| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| | {{Biografia| | | {{Biografia| |
| | | nom = Antonio Ubieto Arteta | | | nom = Antonio Ubieto Arteta |
| − | | image = | + | | image =[[Archiu:Ubieto.jpg|250px]] |
| | | peu = | | | peu = |
| | | nacionalitat = [[Espanyols|Espanyol]] | | | nacionalitat = [[Espanyols|Espanyol]] |
| Llínea 10: |
Llínea 10: |
| | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Espanya]] | | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Espanya]] |
| | }} | | }} |
| − | '''Antonio Ubieto Arteta''' ([[Saragossa]], [[31 de març]] de [[1923]] - [[Valéncia]], [[1 de febrer]] de [[1990]]) fon un [[historiador]] i [[filòlec]] [[medievaliste]] [[Aragó|aragonés]]. | + | '''Antonio Ubieto Arteta''', més conegut per '''Antonio Ubieto''' o simplement '''Ubieto''', ([[Saragossa]], [[31 de març]] de [[1923]] - † [[Valéncia]], [[1 de febrer]] de [[1990]]) fon un [[filòlec]], [[historiador]] [[Migevalisme|migevaliste]] i escritor [[Aragó|aragonés]]. Catedràtic d'Història i Doctor en Filosofia i Lletres per l'Universitat Complutense, anteriorment, Universitat de Madrit. Fon catedràtic en les universitats de Santiago de Compostela, Valéncia i Saragossa, dirigint departaments d'Història Medieval en vàries d'elles. |
| | | | |
| − | Discípul de l'historiador medievaliste [[José María Lacarra]], va destacar com a investigador de l'història i la [[lliteratura medieval]] sobretot en l'àmbit [[Aragó|aragonés]], a on va estudiar. Fon archiver i catedràtic de [[Universitat de Saragossa]], i en [[1977]] va obtindre la Càtedra d'Història Medieval de la dita Universitat, dirigint el departament homònim fins a [[1988]].
| + | Fon amenaçat de mort per donar a conéixer les seues investigacions històriques. Des de l'[[Universitat de Valéncia]] se tingué que anar a l'Universitat de Saragossa. |
| | | | |
| − | La seua obra com a medievaliste comprén centenars de treballs destinats a l'edició de fonts primàries de temes navarrés-aragonesos, d'història valenciana o [[èpica]] medieval. Destaca la seua llabor en la clarificació dels orígens dels regnes de Castella, Aragó i Valéncia i la profundisació en l'història d'Aragó, en l'àmbit de la qual va publicar una magna obra de referència en diversos volums, la seua ''Història d'Aragó''. | + | == Biografia == |
| | + | |
| | + | Cursà els seus estudis de llicenciatura en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Saragossa, en la secció d'Història, i es doctorà en l'Universitat Complutense de Madrit en l'any [[1949]]. |
| | + | |
| | + | Discípul de l'historiador migevaliste [[José María Lacarra]], va destacar com a investigador de l'història i la [[lliteratura migeval]] sobretot en l'àmbit [[Aragó|aragonés]], a on va estudiar. Fon archiver i catedràtic de l'[[Universitat de Saragossa]], i en [[1977]] va obtindre la Càtedra d'Història Medieval de la dita Universitat, dirigint el departament homònim fins a [[1988]]. |
| | + | |
| | + | La seua obra com a migevaliste comprén centenars de treballs destinats a l'edició de fonts primàries de temes navarrés-aragonesos, d'història valenciana o [[èpica]] migeval. Destaca la seua llabor en la clarificació dels orígens dels regnes de Castella, Aragó i Valéncia i la profundisació en l'història d'Aragó, en l'àmbit de la qual va publicar una magna obra de referència en diversos volums, la seua ''Història d'Aragó''. |
| | | | |
| | Són importants aixina mateix les seues aportacions a l'autoria i datació del ''[[Cantar de meu Sit]] '', iniciant el corrent crític, hui dominant d'una datació tardana i una autoria única i possiblement culta per al ''Cantar''. | | Són importants aixina mateix les seues aportacions a l'autoria i datació del ''[[Cantar de meu Sit]] '', iniciant el corrent crític, hui dominant d'una datació tardana i una autoria única i possiblement culta per al ''Cantar''. |
| | | | |
