Phlaocyon
Phlaocyon és un gènero extint de mamífer carnívor pertanyent a la subfamília Borophaginae que va habitar en la major part d'Amèrica del Nort des del Oligoceno Inferior fins al Mioceno Inferior entre fa 33,3—16,3 millons d'anys, existint durant aproximadament Plantilla:Mya.[1]
Taxonomia
editarPhlaocyon tenia uns 80 cm de llongitut corporal i s'assemblava més a un gat o mapache que a un gos, pero la seua morfologia craneal és la d'un cánido primitiu. Phlaocyon va viure provablement de modo similar a un mapache, trepant arbres a sovint. El seu cap era curt, ampla i els ulls apuntanban al front. A diferència dels cánidos moderns, Phlaocyon no tenia dents especialisades per a rebanar carn. Es creu que va poder ser un omnívoro.[2]
Morfologia
editarEs varen examinar dos #espècimen per a estimar la seua massa corporal.[3]
- Espècimen 1: es va estimar en 1,81 kg.
- Espècimen 2: es va estimar en 1,87 kg.
Espècies
editarReferències
editar- ↑ . Archivat des d'el original, el 13 d'octubre de 2012. Consultat el 24 de maig de 2011.
- ↑ (1999) Palmer, D. (ed.). The Marshall Illustrated Encyclopedia of Dinosaurs and Prehistoric Animals, London: Marshall Editions, p. 312. ISBN 1-84028-152-9.
- ↑ S. Legendre and C. Roth. 1988. Correlation of carnassial tooth size and body weight in recent carnivores (Mammalia). Historical Biology
- ↑ Bulletin of the American Museum of Natural History.243Consultat el 8 de juliol de 2007.
- ↑ F. G. Hayes. 2000. The Brooksville 2 local fauna (Arikareean, latest Oligocene) Hernando County, Florida. Bulletin of the Florida Museum of Natural History 43(1):1-47.
- Xiaoming Wang, Richard H. Tedford, Maurici Antón, Dogs: Their Fossil Relatives and Evolutionary History, New York : Columbia University Press, 2008; ISBN 978-0-231-13528-3
- Paleobiology database: Buda Mine Site [1] archivat en Wayback Machine.
- Paleobiology database: Live Oak Site [2] archivat en Wayback Machine.