Allumenat públic
L'allumenat públic és el servici públic consistent en l'allumenament de les vies públiques, parcs públics, i demés espais de lliure circulació que no es troben a càrrec de cap persona natural o jurídica de dret privat o públic, diferent del municipi, en l'objectiu de proporcionar la visibilitat adequada per al normal desenroll de les activitats.
Per lo general l'allumenat públic és un servici municipal que s'encarrega de la seua instalació i manteniment, encara que en carreteres o infraestructures vials importants correspon esta tasca al govern central o regional.
Començ i auge
Despuix del control del fòc per part dels humans un dels seus usos va ser l'allumenament. Aixina va poder usar-se per mig d'antorches per a allumenar alguns llocs. Com este sistema era dificultós i poc durador varen ser apareixent lluminaries en diferents olis i meches que permetien allumenar durant més temps i de forma més cómoda. Han segut trobades llànties de terracota en les zones planes de Mesopotamia datades entre el 7000 i el 8000 a. C. i unes atres de coure i bronze en Egipte i Pèrsia propenques al 2700 a. C.
Les primeres ordenances sobre allumenat públic que es coneixen daten del sigle XVI. En França, venien obligats els veïns (1524) a penjar una llum en la porta de les seues cases i fins a 1558 no es varen colocar farols en els cantons dels carrers. En 1662, l'abat Laudati Carraffe va organisar un cos de vigilància nocturna encarregat d'encendre'ls i apagar-los. En 1667, el tinent de policia Le Reynie va reformar i va fixar l'allumenat públic. Un dels seus successors, Sartines, va introduir l'ocupació de reflectors o reverbros i en 1818 va ser adoptat el gas, estenent-se en general despuix a totes les ciutats importants del món.