| − | Com a continuadors de la seua obra figuren dos discípuls com el seu germà, Agustín Ubieto, especialisat en la génesis i canvis territorials tant d'[[Espanya]] com d'Aragó en les seues conegudes obres en format d'atles històrics; i el també medievaliste terolà Antonio Gargallo, el qual va destacar pel seu estudi sobre la [[Comunitat de Terol]] a lo llarc de tota l'[[Edat Mija]], i que al seu torn ha servit d'inspiració per a la recreació anual de Les Bodes d'Isabel de Segura, representada en el més de [[febrer]] en [[Terol]]. | + | Com a continuadors de la seua obra figuren dos discípuls com el seu germà, Agustín Ubieto, especialisat en la génesis i canvis territorials tant d'[[Espanya]] com d'Aragó en les seues conegudes obres en format d'atles històrics; i el també migevaliste terolà Antonio Gargallo, el qual va destacar pel seu estudi sobre la [[Comunitat de Terol]] a lo llarc de tota l'[[Edat Mija]], i que al seu torn ha servit d'inspiració per a la recreació anual de Les Bodes d'Isabel de Segura, representada en el més de [[febrer]] en [[Terol]]. |
| | | | |
| − | També va treballar en l'activitat editorial. En el dit àmbit va fundar la reviste ''Ligarzas'' i l'editorial «Anubar», de les que fon director. En elles va iniciar importants coleccions, com ho són Texts Medievals, Obres d'Investigació, Comerç Valencià, Temes Valencians, i Gebres. | + | També va treballar en l'activitat editorial. En el dit àmbit va fundar la revista ''Ligarzas'' i l'[[Anubar Ediciones|editorial «Anubar»]], de les que fon director. En elles va iniciar importants coleccions, com ho són Texts Migevals, Obres d'Investigació, Comerç Valencià, Temes Valencians, i Gebres. |
| | + | |
| | + | == Treball d'investigació == |
| | + | |
| | + | [[Antonio Ubieto]], dins del seu treball d'investigació en biblioteques i archius, descobrí la manipulació feta per l'archiver de l'[[Archiu de la Corona d'Aragó]] (ACA), [[Pròsper de Bofarull]], en el [[Llibre del Repartiment]]: |
| | + | |
| | + | {{Cita|''Recordar que ese historiador que descubrió el fraude y fue perseguido de manera cruel tanto él como su familia, es el Profesor Antonio Ubieto Arteta, Persona la cual se merece siempre un homenaje de esta pagina ya que Zaragoza, Aragón y Valencia, lo recuerdan poco, o nada.'' |
| | + | [...] |
| | + | ''Pero, la práctica de la falsificación documental no fue exclusiva de la Iglesia, ni de la Edad Media, ya que en el siglo XIX, el archivero del Archivo de la Corona de Aragón encargado de garantizar la integridad del archivo, decidió alterar la historia, al tachar nombres de aragoneses, navarros y castellanos y dejar sólo los de origen catalán, en el Llibre del Repartiment del Regne de Valencia de la Edad Media. Después de aquello, el archivero, decidió reproducir un nuevo documento sin tachaduras, y colocar falsas anotaciones en lugar de las originales.''|'Corona de Aragón' (Facebook, 24.9.2015)}} |
| | | | |
| | == Bibliografia de l'autor == | | == Bibliografia de l'autor == |
| | | | |
| − | *Antonio Ubieto Arteta, «Observacions al Cantar de meu Sit», ''Arbor'', XXXVII (1957), 145-170. | + | * ''Observaciones al Cantar del Mío Cid'' (Arbor, XXXVII, 1957, 145-170). |
| − | *—, ''El "Cantar de meu Sit" i alguns problemes històrics'', Saragossa, Anubar, 1992, ISBN 84-7013-054-4 | + | * ''Colección Diplomática de Cuéllar'' (Segòvia, Diputació Provincial, 1961). Presentació de l'Exm. Sr. D. Pascual Marín Pérez, magistrat i catedràtic de Dret Civil. |
| − | *—, ''Història d'Aragó. Lliteratura medieval, I'', Saragossa, Anubar, 1982 ISBN 84-7013-186-9
| + | * ''Introducción a la Historia de España'' ( Editorial Teide, 1963). Colectiva: Antonio Ubieto, [[Joan Reglà]], José María Jover, Carlos Seco. ISBN: 84-307-7310-X. |
| − | *—, ''Colecció Diplomàtica de Cuéllar'', Segòvia, Diputació Provincial, 1961. Presentació de l'Exmo. Sr. D. Pascual Marín Pérez, magistrat i catedràtic de Dret Civil.
