Lliteratura renaixentista

Revisió de 08:54 21 set 2016 per Chabi (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «La '''lliteratura renaixentista''' forma part d'un moviment més general del Renaixença que experimenta la cultura occidental en els sigle XV|sigles...»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)

La lliteratura renaixentista forma part d'un moviment més general del Renaixença que experimenta la cultura occidental en els sigles XV i XVI, encara que les seues primeres manifestacions poden ser observades en la Itàlia dels sigles XIII i XIV. Es caracterisa per la recuperació humaniste de la lliteratura clàssica grecollatina i es difon en gran força gràcies a l'invenció de la imprenta cap a 1450.

La novetat afecta tant als temes com a les formes. Entre els primers cal destacar el antropocentrisme, l'interés per la naturalea i la recuperació de la mitologia clàssica. La filosofia recupera les idees platòniques i les posa al servici del cristianisme. La busca del plaure sensorial i l'esperit crític i racionaliste completen l'ideari de l'época. Sobre els aspectes formals, es recupera la preceptiva clàssica (la raïl de la qual està en la Poètica de Aristóteles), basada en el principi artístic de l'imitació. També es desenrollen nous gèneros (com el ensaig) i models mètrics (entre els que destaca el sonet com a forma estròfica i el endecasílap com a tipo de vers).

Els precedents de Dante, Petrarca i Boccaccio donen lloc a un esplendor de la lliteratura renaixentista en Itàlia en el sigle XVI. La figura directriu del gust poètic renaixentiste d'eixe sigle serà Pietro Bembo, que va escriure cançons petrarquistes i sonets, pero sobretot, es va erigir en l'àrbit de la lliteratura italiana del seu temps, que va anar el centre d'irradiació internacional d'este moviment.

Bibliografia