Allumenat públic
L'allumenat públic és el servici públic consistent en l'allumenament de les vies públiques, parcs públics, i demés espais de lliure circulació que no es troben a càrrec de cap persona natural o jurídica de dret privat o públic, diferent del municipi, en l'objectiu de proporcionar la visibilitat adequada per al normal desenroll de les activitats.
_fuente_con_farola_(RPS_27-09-2014).png){kind=link}
Per lo general l'allumenat públic és un servici municipal que s'encarrega de la seua instalació i manteniment, encara que en carreteres o infraestructures vials importants correspon esta tasca al govern central o regional.
Començ i auge
Despuix del control del fòc per part dels humans un dels seus usos va ser l'allumenament. Aixina va poder usar-se per mig d'antorches per a allumenar alguns llocs. Com este sistema era dificultós i poc durador varen ser apareixent lluminaries en diferents olis i meches que permetien allumenar durant més temps i de forma més cómoda. Han segut trobades llànties de terracota en les zones planes de Mesopotamia datades entre el 7000 i el 8000 a. C. i unes atres de coure i bronze en Egipte i Pèrsia propenques al 2700 a. C.
Les primeres ordenances sobre allumenat públic que es coneixen daten del sigle XVI. En França, venien obligats els veïns (1524) a penjar una llum en la porta de les seues cases i fins a 1558 no es varen colocar farols en els cantons dels carrers. En 1662, l'abat Laudati Carraffe va organisar un cos de vigilància nocturna encarregat d'encendre'ls i apagar-los. En 1667, el tinent de policia Le Reynie va reformar i va fixar l'allumenat públic. Un dels seus successors, Sartines, va introduir l'ocupació de reflectors o reverbros i en 1818 va ser adoptat el gas, estenent-se en general despuix a totes les ciutats importants del món.