| + | * ''La creación del Reino de Valencia''. Lección inaugural del curso 1974-75 (Anales de la Universidad de Valencia, Valencia, 1974). |
| − | *—, ''Orígens del Regne de Valéncia. Qüestions cronològiques sobre la seua reconquista, I'', Saragossa, Anubar, 1981, ISBN 84-7013-155-9 | + | * ''Orígenes del Reino de Valencia. Cuestiones cronológicas sobre su reconquista, I'' (Saragossa, Anubar, 1975) ISBN: 84-7013-155-9. Reedicions en els anys: 1976, 1977 i 1981. |
| − | *—, ''Orígens del Regne de Valéncia. Qüestions cronològiques sobre la seua reconquista, II'', Saragossa, Anubar, 1979, ISBN 84-7013-156-7 | + | * ''Orígenes del Reino de Valencia. Cuestiones cronológicas sobre su reconquista, II'' (Saragossa, Anubar, 1979) ISBN: 84-7013-156-7. |
| − | *Antonio Ubieto, Juan Reglá, José María Jover, Carlos Sec, ''Introducció a l'Història d'Espanya'', ''Teide'', 1963, ISBN 84-307-7310-X | + | * ''Historia de Aragón. Literatura migeval, I'' (Saragossa, Anubar, 1982) ISBN: 84-7013-186-9. |
| | + | * ''El Cantar del Mío Cid y algunos problemas históricos'' (Saragossa, Anubar, 1992) ISBN: 84-7013-054-4. |
| | + | |
| | + | <table border="3" width="95%"> |
| | + | |
| | + | <td> |
| | + | [[Image:Orig2.jpg|center|right|210px|]] |
| | + | </td> |
| | + | |
| | + | <td> |
| | + | [[Archiu:Orig1.jpg|center|right|220px|]] |
| | + | |
| | + | </td> |
| | + | <TR> |
| | + | |
| | + | <TD align="center">Portada del llibre:Orígenes del Reino de Valencia-I</td> |
| | + | <TD align="center">Portada del llibre:Orígenes del Reino de Valencia-II</td> |
| | + | |
| | + | </tr> |
| | + | </table> |
| | | | |
| | == Entrevista == | | == Entrevista == |
| | + | |
| | + | [[Archiu:Ubieto7.jpg|thumb|250px|Entrevista]] |
| | + | |
| | + | [[Archiu:Aubi4.jpg|thumb|250px|Portada de llibre]] |
| | | | |
| | El periòdic ''[[Las Provincias]]'' publicà el dia [[20 de febrer]] de l'any [[1983]] una entrevista a Antonio Ubieto que fon feta pel periodiste [[Baltasar Bueno]], a on conta lo que li va ocórrer al catedràtic en l'Universitat de Valéncia per intentar contar la veritat: | | El periòdic ''[[Las Provincias]]'' publicà el dia [[20 de febrer]] de l'any [[1983]] una entrevista a Antonio Ubieto que fon feta pel periodiste [[Baltasar Bueno]], a on conta lo que li va ocórrer al catedràtic en l'Universitat de Valéncia per intentar contar la veritat: |
| Llínea 68: |
Llínea 105: |
| | ''- ¿Seguirá escribiendo de Valencia y su historia?'' | | ''- ¿Seguirá escribiendo de Valencia y su historia?'' |
| | | | |
| − | ''El profesor Ubieto sonríe y cesa unos segundos de hablar. Me lo prometí a mí mismo y a quienes me conocen. Sí. Pero ahora estoy escribiendo la historia de Aragón diseñada en seis tomos, he escrito tres, y a razón de uno por año creo que tardaré unos tres años en volver a escribir y publicar sobre la historia del Reino de Valencia en la época medieval.' | + | ''El profesor Ubieto sonríe y cesa unos segundos de hablar. Me lo prometí a mí mismo y a quienes me conocen. Sí. Pero ahora estoy escribiendo la historia de Aragón diseñada en seis tomos, he escrito tres, y a razón de uno por año creo que tardaré unos tres años en volver a escribir y publicar sobre la historia del Reino de Valencia en la época migeval.' |
| | | | |
| | ''- Volvamos al discurso de la Universidad'' | | ''- Volvamos al discurso de la Universidad'' |
| Llínea 84: |
Llínea 121: |
| | ''- También dicen los catalanes que les pertenecen los Pirineos aragoneses.'' | | ''- También dicen los catalanes que les pertenecen los Pirineos aragoneses.'' |
| | | | |
| − | ''Eso es una idiotez, no es historia, sino histeria catalana. No hay ni un solo documento con que los catalanes puedan demostrar eso. Lo que si hay es una serie de indocumentados que están haciendo pasar la mentira por verdad.'' | + | ''Eso es una idiotez, no es historia, sino histeria catalana. No hay ni un solo documento con que los catalanes puedan demostrar eso. Lo que si hay es una série de indocumentados que están haciendo pasar la mentira por verdad.'' |
| | | | |
| | ''- Volvamos a Valencia, se marchó de aquí.'' | | ''- Volvamos a Valencia, se marchó de aquí.'' |
| Llínea 90: |
Llínea 127: |
| | ''Quisieron pegarme.'' | | ''Quisieron pegarme.'' |
| | | | |
