El basòfil és un tipo de leucòcit o glòbul blanc que forma part del sistema immunitari. Representa el menor percentage dels leucòcits circulants en la sanc, entre el 0,5% i l'1% del total. Pertany al grup dels granulòcits, junt en els neutròfils i els eosinòfils.

Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un glòbul roig, una plaqueta i un glòbul blanc

Característiques

editar

Morfologia

editar

Són les cèlules més chicotetes dels granulòcits. El seu citoplasma conté grànuls grans que es tinyen de color blau fosc o morat en els colorants bàsics, d'ahí el seu nom. El núcleu sol ser bilobulat pero queda amagat pels grànuls.

Vida mija

editar

Curta en sanc perifèrica, de poques hores a pocs dies. Despuix migren als teixits a on es convertixen en mastòcits.

Funció

editar

Contenen histamina, heparina i atres mediadors químics en els seus grànuls. Tenen un paper clau en les reaccions alèrgiques i en la resposta contra paràsits.

Funció immunològica

editar
  • Reaccions alèrgiques: Quan una alergia s'activa, els basòfils lliberen histamina, lo que provoca els Síntomes típics: picor, inflamació, vasodilatació i broncoespasme.
  • Defensa antiparasitària: Colaboren en els eosinòfils en la defensa front a paràsits de gran tamany, com els helmints.
  • Inflamació: Lliberen citocines que recluten atres cèlules immunes al lloc de l'infecció o lesió.

Valors normals

editar

En un hemograma, el recompte normal de basòfils és de 0 a 300 cèlules/µL, lo que equival al 0-1% del total de leucòcits.

Alteracions

editar

Basofília

editar

Aument del número de basòfils. És poc freqüent. Pot aparéixer en algunes leucèmies, com la leucèmia mieloide crònica, en hipotiroïdisme o en reaccions alèrgiques cròniques.

Basopènia

editar

Disminució del número de basòfils. Difícil de detectar perque els valors normals ya són molt baixos. Pot donar-se en l'embaràs, hipertiroïdisme, infeccions agudes o estrés llarc.

Vore també

editar

Referències

editar
  • Guyton i Hall. Tractat de Fisiologia Mèdica. 14ª ed.
  • Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed.

Bibliografia

editar
  • Abbas, Abul K.; Lichtman, Andrew H. Immunologia Celular i Molecular. 9ª ed. Elsevier, 2022. Capítuls 2 i 3.
  • Guyton, Arthur C.; Hall, John E. Tractat de Fisiologia Mèdica. 14ª ed. Elsevier, 2021. Capítul 34: "Resistència de l'organisme a l'infecció: Els leucocits"
  • Junqueira, L.C.; Carneiro, J. Histologia Bàsica. 13ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2015. Capítul 12: "Sanc"
  • Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció 16: Oncohematologia.

Enllaços externs

editar

Commons