Per a la velocitat de l'informació en sistemes informàtics i de telecomunicacions vore Taxa de transferència.

Para senyals analògiques, el ample de banda és la llongitut, mesura en Hz, de l'extensió de freqüències en la que es concentra la major potència de la senyal. Es pot calcular a partir d'una senyal temporal per mig del anàlisis de Fourier. Les freqüències que es troben entre eixos llímits es denominen també freqüències efectives.

Figura 1.- L'ample de banda ve determinat per les freqüències compreses entre f1 y f2.

Aixina, l'ample de banda d'un filtre és la diferència entre les freqüències en les que la seua atenuació en passar a través de filtre es manté igual o inferior a 3dB comparada en la freqüència central de pico (fc) en la Figura 1.

La freqüència és la magnitut física que medix les voltes per unitat de temps en que es repetix un cicle d'una senyal periòdica. Una senyal periòdica d'una sola freqüència té un ample de banda mínim. En general, si la senyal periòdica té components en vàries freqüències, el seu ample de banda és major, i la seua variació temporal depén dels seus components freqüencials.

Normalment les senyals generades en els sistemes electrònics, ya siguen senyes informàtiques, veus, senyals de televisió, etc., són senyals que varien en el temps i no són periòdiques, pero es poden caracterisar com la suma de moltes senyals periòdiques de diferents freqüències.

Vore també

Notes

Plantilla:Llistaref