| − | ''Me hicieron la vida imposible, quisieron pegarme una paliza. Fui al rector diciéndole que si no se me garantizaba la seguridad personal no volvía hasta que hubiera paz. Estuve un mes sin ir a clase.'' | + | ''Me hicieron la vida imposible, quisieron pegarme una paliza. Fui al rector diciéndole que si no se me garantizaba la seguridad personal no volvía hasta que hubiera paz. Estuve un més sin ir a clase.'' |
| | | | |
| | ''Me encontré en una ciudad donde casi todo el mundo me era hostil. Hubo un partido político que a principio de curso daba consignas para atacar a distintas personas durante el año, y me tocó a mí.'' | | ''Me encontré en una ciudad donde casi todo el mundo me era hostil. Hubo un partido político que a principio de curso daba consignas para atacar a distintas personas durante el año, y me tocó a mí.'' |
| Llínea 109: |
Llínea 146: |
| | | | |
| | ''Ubieto ha publicado hasta el momento 200 libros sobre la Edad Media española, la mayor parte dedicados a los reinos de Aragón y Valencia. Es un incansable trabajador, está casado y tiene cuatro hijos. Vive en Zaragoza.'' | | ''Ubieto ha publicado hasta el momento 200 libros sobre la Edad Media española, la mayor parte dedicados a los reinos de Aragón y Valencia. Es un incansable trabajador, está casado y tiene cuatro hijos. Vive en Zaragoza.'' |
| | + | |
| | + | == Discurs d'apertura en el I Congrés de la Llengua Valenciana == |
| | + | |
| | + | El catedràtic Antonio Ubieto fon l'encarregat de realisar el discurs d'apertura del [[I Congrés de la Llengua Valenciana]] (en [[castellà]]) celebrat en la ciutat alacantina d'[[Elig]] l'any [[1985]]: |
| | + | |
| | + | ''He de comenzar dando las gracias a todos: desde los profesores, algunos antiguos alumnos míos, al Patronato Histórico Artístico Cultural d'Elig; por el honor que representa ocupar hoy esta cátedra. Pero debo manifestar que, a partir de cuando me lo propusieron, tal vez por la premura de tiempo, por la responsabilidad que entraña la apertura de un congreso, máxime éste que es el Primero de la Antigua e Importante Lengua Valenciana, por no ser valenciano, o por todo a la vez, me invadió un desasosiego, pensando estar al nível que la ocasión requiere.'' |
| | + | |
| | + | ''Vaya por delante mi felicitación, pues ya era hora que en esta Tierra se interesaran por sus raíces; que la Primera Lengua que tuvo un Siglo de Oro en España, celebrara unas sesiones para aportar sus estudios debidamente documentados e ir adaptándola a las exigencias de la época, y dejar constancia de la personalidad de un pueblo que ama lo suyo y sabe respetar lo que, aún cercano, no le pertenece.'' |
| | + | |
| | + | ''Al estudiar concienzudamente y con todo rigor la Historia del Reino de Valencia, recurriendo a las fuentes documentales, prescindiendo de interpretaciones partidistas e interesadas que muchos historiadores manejan, observamos que:'' |
| | + | |
| | + | ''En Las Cortes de Monzón - octubre 1236- para tratar sobre la conquista de Valencia, de los catalanes sólo asisten los concejos de Lérida y Tortosa.'' |
| | + | |
| | + | ''Aragón se conforma guerreando; desde 1033 con la ocupación de Murillo de Gállego y Agüero, hasta 1210 con El Cuervo y Camarena. Muy diferente Cataluña, cuyo núcleo primitivo se crea como independiente del poder musulmán, aceptando la autoridad de los francos, que liberan Barcelona el año 801 y Olérdola sobre el 920.'' |
| | + | |
| | + | ''Tortosa es reconquistada por aragoneses y genoveses en 1093, pasando al Reino de Aragón y una tercera parte a los genoveses.'' |
| | + | |
| | + | ''Como el espíritu de reconquista sólo se produce donde los cristianos y musulmanes tienen fronteras comunes, (las tierras del Sur del Ebro pertenecían a Aragón), al no lindar con el Reino de Valencia, la que sería Catalunya, perdió su espíritu reconquistador.'' |
| | + | |
| | + | ''Demuestran la extensión de Aragón por estas tierras, documentos de 1198 y 1224 que fueron repobladas por los caballeros Hospitalarios y Templarios respectivamente. Asimismo el de 1279 cuando Pedro III de Aragón designó los sobrejunteros de Aragón: Ramón Péres de Nabal, ejercería desde el "...río Ebro hacia Tortosa, hasta el mar y hasta el río de Ulldecona y hasta los términos de Morella, cuanto corre la moneda jaquesa..."'' |
| | + | |
| | + | ''Otra prueba, es la lista de las décimas que se recogieron con destino a la Santa Sede el año 1279/80; en cada población entregaron las cantidades en las monedas allí corrientes y las iban anotando; lo cual nos fija la extensión de Aragón entre el Ebro y el Cenia en esta época, ya que contribuyen en moneda jaquesa las poblaciones de: Ribarroja de Ebro, Flix, Fatarella, Batea, Gandesa, Corberá, Mora, Bot, Arnés, Paúls, Más de Barberáns y Ulldecona.'' |
