology.33(3)
    211–222.ISSN 0311-5518.doi:10.1080/03115510902844418.Consultat el 2026-07-06.
  4. Journal of South American Earth Sciences.20(1-2)
    131–138.doi:10.1016/j.jsames.2005.06.012.Consultat el 2026-07-05.
  5. Journal of Mammalian Evolution.25(4)
    539–550.ISSN 1064-7554.doi:10.1007/s10914-017-9406-9.Consultat el 2026-07-05.
  6. Revista Brasileira de Paleontologia.21(2)
    158–174.doi:10.4072/rbp.2018.2.06.Consultat el 2026-07-05.
  7. Revista Brasileira de Zoologia.2(4)
    229–254.ISSN 0101-8175.doi:10.1590/S0101-81751983000400003.Consultat el 2026-07-05.

Enllaços externs