Tità (mitologia)

Revisió de 12:50 8 nov 2025 per Jose2 (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Per a atres usos d'este terme vore Tità.

En la mitologia grega, els titans —masculí— i titànides —femení— (del llatí Titane i este del grec Tιτάν)[1] eren una raça de poderoses deïtats que varen governar durant la llegendària Edat d'or.

Erro al crear miniatura:
Crono, rei dels titans

Els titans varen ser dotze des de la seua primera aparició lliterària, en la Teogonia de Hesíode; encara que en el seu Biblioteca mitològica, Apolodor afig una tretzena: Dione, desdoblament de la titànide Tea.

Els titans estaven relacionats en diversos conceptes primordials, alguns dels quals simplement s'extrapolaven dels seus noms: L'oceà i la fructífera terra, el Sol i la Lluna, la memòria i la llei natural. Els dotze titans de la primera generació varen ser liderats pel més jove, Crono, qui va derrocar al seu pare Urà (‘Cel’) a instancia de la seua mare, Gea (‘Terra’).

Posteriorment, els titans varen engendrar una segona generació, destacant els fills de Hiperion (Helios, Eos i Selene), les filles de Ceo (Leto i Asteria) i els fills de Jàpet (Prometeu, Epimeteu, Atles i Meneci).

Els titans varen precedir als dotze deus olímpics, els qui, guiats per Zeus, varen terminar derrocant-los en la Titanomaquia (‘guerra dels titans’). La majoria d'ells varen ser llavors encarcerats en el Tàrtar, la regió més profunda del inframon.

Referències

editar

Enllaços externs

editar

Commons