| | + | |
| | + | ''La Cenia, en cambio, tributa en moneda valenciana, lo que deja claro que Aragón desde la segunda mitad del siglo XII y casi todo el XIII, se extendía por la orilla derecha dal Ebro, hasta su desembocadura, teniendo al Sur el río Cenia y las montañas de Morella como límites.'' |
| | + | |
| | + | ''Las partes integrantes de la "Corona de Aragón" se comprometieron en Las Cortes de Monzón a realizar la "Cruzada" para conquistar el reino musulmán de Valencia. Todos los asistentes se juramentaron para llevarla a la práctica; pero no todos cumplieron su compromiso. De los catalanes sólo cumplieron el 36%, de los aragoneses el 86%, por lo que la conquista valenciana se convirtió en una empresa de la nobleza aragonesa. Tanto es así que D. Jaime I cuando habla de los nobles que le ayudaron relaciona 20 aragoneses y 3 catalanes.'' |
| | + | |
| | + | ''Con los Concejos ocurrió lo mismo. Votaron la mayor parte de los aragoneses y únicamente Lérida y Tortosa, entre los catalanes, pero cuando tuvieron que intervenir, en abril de 1237, sólo Zaragoza, Teruel y Daroca, dieron la cara.'' |
| | + | |
| | + | ''El espíritu de Aragón y Cataluña era muy distinto ya en plena Edad Media. Aragón, como dejamos dicho, se forma a base de dos siglos de luchas y el reino de Valencia era la continuación de una empresa secular.'' |
| | + | |
| | + | ''En Cataluña, sin embargo, el espíritu de reconquista era por completo extraño. Difícilmente se encuentran empresas reconquistadoras a la largo de toda la historia catalana.'' |
| | + | |
| | + | ''A partir de 1149, al extenderse Aragón por las tierras sitas entre los ríos Ebro y Cenia, quedaron los catalanes aislados de los musulmanes valencianos. Y se inicia en Cataluña un espíritu semejante a la Navarra Medieval que al no tener frontera con territorio ocupado por musulmanes, perdió su espíritu reconquistador, por lo que el levantamiento sólo se conseguirá en función del espíritu de religiosidad o de "cruzada".'' |
| | + | |
| | + | ''Carentes los catalanes de este espíritu reconquistador, para convencerlos que acudan a la "Cruzada", se recurre al Papa Gregorio IX para que extienda unas bulas, por las que el Santo Padre, promete el perdón, si acuden a liberar Valencia, a todos los incursos en excomunión, que eran muchos: por tener más de una mujer, por haber comerciado con musulmanes... lo cual explica la tardía colaboración de barceloneses y tortosinos.'' |
| | + | |
| | + | ''Dos posturas que son fundamentales para conocer la vida posterior valenciana: la de reconquistadores de los aragoneses y del espíritu religioso de los catalanes.'' |
| | + | |
| | + | ''El que reconquista tierras, es para aprovecharlas y asentarse en ellas. El que lucra gracias espirituales vuelve a su origen para continuar sus vícios afanes. Tal fenómeno explica el postrer desarrollo del reino valenciano; no tan condicionado por la conquista cristiana como se ha pretendido ver.'' |
| | + | |
| | + | ''No hay que olvidar nunca que si vienen algunos catalanes y más, muchísimos más, aragoneses, el conjunto apenas influyó en la demografía valenciana, pues la suma de ambos intervinientes en la conquista y repoblación de Valencia en el siglo XIII, no aumentó la población autóctona coetánea un 5% redondeando por arriba. Por tanto, es poco serio crear una base ficticia en que son los que traen la lengua y que donde quedan aragoneses hablan castellano y donde catalanes pues el catalán, ya que no existe ningún momento cronológico-histórico en que coincidan las fronteras reconquistadas con la frontera lingüística. Precisamente, los núcleos de población sometidos a los Fueros de Aragón, están generalmente en tierras de habla valenciana, tanto en la costa como en el interior; y en el caso de los pocos catalanes pasa precisamente al contrario.'' |
| | + | |
| | + | ''Distinguidos amigos: la Historia es muy tozuda y siempre responde, y cuanto más quieran manipularla, mayor será el ridículo que corran, no obstante no hay que confiarse, pues los documentos pueden desaparecer o suplantarse, como ya ha ocurrido en alguna ocasión y no hay que pensar que todos son tan escrupulosos, por emplear una expresión suave, como nosotros.'' |
| | + | |
| | + | == Amenaces de mort == |
