Quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniques és el nom en el que es coneixen quatre obres escrites entre finals del sigle XIII i durant el sigle XIV. La seua finalitat era la de deixar constància de certs fets rellevants i ademés volien tindre un valor didàctic i testimonial per a la posteritat.
Les quatre grans cròniques són uns documents històrics i lliteraris escrits per dos reis de l'antiga corona d'Aragó i dos cronistes de l'época. Martí de Riquer, un historiador barcelonés, destaca la singularitat d'estos texts ya que es tracten d'uns documents escrits per personalitats del XIII i el XIV que nos parlen de la seua mateixa época.
Considerades com a fonts base per a l'estudi historiogràfic de l'Europa medieval, les obres compartixen les característiques pròpies de les cròniques i els distints autors són testics directes dels fets que relaten. També és característic el to heròic i el sentiment patriòtic.
A lo llarc del procés d'estudi de les distintes cròniques s'han anat considerant com a elements propagandístics, com per eixemple va propondre Suzanne Frances Cawsey, qui defenia els discursos reals com a propaganda, encara que atres autors com Stefano Maria Cingolani els ha enquadrat dins d'unes memòries personals, encara que reconeixent el seu factor propagandístic.
A diferència d'atres reis com Alfons X el Sabi, un rei historiador, Pere el Cerimoniós i Jaume I el Conquistador, són dos reis que varen escriure sobre la situació política, militar, social i anímica de la seua pròpia época i no d'una época anterior.
Cròniques
Les quatre grans cròniques són:
- Llibre dels Fets o Crònica de Jaime I.
- Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei Pere d'Aragó.
- Crònica de Ramon Muntaner.
- Crònica de Pere el Cerimoniós.