José Pardo Sastrón
| José Pardo Sastrón | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Botànic | ||
| Naiximent: | 15 d'abril de 1822 | ||
| Lloc de naiximent: | Torrecilla de Alcañiz, Terol, Espanya | ||
| Defunció: | 1822 | ||
| Lloc de defunció: | Valdealgorfa, Terol | ||
José Pardo Sastrón (Torrecilla de Alcañiz, 1822 - Valdealgorfa, 1909) fon un bo`tanic espanyol que va eixercir de farmacèutic en diversos pobles del Baix Aragó.
Biografia
Va nàixer el 15 d'abril de 1822 en la localitat *turolense de *Torrecilla d'Alcanyís.[1] Va ser colega i colaborador de Francisco *Loscos Bernal. Pertanyent a una llarga saga de farmacèutics, *ejercientes en el Baix Aragó de Terol durant varis sigles. Va realisar estudis en *Torrecilla d'Alcanyís, Saragossa i Barcelona, llicenciant-se en farmàcia en el Colege de Sant Victorià. Mentres estudiava en Barcelona, assistia a les lliçons de Miguel *Colmeiro, de qui va anar discípul aventajat, que impartia en el Jardí Botànic. En traslladar-se el seu mestre a l'Universitat Central, est li va invitar a ostentar la seua càtedra, càrrec que va rebujar, retornant al seu poble com *boticario rural, seguint la tradició familiar.
Va catalogar en minuciositat la flora *fanerogámica i la *criptogámica macroscòpica de la seua comarca natal, prestant atenció especial a les plantes medicinals, treball en el que va ser acompanyat pel també *boticario aragonés Francisco *Loscos i Bernal.
Els seus estudis varen ser publicats en diverses revistes especialisades, com La Clínica i La Farmàcia Espanyola, realisant uns atres que continuen sent inèdits en biblioteques de vàries institucions científiques, com l'Institut Botànic de Barcelona o la Real Acadèmia de Farmàcia de Madrit. Va eixercir com a corresponsal de l'Institut Farmacèutic Aragonés, dels coleges farmacèutics de Madrit, Granada, Barcelona i de les societats de naturalistes de *Isis i *Polichia. Va fundar també i va anar el primer president de la Societat Aragonesa de Ciències Naturals. Va ser designat *comendador de l'Orde Civil d'Alfonso X l'@Sabio. En fallir, la seua biblioteca i la majoria de la seua *herbolario varen ser *donados per la seua família al Jardí Botànic de Valéncia.
Vore també
Referències
- Enum. Pl. Afric. Austral. [Ecklon & Zeyher] 1: 45 1835 (IK)
- Hortus Ripul. 21. 1824 (GCI)
- Mitt. Bot. Staatssamml. München 16: 556 1980 (IK)
- Prodr. [A. P. de Candolle] 2: 69 1825 (IK)
Bibliografia
- Álvarez López, Enrique. 1946. Cavanilles. Ensaig biograficocrític. En: "Annals del Jardí Botànic de Madrit, vol. 6 (1), p. 1-64. [1]
- González Bueno, Antonio. 2002. Antonio José Cavanilles (1745-1804). La passió per la Ciència. Madrit: Fundació Jorge Juan
- González Bueno, Antonio. 2002. Tres botànics de la ilustració. Gómez Ortega, Cavanilles i Zea. Madrit: Nivola
- Reis Prosper, E. 1917. Dos notícies històriques de l'immortal botànic i sacerdot hispà-valentí Antonio José Cavanilles. Madrit: Arts Gràfiques Mateu. [2]
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre José Pardo Sastrón.