| | + | |
| | + | En l'any [[1972]], Antonio Ubieto Arteta, catedràtic d'Història Medieval de l'Universitat de Valéncia i archiver de la [[Corona d'Aragó]], llig en el paraninf la seua lliçó magistral ''Els Orígens del Regne de Valéncia'' (''Los orígenes del Reino de Valencia'') en l'acte d'inauguració del curs 1972-73. |
| | + | |
| | + | En eixe discurs d'investigació, el professor Ubieto desmontà totes les falses [[Catalanisme|teories catalanistes]] que es volien impondre en l'[[Universitat de Valéncia]] sobre la conquista del [[Regne de Valéncia]] i demostrà que el percentage de catalans vinguts a Valéncia fon molt escàs i eixa minoria no varen poder dur la llengua, perque el “[[romanç valencià]]” ya existia en el Regne moro de Valéncia. A partir d'eixe moment el professor Ubieto i el seu equip foren acossats i amenaçats de mort i tingué que traslladar-se a l'Universitat de Saragossa. |
| | + | |
| | + | Per pronunciar eixe discurs, l'historiador i filòlec Antonio Ubieto va rebre amenaces de mort, li varen incendiar la seua editorial (Anubar) i tingué que deixar l'[[Universitat de Valéncia]] i anar-se a la de [[Saragossa]]. |
| | | | |
| | == Cites == | | == Cites == |
| | | | |
| − | {{Cita|''Se presenta a los Almorávides como los causantes de la pérdida de la lengua romance en Valencia en el siglo XII y como los impulsores del dominio de la lengua árabe. Es tan burda esta interpretación que no resiste el menor intento de crítica. Los primitivos almorávides hablaban bereber y desconocían por completo el árabe. Difícilmente podían propiciar la lengua árabe....''|''Los almorávides, el idioma romance y los valencianos.'' (Temas valencianos, 29; págs. 7, 11 y 14. Año 1978). Antonio Ubieto.}} | + | {{Cita|Libres de avehinaments. Para la época de Juan I (1387-1396) los orígenes de los inmigrantes son los siguientes, refiriéndolos a las actuales provincias españolas (67): |
| | + | |
| | + | Valencia (provincia) ……………………….… 36 % |
| | + | |
| | + | Castellón ……………………………………….. 30 |
| | + | |
| | + | Teruel …………………………………………... 28 |
| | + | |
| | + | Cataluña ………………………………………….. 1’2 % |
| | + | |
| | + | Zaragoza …………………………………………. 1'2 % |
| | + | |
| | + | Resto de provincias españolas …………………… 2’4 % |
| | + | |
| | + | Del extranjero ……………………………………. 1’2 % |
| | + | |
| | + | 100’00|‘La creación del Reino de Valencia’ ([[1974]]). Lección inaugural del curso 1974-75, Universitat de Valéncia, per Antonio Ubieto Arteta}} |
| | + | |
| | + | {{Cita|''Se puede afirmar sin posibilidad de error que los idiomas hablados en el Reino de Valencia actualmente, no son producto de un fenómeno de reconquista por parte de Jaime I''|Antonio Ubieto, [[1977]]}} |
| | + | |
| | + | {{Cita|''¿De dónde salió el dinero para la conquista de Valéncia? Cuando las Cortes de Monzón aprobaron la cruzada contra Valencia no se devaluó la moneda, pero se aprobó la concesión al Rey de un maravedí de oro por familia; la iglesia también intervino, directamente con dinero, o indirectamente, con la remisión de los pecados y el levantamiento de las bulas de excomunión. Hay que tener en cuenta que la mayor parte de la burguesía “catalana” Barcelona estaba excomulgada por negociar con el Islam, de acuerdo, con el acuerdo de Letran, y se levantaba este castigo terrible a los que interviniesen en la cruzada contra Valencia, de todas maneras fueron muy pocos catalanes a la conquista de Valencia. Además se daba una casa y dos yuntas por peón y dos casas y cuatro yuntas por caballero y las gentes que arañaban tierras yermas vieron su salvación en las huertas de Valencia.''|''Respuesta de Antonio Ubieto Arteta (Historiador y filólogo medievalista español)''}} |
| | + | |
| | + | {{Cita|''En Valencia el problema es mucho mayor. Ha habido filólogos de uno y otro signo que desde el siglo pasado han dado interpretaciones varias del origen de la lengua, o de las lenguas, y hasta del origen del reino y de la personalidad valenciana; pero no ha habido ni un solo historiador que haya realizado la lenta labor de dar respuestas, documentos en mano, a las cuestiones planteadas. Por ello han sido los filólogos - muchos de ellos, además, aficionados - los que han invadido el campo de Clío y se han autorizado a sí mismos a dictaminar sobre todos estos temas. La bibliografía, en este punto, reúne obras de Sanchis Guarner, Fuster y pocos más, del mismo modo que si a nivel peninsular se aceptara como máximos exponentes de la historia migeval a Lapesa, Alarcos o Carreter.''|''Orígenes del Reino de Valencia'' ([[1977]]), per Antonio Ubieto}} |
