Gots

Revisió de 12:18 4 abr 2019 per Jose2 (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - ' d´' a ' d'')

Els gots eren un antic poble d'orige bàltic, que vora el sigle III formà un estat entre els rius Don i Danubi. Els gots estaven composts per dos grans grups: els ostrogots, situats aproximadament al nort del mar Negre, i els visigots a ponent dels anteriors, per l'àrea del baix Danubi, en estret contacte en l'Imperi romà.

Història

Els gots varen aparéixer en terres bàltiques situades entre els rius Vístula i Nemunas o Niemen, i a principis de la nostra era ya controlaven les rutes comercials que comunicaven el Bàltic i el mar Negre. La seua expansió i importància numèrica són indiscutibles quant entren en contacte en els romans.

Quant arribaren els huns des de l´Àsia, els ostrogots varen caure temporalment baix el domini dels invasors, mentres que els visigots travessaren el Danubi i penetraren dins de l'Imperi romà. Desde llavors, les seues trayectòries es bifurquen:

-Els ostrogots formaren un estat sobre Itàlia i Dalmàcia que desaparegué conquistat pels biçantins a mitan sigle VI.

-En el sigle V, els visigots formaren un regne en el sur de la Gàlia, centrat en Tolosa, i més tart en Hispània, i situaren la seua capital en la ciutat de Toledo, pero l´estat visigot d'Hispània desaparegué derrotat pels àraps en la batalla del Guadalete (711).

Bibliografia

  • Domínguez Hernández, F. Los godos. Desde sus orígenes bálticos hasta Alarico I. Editat per A. de Lamo, 2010. ISBN 978-84-9923-545-5
  • Miranda-García, F. Breve historia de los godos. Madrit. Edit. Nowtilus, 2015. ISBN 978-84-9967-736-1
  • Rosales, Jurate. Los godos. Barcelona, editorial Ariel, 2004. ISBN 84-344-6717-8