Art gòtic
L'art gòtic descriu un estil arquitectònic i decoratiu predominant en Europa entre el sigle XII i el sigle XV que es caracterisa pel fet que, si be sol ser molt ornamental i en detalls molt treballats i realistes, no utilisa un esquema de representació general.[1]
El gòtic se diferencià de l'art romànic en que buscava crear les sues pròpies obres, deixant de mirar a Roma. Les estructures arquitectòniques seguien sent com les romàniques pero el llenguage visual volia transmetre confiança i riquea per mig de l'elegància, el luxe i les llínies estilisades. El terme "gòtic", referit a l'art, es començà a usar en el sigle XV per a descriure en un principi un estil arquitectònic usat fins llavors i considerat bàrbar, del poble got que destruí l'arquitectura i l'art de l'Imperi Romà. En contraposició, crearien el mot "renaiximent" per a descriure el resurgir de l'estil clàssic romà.[1]
En l'Illa de França es comencen a construir les primeres catedrals gòtiques i, en el sigle XIII, el nou estil adopta un caràcter internacional difonent-se pel Sacre Imperi Romà Germànic, Anglaterra, els regnes de la península Ibèrica i de manera més autòctona pels territoris que actualment conformen Itàlia.