| | + | |
| | + | {{Cita|''Se presenta a los Almorávides como los causantes de la pérdida de la lengua romance en Valencia en el siglo XII y como los impulsores del dominio de la lengua árabe. Es tan burda esta interpretación que no resiste el menor intento de crítica. Los primitivos almorávides hablaban bereber y desconocían por completo el árabe. Difícilmente podían propiciar la lengua árabe....''|''Los almorávides, el idioma romance y los valencianos.'' (Temas valencianos, 29; págs. 7, 11 y 14. Año [[1978]]). Antonio Ubieto.}} |
| | + | |
| | + | {{Cita|''Aquí (al Reino de Valencia) viene una masa de población que no llega al cinco por ciento. De ese cinco por ciento, más de un cincuenta % son aragoneses y una minoría catalanes. Se puede comprender que un cero coma algo por ciento no puede traer un idioma. Eso significa que el idioma es anterior a la conquista de Jaime I. He encontrado una serie de textos de cómo se hablaba en Valencia en el siglo XI. Pero hace poco, he recibido el más sorprendente de todos los trabajos hecho por un gallego catedrático de la Universidad de Compostela. Donde se estudia una carta de uno de Denia a N'Almudis, comtesa de Barcelona. Díaz y Díaz, el latinista a escala universal, más prestigioso que tenemos en España, llega a la conclusión que el señor que escribe esta carta es alguien que está pensando en romance, que no sabe ni una palabra de religión cristiana y, por tanto, llamarle a este hombre mozárabe es absurdo.''|Antonio Ubieto. Declaracions fetes a la prensa en 1977. Citat per [[María Consuelo Reyna|Mª Consuelo Reyna]] en "Los 'incultos' que defiende la lengua valenciana" (''[[Las Provincias]]'', 28.5.[[1997]])}} |
| | + | |
| | + | {{Cita|''De entrada hay que comenzar diciendo que el valenciano nunca fue catalán. Cuando las huestes aragonesas de Jaime el Conquistador recuperaron Valencia de manos de los invasores islámicos –una labor en que les había precedido efímeramente el Cid castellano– encontraron a una población que hablaba en una lengua romance que podían entender sin mucha dificultad, pero que no era, ni mucho menos, el catalán. El «[[Llibre del Repartiment]]» –estudiado entre otros por [[Ambrosio Huici|Huici]], [[Ampar Cabanes|Cabanes]] y [[Antonio Ubieto|Ubieto]]– deja claramente de manifiesto que la lengua valenciana no llegó con las tropas del rey conquistador, primero, porque en su mayoría esas fuerzas procedían de Aragón y no de Cataluña, y, segundo, porque los pocos catalanes que vinieron no se asentaron en las áreas valenciano parlantes.''|'En defensa del valenciano', per [[César Vidal]] (''[[La Razón]]'', 19.9.2004)}} |
| | + | |
| | + | {{Cita|1972. D. Antonio Ubieto Arteta, catedratic d'Historia Migeval de l'Universitat de Valencia i archiver de la Corona d'Arago, llig en el Paraninf la seua lliçó magistral 'Los Orígenes del Reino de Valencia' en l'inauguracio del curs 1972-73. |
| | + | |
| | + | En eixa investigacio el professor Ubieto desmonta totes les falses teories catalanes que es volien impondre en l'Universitat de Valencia al voltant de la conquista del Regne de Valencia i demostra que el percentage de catalans vinguts a Valencia fon escas (vore pàgina 9, 1848) i no pogueren dur la llengua, perque 'el romanç valencià' ya existia en el Regne Moro de Valencia. |
| | + | |
| | + | A partir d'eixe moment el professor Ubieto i el seu equip es acosat i amenaçat de mort i ha de traslladar-se a l'Universitat de Saragossa, a on actualment el seu equip te la seua seu. La dissidencia dels professors incomodos a les falses tesis del catalanisme okupa i expansioniste fon feroçment castigada. |
| | + | I la cautiva i docilment anestesiada societat valenciana no reaccionà davant de l'invasor. S'entregà ad ell.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}} |
| | + | |
| | + | * Sobre la repoblació del [[Regne de Valéncia]] durant la Reconquista: |
| | + | |
