La casca és un dolç de massapà (sucre i armela mòlta) en forma de serp que, en realitat, representa a l'anguila valenciana. La farcidura està feta de moniato confitat, encara que hi ha qui ha innovat afegint ull o ingredients com a merengue i canella.

Archiu:Cascavalenciana.jpg
Casca del dia de Reixos

La casca també és presenta com un pastiç redó de massapà, és un dolç típic de la cuina valenciana fet de rovell d'ou, melada, cabell d'àngel, fruita o moniato confitat. La casca sol portar dins llepolies o monedes de chocolate per als chiquets.

Casca valenciana, típica del dia de Reixos

La tradició de menjar casca el dia de reixos ha anat substituint-se per la de menjar roscó, d'orige francés, encara que en moltes pasticeries encara venen casques i són més venudes que el roscó en certs llocs com Sueca, a on no s'ha perdut la tradició.

En algunes poblacions, quan el rei entrava en la casa en els regals, el chiquet recitava un verset davant d'ell que havia deprés per a l'ocasio:

Senyor rei,
Yo estic ací,
Casques i avellanes,
Tot per a mi,
I vosté vaja-se'n
Pel seu camí.

Llavors, el rei li deixava els regals i se n'anava.

Orige

Les primeres referències ad este dolç es remonten al sigle XV. Despuix, la seua popularitat creix a partir de principis del XX quan es popularisa per la festivitat dels Reixos. Un regal típic que els padrins regalaven als seus fillols i que sempre devia anar acompanyat d'una caixa. Esta és un atre element principal de la Casca, puix es decora en tot tipo de detalls i s'elabora solament una volta en l'idea de que cada any es reutilise i passe de generació en generació.

Tradició

La Safor i la Ribera Baixa són dos de les comarques on més s'aferren ad esta tradició en l'objectiu de que no desaparega. En algunes pasticeries de Gandia o Sueca, per eixemple, es pot comprar este dolç típic valencià.

Vore també

Enllaços externs