El papir és una planta aquatica comú dins de certs llocs del Mediterraneu, especialment en Egipte. És un junc de la categoria biologica de les ciperacees (cyperus papyrus) utilisat per a la fabricació d'objectes utilitaris, sent el seu us principal l'elaboració dels antics manuscrits, denominats majorment papir.

Archiu:Cyperus papyrus1.jpg
Planta de papir (Cyperus papyrus)

El papir com apoyo d'escritura

Archiu:Egypt Papyrus of Bakay.jpg
Papir de l'antic Egipte

Els ulls se tallaven verticalment, cordats, emparellades despuix un sobre l'atra al creuar-se les fibres. La fulla obtinguda com aço era encolada i pansida per a formar un bon paper (la paraula paper prove del terme grec πάπυρος = papyros). Generalment, a l'ajuntar fulles diverses una despuix d'atra, feen rolls; aquells podien arribar a molts metros i s'acostumava rollar-los entorn d'un cilindre de fusta.

El papir més antic conegut es en blanc i el descobriren dins de la tomba d'Hemaka, el visir del faraó Den, de la I dinastia, entorn de l'any 3000 a. C., dins de la necropòlis de Saqqara.

Gràcies als manuscrit sobre papir coneixem molts texts de l'Edat Antiga, sobretot de l'antic Egipte, i també de texts biblics.

Classificacio del papir

Papir Egipciac

En raó del gran número de papirs trobats, s'han utilisat esquemes diverses de classificació per a poder-los identificar:

  • Per a la persona que posseia el manuscrit: Papir de Westcar
  • Pel lloc d'orige: Oxyrhynchus papyri
  • Pel lloc a on se conserva: Cànon de Torí

Als papirs els assignen ademés un número per a facilitar la seua identificació dins de les obres de classificació. Antigament se classificaven per la seua calitat, en huit classes segons Pliniu el Vell:

  • Emporítics: els d'inferior calitat, utilisats com paper d'embolicar.
  • Taeneótics: els de malalta calitat.
  • Saítics: els de baixa calitat, elaborats en materials sobrants.
  • Anfiteátrics: els de mija calitat.
  • Fanians: els de bona calitat.
  • Livis: els de molt bona calitat.
  • Augustics: els d'alta calitat.
  • Hieràtics o regis: els de més alta calitat, soles utilisats per a texts sagrats.

Enllaços externs

Commons