Resultats de la busca

…zones de [[montanya]] i més humides i el de camps oberts en les zones de [[secà]] (digam, [[Comunitat Autònoma d'Andalusia|Andalusia]] i [[Castella-la Manc …

…ca]], i les zones montanyoses de l'interior en [[cultiu de secà|cultius de secà]]. …

* Setembre de secà, rovellons per a menjar. …

* Setembre de secà, rovellons per a menjar. …

…rees cultivables, un 30% del territori disponible. D'estes, 352.000 són de secà i 336.125 són de regadiu. La superfície cultivada es distribuïx per les tre …pada, els cítrics, en un 31%; seguit del conjunt d'atres fruiters, tant de secà com de regadiu, que representen el 24%; l'[[Oliva|olivarer]] que ocupa el… …

[[File:Objectes de la Sala Secà i Muntanya (26914857930).jpg|thumb|250px|Mantellina]] …

…de [[Xeraco]], ademés de [[la Torre]], unes cases, terres de regadiu i de secà, a on s'establiren trenta companyers seus i les seues famílies. …

…ha fomentat més el de regadiu, sent lo més cultivat el [[taronger]]. Sobre secà, actualment queden alguns [[Garrofer|garrofers]] i algunes [[oliveres]]. …

…ntades estan relacionades en els [[cereals]], [[dacsa]] i atres cultius de secà com l'[[olivera]]. Ademés està sorgint una gran polifreració en el cultiu… …

L'economia d'Agres és bàsicament agrícola de fruts de secà com són les [[poma|pomes]] i els [[albercoc|albercocs]]. Encara que la majo …

…ntral de la comarca en un pla ondulat i rodejat d'un païsage de cultius de secà típicament mediterràneus com [[oliva|oliveres]], [[garrofa|garroferes]], [[ …

…A la seua dreta, l'Horta (l'horta) pròpiament dita; a la seua esquerra el secà, actualment transformat en regadiu de motor. La superfície del terme és fon …[[hortalices]] (5 ha) i frutals (2 ha), en lo que s'ha guanyat terreny al secà fins a quedar reduït a una proporció de terreny pràcticament insignificant, …

…renys de regadiu es dediquen a [[tarongers]], frutals i [[hortalices]]. El secà, en franca regressió, es dedica al cultiu de la [[vinya]], a l'[[olivera]] …

…erfície total del terme i que la mitat d'este percentage estiga ocupat per secà. …er al consum de la població. Els agres són la base del comerç exterior. En secà es troben l'[[olivera]], els frutals i la [[vinya]] quedant el restant per …

…gran paper en el païsage a on es cultiven qualsevol classe de productes de secà, [[llima|llimeres]] i [[taronja|tarongers]]. …

…lbaida (vall blanca). Se situa en un terreny relativament pla de terres de secà en un terme allargat en rectàngul, i altituts que van des dels 673 m de l'A L'activitat econòmica bàsica sempre ha segut l'[[agricultura]] tant de secà: [[Raïm]], [[armela|armelers]], [[oliva|oliveres]]... com de regadiu [[taro …

Les principals fonts de riquea són l'agricultura de [[secà]] ([[cereal|cereals]], [[raïm]] i [[oliva|olivera]]) i la ganaderia [[oví|o …

…ectàrees. La superfície cultivada representa el 52 %, (35 % regadiu i 17 % secà), mentres que el restant correspon a montanyes (41 %) i a improductiva (7… …tat mercantil i la principal aportació a l'economia local. En el cultiu de secà tenim l'[[olivera]] i la [[garrofera]]. …

En el sector primari, i més concretament en l'agricultura, el secà ocupa la major part de la superfície cultivable, predominant els cultius de …

…ir les fàbriques de ciment i electricitat de Contreras. Dins del cultiu de secà els cultius predominants són la [[raïm|vinya]] i l'[[armela|armeler]]. En… …