Macròfac
El macròfac és una cèlula del sistema immunitari que deriva dels monòcits de la sanc. És un fagòcit professional en un paper central en la immunitat innata i adaptativa, aixina com en la reparació dels teixits. El seu nom prové del grec makros 'gran' i phagein 'menjar'.

Característiques
editarOrige
editarEs formen a partir dels monòcits que ixen de la sanc i migren als teixits, a on maduren a macròfacs.
Vida mija
editarA diferència dels neutròfils, poden viure mesos o anys en els teixits.
Localisació
editarReben noms específics segons el teixit: cèlules de Kupffer en el fege, histiòcits en el teixit conjuntiu, micròglia en el sistema nerviós central, i macròfacs alveolars en el pulmó.
Funcions principals
editar- Fagocitosis: Engloben i destruïxen microorganismes, cèlules mortes i restes celulars. Són els encarregats de "netejar" els teixits.
- Presentació d'antígens: Despuix de digerir un patògen, presenten fragments seus, els antígens, als limfòcits T. Aixina inicien la resposta immune adaptativa.
- Secreció de citocines: Lliberen mediadors químics com IL-1, TNF-α i IL-6, que regulen l'inflamació, produïxen febra i atrauen atres cèlules immunes.
- Reparació tissular: Participen en la cicatrisació de ferides i en la remodelació dels teixits lliberant factors de creiximent.
Tipus d'activació
editarSegons els estímuls que reben, es diferencien en:
- Macròfacs M1: Activació clàssica. Són pro-inflamatoris. Destruïxen patògens i promouen la resposta Th1.
- Macròfacs M2: Activació alternativa. Són anti-inflamatoris. Participen en la reparació tissular, la cicatrisació i la resposta contra paràsits.
Importància clínica
editar- Infeccions: Són essencials contra bactèries intracelulares com Mycobacterium tuberculosis.
- Aterosclerosis: Els macròfacs que fagociten lípits en la paret arterial formen les cèlules espumoses, base de la placa d'ateroma.
- Malalties autoimmunes: Una activació inadequada contribuïx a malalties com l'artritis reumatoide.
Vore també
editarReferències
editar- Abbas, Lichtman i Pillai. Inmunologia celular i molecular. 10ª ed.
- Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed.
- Guyton i Hall. Tractat de Fisiologia Mèdica. 14ª ed.
- Robbins i Cotran. Patologia estructural i funcional. 10ª ed.
Bibliografia
editar- Abbas, Abul K.; Lichtman, Andrew H. Immunologia Celular i Molecular. 9ª ed. Elsevier, 2022. Capítuls 2 i 3.
- Guyton, Arthur C.; Hall, John E. Tractat de Fisiologia Mèdica. 14ª ed. Elsevier, 2021. Capítul 34: "Resistència de l'organisme a l'infecció: Els leucocits"
- Junqueira, L.C.; Carneiro, J. Histologia Bàsica. 13ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2015. Capítul 12: "Sanc"
- Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció 16: Oncohematologia.
Enllaços externs
editar- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Macròfac.