| | + | {{Cita|[[Joan Reglà]], Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en [[Antonio Ubieto|Ubieto]], [[Ambrosio Huici|Huici Miranda]] (u dels millors arabistes d'Europa) i [[Felip Mateu i Llopis|Mateu i Llopis]] que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: [[Roc Chabàs|Roque Chabás]], [[Honori Garcia i Garcia|Honorio García]], [[Francesc Carreras i Candi|Carreras i Candi]], [[Julià Ribera i Tarragó|Julián Ribera]], [[Ambrosio Huici Miranda]], [[Miguel Gual Camarena|Gual Camarena]], [[Julià San Valero|Julià San Valero Aparisi]], [[Antonio Ubieto Arteta]], [[Francisco Roca Traver|Roca Traver]], [[Thomas F. Glick]], [[R.I. Burns]], [[Vicent Lluís Simó Santonja|Vicent Simó Santonja]], [[Desamparats Cabanes]], [[Ramón Ferrer Navarro|Ramón Ferrer]], [[Leopolt Peñarroja]], [[José Vicente Gómez Bayarri|Gómez Bayarri]] i un llarc etcetera.|[[Ampar Cabanes]]}} |
| | + | |
| | + | == Reconeiximents == |
| | + | |
| | + | El Govern d'Aragó li va otorgar el premi Aragó en l'any [[1989]] i la ciutat de Saragossa li va designar Fill Predilecte. Eren els seus més volguts honors, entre molts atres. |
| | | | |
| | == Referències == | | == Referències == |
| | | | |
| − | *Veu [http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=12487 «Antonio Ubieto Arteta»], ''Gran Enciclopèdia Aragonesa'' (en llínea). | + | * Veu [http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=12487 «Antonio Ubieto Arteta»], ''Gran Enciclopèdia Aragonesa'' (en llínea). |
| − | *Angel J. Martín Duc, «[http://dialnet.unirioja.És/servlet/fichero_articulo?codigo=15849&orden=85316 El medievaliste aragonés Antonio Ubieto Arteta]», ''príncep de Viana'', any núm. 51, núm. 189, 1990, ps. 19-22. ISSN 0032-8472 | + | * Angel J. Martín Duc, «[http://dialnet.unirioja.És/servlet/fichero_articulo?codigo=15849&orden=85316 El migevaliste aragonés Antonio Ubieto Arteta]», ''príncep de Viana'', any núm. 51, núm. 189, 1990, ps. 19-22. ISSN 0032-8472 |
| − | *Ramón Ferrer Navarro, [http://ifc.dpz.Es/recursos/publicacions/23/05/_ebook.Pdf «El professor Ubieto i el medievalisme hispà»], ''Reviste d'Història Jerónimo Zurita. Historiadors de l'Espanya Medieval i Moderna'', 73 (1998), Saragossa, Institució «Fernando el Catòlic», ps. 89-116. ISSN 0044-5517. | + | * Ramón Ferrer Navarro, [http://ifc.dpz.Es/recursos/publicacions/23/05/_ebook.Pdf «El professor Ubieto i el migevalisme hispà»], ''Reviste d'Història Jerónimo Zurita. Historiadors de l'Espanya Medieval i Moderna'', 73 (1998), Saragossa, Institució «Fernando el Catòlic», ps. 89-116. ISSN 0044-5517. |
| | + | |
| | + | == Llibres digitals == |
| | + | |
| | + | L'editorial Anubar ha digitalisat els dos llibres d'Antonio Ubieto titulats Origenes del Reino de Valencia (Tom I i tom II) i els oferix gratuïtament als seus llectors: |
| | + | |
| | + | * [https://llibertadors.files.wordpress.com/2019/05/oi-12-origenes-del-reino-de-valencia-i.pdf Antonio Ubieto Arteta - Origenes del Reino de Valencia. Cuestiones cronológicas sobre su reconquista I - (Zaragoza, 1981, Cuarta edición)] |
| | + | |
| | + | * [https://llibertadors.files.wordpress.com/2019/05/oi-20-origenes-del-reino-de-valencia-ii.pdf Antonio Ubieto Arteta - Origenes del Reino de Valencia. Cuestiones cronológicas sobre su reconquista II - (Zaragoza, 1979)] |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| | | | |
| − | *[http://www.anubar.com/autores/aut1.Htm Publicacions d'Antonio Ubieto Arteta]. | + | * [http://www.anubar.com/autores/aut1.Htm Publicacions d'Antonio Ubieto Arteta]. |
| − | *[http://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=75727 Recopilació de treballs d'Antonio Ubieto Arteta] en [[Dialnet]] | + | * [http://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=75727 Recopilació de treballs d'Antonio Ubieto Arteta] en [[Dialnet]] |
| − | *[http://www.culturavalenciana.es/llengua/los-almoravides-el-idioma-romance-y-los-valencianos/ Los almorávides, el idioma romance y los valencianos - Cultura Valenciana] | + | * [http://www.culturavalenciana.es/llengua/los-almoravides-el-idioma-romance-y-los-valencianos/ Los almorávides, el idioma romance y los valencianos - Cultura Valenciana] |
| | | | |
| | {{Traduït de|es|Antonio_Ubieto_Arteta}} | | {{Traduït de|es|Antonio_Ubieto_Arteta}} |
| | | | |
| | + | [[Categoria:Biografies]] |
| | [[Categoria:Historiadors]] | | [[Categoria:Historiadors]] |
| | + | [[Categoria:Historiadors d'Aragó]] |
| | [[Categoria:Filòlecs]] | | [[Categoria:Filòlecs]] |
| − | [[Categoria:Historiadors d'Aragó]]
| |
| | [[Categoria:Filòlecs espanyols]] | | [[Categoria:Filòlecs espanyols]] |
| − | [[Categoria:Medievalistes]] | + | [[Categoria:Escritors]] |
| | + | [[Categoria:Escritors espanyols]] |
| | + | [[Categoria:Migevalistes]] |
| | [[Categoria:Saragossans]] | | [[Categoria:Saragossans]] |