Eosinòfil
L'eosinòfil és un tipo de leucòcit o glòbul blanc que forma part del sistema immunitari. Pertany al grup dels granulòcits i es caracterisa per la seua participació en la defensa contra paràsits i en els processos alèrgics. Representa entre el 1% i el 4% del total de leucòcits en sanc perifèrica.

Característiques
editarMorfologia
editarTenen un tamany de 12-17 µm. El núcleu sol ser bilobulat, en forma de "antifaç". El citoplasma està ple de grànuls grans que es tinyen de color roig-anaranjat en l'eosina, d'ahí el seu nom.
Vida mija
editarCirculen en sanc unes 8-12 hores. Despuix passen als teixits, a on poden viure entre 8 i 12 dies.
Contingut dels grànuls
editarProteïna bàsica major, proteïna catiònica eosinòfila, peroxidasa eosinòfila i neurotoxina. Són tòxiques per a paràsits i poden danyar teixits propis en les alèrgies.
Funció immunològica
editarDefensa antiparasitària
editarSón la principal cèlula efectora contra helmints i atres paràsits de gran tamany. Els grànuls lliberen substàncies que danyen la membrana del paràsit.
Reaccions alèrgiques
editarParticipen en la fase tardana de la inflamació alèrgica. Són reclutats per l'histamina i els leucotriens lliberats pels basòfils i mastòcits. Contribuïxen als síntomes de l'asma, rinitis alèrgica i dermatitis atòpica.
Modulació de la inflamació
editarPoden lliberar citocines antiinflamatòries per a frenar la resposta immunitària una vegada controlat l'agent.
Valors normals
editarEn un hemograma, el recompte normal és de 50 a 500 cèlules/µL, lo que equival al 1-4% del total de leucòcits.
Alteracions
editarEosinofília
editarAument del número d'eosinòfils > 500/µL.Causes:
- Infeccions parasitàries
- Alèrgies
- Asma
- Èczema
- Malalties autoimmunes
- Alguns tipos de càncer
- Reaccions a fàrmacs.
Si és molt llarca i intensa pot produir el síndrome hipereosinofílica, que danya òrguens com el cor.
Eosinopènia
editarDisminució del número d'eosinòfils. És poc valorable clínicament. Pot aparéixer en infeccions agudes, estrés llarc o tractament en corticoides.
Vore també
editarReferències
editar- Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed.
- Guyton i Hall. Tractat de Fisiologia Mèdica. 14ª ed.
- Kumar, Abbas, Aster. Robbins Patologia Humana. 10ª ed.
Bibliografia
editar- Abbas, Abul K.; Lichtman, Andrew H. Immunologia Celular i Molecular. 9ª ed. Elsevier, 2022. Capítuls 2 i 3
- Guyton, Arthur C.; Hall, John E. Tractat de Fisiologia Mèdica. 14ª ed. Elsevier, 2021. Capítul 34: "Resistència de l'organisme a l'infecció: Els leucocits"
- Junqueira, L.C.; Carneiro, J. Histologia Bàsica. 13ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2015. Capítul 12: "Sanc"
- Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció 16: Oncohematologia.
Enllaços externs
editar- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Eosinòfil.