Pere el Gran

Revisió de 16:51 15 feb 2026 per Xavier (Discussió | contribucions) (→‎Enllaços externs)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Erro al crear miniatura:
Retrat de Pere el Gran, per Manuel Aguirre y Monsalbe, 1851-1854

Pere el Gran, Pere III d'Aragó o Pere I de Valéncia (Valéncia, Regne de Valéncia, 1240 - † Vilafranca del Penedès, Comtat de Barcelona, 11 de novembre de 1285; en aragonés Pero,[1] en llatí Petrus) fon un sobirà de la Corona d'Aragó en els títuls de rei d'Aragó, rei de Valéncia (1276-1285) i Comte de Barcelona, entre atres, i despuix de la conquista de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).

Fon fill de Jaume I el Conquistador i de la seua segona esposa Violant d'Hongria. Succeí a son pare en 1276 en els títuls de rei d'Aragó, rei de Valéncia i comte de Barcelona.

Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys.[2] Està enterrat en el Real Monasteri de Santa Maria de Santes Creus, i la seua tomba és l'única d'un soberà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seua conquista militar del Regne de Sicília en l'any 1282 es feu famosa la frase de l'almirant Roger de Lauria o Llúria, en qué afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrànea, sino portava en la seua coa un escut o una Senyal Real:

Ne sol nom pens que galera ne altre vexell gos anar sobre mar, menys de guiatge del rey d'Arago; ne encara no solament galera, ne leny, mas no creu que nengun peix se gos alçar sobre mar, si o porta hun escut o senyal del rey d'Arago en la coha, per mostrar guiatge de aquell noble senyor, lo rey d'Arago e de Cecilia.

Vore tambéEditar

ReferènciesEditar

  1. Grafia SLA - Sociedat de Lingüistica Aragonesa
  2. Regnat: Rei d'Aragó, Rei de Valéncia i Comte de Barcelona

Enllaços externsEditar

Commons