La base monetària (BM), en economia, denominada també base de diners, reserva de diners o diners d'alta potència (en anglés high-powered money), està constituït per la suma dels diners llegals en mans del públic (billets i monedes) i les reserves bancàries, que són a la seua volta la suma dels diners llegals en mans dels bancs i els depòsits d'estos en el banc central emissor, que és banquer de bancs i de l'Estat.[1][2]

Els diners llegals emesos per cada banc central emissor (circulació fiduciaria) pugues, puix, estar "en mans" del públic, és dir, en l'Actiu del públic, o be en l'Actiu dels bancs. Una atra forma de definir la base monetària és que constituïx el núcleu del Passiu (passius monetaris) del banc central emissor.

La base monetària és responsabilitat del banc central emissor, i la regulació i control de la oferta monetària comença en ella.

No deu confondre's el terme base monetària ací descrit en l'oferta monetària o oferta de diners, que és la suma dels diners llegals en mans del públic més els depòsits en els bancs comercials.

Referències

editar