Vicia faba
Vicia faba, comunament coneguda com a fava (vocablo usat també per als seus fruts i llavors), és una espècie de planta herbàcea anual del gènero Vicia de la família Fabaceae. Es cultiva des de temps inmemorials per a alimentació humana i animal. És l'espècie tipo de la família Fabaceae. Les faves es designen als fruts d'esta planta molt cultivats en els països andins.
Descripció
La fava té és una planta que creix recte i empinat, en talls forts i angulosos de fins a 1,6 m d'altura. Els seus fulls apareixen sobre el tall en disposició alterna, són compostes paripinnadas. Els foliolos són de forma oval-redonejada, color vert obscur. Com en atres espècies del gènero Vicia, tenen un zarcillo terminal, pero en la fava este és rudimentari i inútil per a trepar.
Les flors es presenten agrupades, de cinc a huit, en l'extrem d'un curt mechó, que naix a la seua volta de l'aixella dels fulls superiors. Són grans, comparades en les d'atres espècies del gènero, alcancen 4 cm. La corola està formada per cinc pétals desiguals, blancs o un poc groguencs. Els dos pétals laterals o ales tenen una taca púrpura obscura o negra, angulosa. El pétal superior o estandart està solcat per venes radials de color obscur, de to atenuats cap a la vora. Les flors són hermafrodites i autofèrtils.
El frut és un llegum, en forma de baïna, en dos valves unides per sengles sutures, de secció casi cilíndrica o llaugerament esclafada, en les sutures molt poc resaltades. El seu tamany no diferix molt entre varietats, la llongitut oscila entre 10 i 30 cm i l'esgambi entre 2 a 3 cm. La part interna de la baïna està coberta per un teixit esponjós, d'aspecte afieltrat, blanc, que protegix les llavors i forma a modo de falsos tabics que les separen. Dins d'esta baïna s'ubiquen les llavors posades en fila estes més o menys esclafades. La baïna, de color vert en estat inmadur, s'enfosquix i es torna pubescente en secar-se. Els grans en l'interior de la mateixa varien entre dos i nou.
Les llavors són de tamany més o menys gran, depenent també de la varietat, i de color vert groguenc que posteriorment, al sobremadurar, es torna bronzejada. També hi ha varietats de gra negruzc i morat.
El pes d'una llavor és d'un a dos grams. El poder germinatiu dura de quatre a sis anys. En la llavor comercial el percentage mínim de germinació és del 90% i la purea mínima del 99%.
La raïl de la fava creix en profunditat fins a alcançar un llarc similar al del talle de la planta. Com atres fabáceas, els nòduls de la mateixa tenen la propietat de fixar nitrogen en el sol; encara que fins a un 80% del mateix és consumit per la pròpia planta, el 20% restant millora la fertilitat de la terra, per lo que el cultiu s'ampra en sistemes de rotació per a enfortir sols agotats.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vicia faba.
Wikispecies té un artícul sobre Vicia faba.
«Fava». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).