Emblema de Lamborghini

Automobili Lamborghini Holding S.p.A. comunament conegut com Lamborghini, és un fabricant italia d'automovils deportius fundat en l'any 1963 pel fabricant de tractors Ferruccio Lamborghini, els noms dels seus autos fan referencia a nom de bous. Ferruccio s'instalà en Sant'Agata Bolognese, en Bolonya, a pocs quilometros de Maranello per a rivalisar en el seu veí, Enzo Ferrari, a arraïl d'una pelea per la calitat dels seus coches. L'empresa original se cridava Automobili Ferruccio Lamborghini SPA, que derivava a la seua volta de LamborghiniI Trattori S.A.. Des dels primers coupes deportius fins els actuals "Reventón", "Aventador" i "Gallardo", els Lamborghini sempre s'han destacat per les seues prestacions i els seus dissenys exotics.

HistòriaEditar

Terminada la segona guerra mundial, Ferruccio Lamborghini, qui havia eixercit en un destacament de transport per al eixercit italia, començà a comprar sobrants de vehículs militars per a convertir-los en maquinaria agricola.

Tal fon l'exit del seu nou negoci que per a l'any 1960, Lamborghini ya era el tercer industrial italia en el sector de la construcció de maquinaria agricola, especialment de tractors. En les ganancies obtingudes, Ferruccio començà una vida opulenta, adquirint algunes propietats, i sobre tot molts coches deportius com Mercedes, Lancia, Maserati i Ferrari. Era un admirador d'Enzo Ferrari per la forma en que mantenia la seua empresa, pero sempre tingue una dificultat: Ferruccio tenia problemes mecanics en els seus Ferrari. El motiu en particular, i la gota que acormullà el got, fon l'embrague del seu Ferrari 250 GTB. Despuix de numeroses revisions en el taller, encara fallava. Ferruccio decidi comunicar-ho a un dels seus mecanics que despuix de desarmar-ho i verificar el mateix, descobri que era el mateix que utilisava en els seus tractors, clar que en un preu més alt a l'estar en un automovil deportiu, lo que li enfurí. Cansat de tindre que soportar estos inconvenients, entaulà una conversacio en el mateix Enzo Ferrari que passà a l'historia.

ReferènciesEditar